dissabte, 13 de gener de 2018

Joan Victory Manella, homenot del turisme menorquí

Joan Victory és el protagonista indiscutible del sorgiment i consolidació del turisme a Menorca. Nasqué a Maó el 10 d’abril de 1906, fill d’Antoni Victory Taltavull, batlle de la població i primer president de l’Ateneu de Maó, el qual també intentà impulsar el turisme: l’Ateneu el 1911 va editar la primera guia turística de l’illa, féu imprimir postals i esmerçà molts esforços, encara que infructuosos, perquè es construís un hotel al port de Maó.


Victory Manella va cursar la carrera de Marina a l’Escola de Nàutica de Barcelona, però no finalitzà les pràctiques de navegació. Al seu retorn a Menorca es va dedicar a l’administració de les finques rústiques familiars.

Des de molt prest se li desvetllà l’afició per la fotografia, la qual el va portar a interessar-se pel fenomen turístic. Fruit d’aquesta inquietud, el 1932 va publicar una col·lecció de postals que representaven els paisatges més pintorescos de l’illa. El mateix any va editar, en col·laboració amb el fotògraf Ramon Pons Menéndez, una nova guia de Menorca, que renovà els continguts de la de l’Ateneu. Resultà un llibre molt més àgil, amb més fotografies i textos breus. La costa rep una atenció especial; se’n remarquen dos llocs: cala Galdana, deliciós paratge amb una magnífica platja semicircular voltada de pins, i l’Arenal d’en Castell, «una de las más expléndidas de la lsla y aún del Mediterráneo».

El juliol va participar en la constitució del Fomento del Turismo de Menorca, presidit per l’industrial bijuter Joan Gomila Borràs, del qual fou elegit secretari. Tanmateix, al cap d’un any dimitia en desacord amb el contingut de la pel·lícula promocional que l’entitat havia encarregat i que considerava perjudicial per a la indústria de l’illa. Durant la Guerra Civil fou mobilitzat i destinat al front d’Aragó.

Postal editada per Joan Victory

El 1941 va ser designat batle de Maó, càrrec que ostentà fins el 1954 i durant el qual es van construir la costa de ses voltes i el parc Rochina, es crearen la plaça de la Conquesta, la del Bastió i l’Esplanada. Entre el 1943 i el 1946 fou Procurador en Corts i gestionà la reforma de l’Escola de Mestratge Industrial, l’ampliació del moll comercial, el 1948, i l’habilitació del camp d’aviació de Sant Lluís per al tràfic regular de passatgers, el 1949, que tindria una notable importància per al desenvolupament econòmic de l’illa en general i del turisme en particular.

A la fi de la Guerra Mundial Joan Victory va entrar en contacte amb el director general de Turisme, Luis Antonio Bolín, la personalitat clau del sector, qui l’animà a organitzar una societat per al foment del turisme. El mes de novembre del 1945 va convocar les juntes directives de l’Ateneu de Maó i la Cambra de Comerç i els exposà l’encàrrec. Es volia donar a conèixer als forasters els monuments prehistòrics, el paisatge, els pobles blancs i el port de Maó, ideal per als esports nàutics.

El mes de juny del 1946 va quedar novament constituït el Foment del Turisme, sota la seva presidència. Eren vocals el president de l’Ateneu i representants de la premsa i la Cambra de Comerç, alguns dels quals (Rafael Roselló, Fernando Saura) s’involucrarien els anys següents en empreses turístiques. L’únic vinculat en aquell moment amb el ram era Damià Borràs, propietari de l’Hotel Sevilla.

Paral·lelament, el 1948 Victory va publicar una guia turística sobre Menorca. Tot i que es presenta com la segona edició de la del 1932, realment és un llibre més proper a la severitat de la guia de l’Ateneu del 1911 que a l’agilitat de l’anterior.
 
Guia de 1948. Joan Victory

Des del Foment del Turisme es va realitzar una feina continuada de promoció de l’illa, amb l’edició de cartells i fullets turístics i contactes amb les agències de viatges. Al començament, tot estava per fer i la seva tasca fou molt més ample. El 1948 la seva principal preocupació eren els allotjaments i s’aconseguí que la Direcció General de Turisme iniciés l’expedient per edificar un parador a cala Galdana.

A la primera Junta Provincial del Turisme de Balears, realitzada el 1953 a Palma per debatre sobre el pla turístic de carreteres de la província, Victory va obtenir la inclusió de la doble comunicació de cala Galdana amb Ciutadella i Ferreries, una via de cala en Porter a cala Galdana i la comunicació de cala Figuera a cales Fonts per la vorera del port. Entre el 1955 i el 1959 es considerava que el principal problema del sector turístic de l’illa no era la manca d’allotjament, sinó la migradesa de les vies de comunicació interiors que menaven a les principals platges.

Fou l’autor de la ponència sobre turisme del Consell Econòmic Social de Menorca, celebrat el 1965. Feia notar la necessitat que tenia l’illa d’una nova font de riquesa que no patís tant els inconvenients de la insularitat, una forta amenaça per a la resta de sectors, i que absorbís l’excedent de treballadors agraris. Apuntava que el desplegament del turisme era fàcil perquè existia un fort impuls de la iniciativa privada i l’illa ja s’havia donat a conèixer a través de la propaganda i la promoció. Entre 1954 i 1956 fou el president de l’Ateneu de Maó.
 
Mapa de la ponència de turisme de Joan Victory, 1965
Victory tingué un paper clau en la creació d’hotels. Havia maldat durant una dècada perquè l’administració o algun inversor aixequés un allotjament de qualitat al port de Maó. Davant la manca de resposta, va convèncer Ferran Rubió, Pere Montañés i altres empresaris locals; Menorca tenia l’avantatge d’estar a dues hores de vol de les principals ciutats d’Europa.

Constituí la societat “Hoteles Menorca, SA”, que el 1956 va inaugurar l’hotel “Port Mahón”, del qual fou nomenat director. Dissenyat per Josep M. Claret, arquitecte municipal de Maó, es tractava d’un establiment de la màxima categoria (1a. A, l’equivalent a quatre estrelles) i 116 places. Al llarg del temps ha allotjat nombroses personalitats i és un referent per al sector. La junta del Foment del Turisme oferí un homenatge a Victory, remarcant que amb aquest hotel s’aconseguia remoure un dels principals obstacles del turisme illenc: l’escassetat d’allotjaments.

El març del 1960 creà una nova societat, Hoteles Marítimos, SA, per adquirir un solar de 4.000 m2 a l’entrada de cala Corb, al poble des Castell, també damunt del port. El mes de maig del 1962 obria les seves portes l’Hotel Carlos III, de 1a. B (tres estrelles) i 32 habitacions. L’arquitecte fou Mateu Seguí. El projecte preveia tres plantes, però la primera temporada només es van alçar dues. Victory assumí la direcció; el subdirector era Ramon Homs, que ho havia estat del Port Mahón i no es mouria del Carlos III, del qual arribaria a ser propietari.


La següent petjada fou l’Hotel Agamenón, aixecat a uns centenars de metres de l’anterior, i que fou estrenat el juny del 1965, també classificat com 1a. B. Com a director es trià Narcís Homs, fill de Ramon Homs. El president del Consell d’Administració de la societat promotora, “Menorca Turística, SA” era Pere Montañés, el conseller delegat Joan Victory, i entre els consellers hi eren Pere Pons Olives, Miquel Coll Carreras i Rafael Roselló.

El creixement de la indústria turística menorquina s’estava accelerant. El darrer hotel fou el Santo Tomàs, en la urbanització del mateix nom. Fou inaugurat el maig del 1966, amb la màxima categoria (1a. A), 60 habitacions i 114 places. L’arquitecte tornà a ser Mateu Seguí, qui el va dotar de totes les comoditats de l’època: calefacció central, aire condicionat, telèfon, aparcament per vuitanta vehicles i piscina. L’impulsà la societat “Hoteles Balearicos”, de la qual Victory n’era el conseller delegat i el president José Felipe Alcover, ambaixador d’Espanya a Estocolm. El primer director de l’hotel fou Miquel Mesquida Ticoulat.

La premsa resumia l’actuació de l’empresari el 1962 afirmant que havia sostingut el Foment del Turisme a costa de grans esforços i que al principi ningú li feia cas, però que en aquell moment ho reconeixien fins i tot els que al començament el combatien o ridiculitzaven. El 1963 va rebre del Ministre Fraga Iribarne la Placa del Mèrit Turístic que es concedia a l’entitat.

L’any 1965 presentà la seva renúncia com a president del Foment i es concentrà en les seves activitats hoteleres, de les quals encara era president el 1980. El 1971 fou nomenat president del Consell Insular d’Empresaris. La Federación Española de Hospedaje li conferí el títol d’Hoteler d’Honor del 1979.


Victory va tenir poca presència en els mitjans de comunicació. Gran defensor del turisme per sostenir la prosperitat de l’illa, des del 1965 propugnava la necessitat de continuar creixent fins arribar a les 25.000 places hoteleres, ja que el volum existent a Menorca “no permetia entrar plenament en el joc”. Pensava que era possible compatibilitzar el turisme amb la preservació del territori. Al seu parer, cala Galdana era l’únic cas en què s’havia trencat l’harmonia amb el paisatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada