dimarts, 20 de març de 2018

L’ampli suport a la planificació turística i urbanística durant la transició


La crisi dels anys setanta va amplificar les veus favorables a la planificació. L’aprovació de la Llei del sòl del 1975 i el nou marc institucional decidí el Foment del Turisme de Menorca a abandonar la iniciativa de la zona d’interès turístic i cercar altres instruments urbanístics. El setembre del 1977 va aconseguir que el secretari d’Estat de Turisme instés al Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme (MOPU) a redactar el pla director territorial de l’illa, remarcant que era un element vital per al turisme. A finals d’octubre va venir a Menorca el subsecretari general d’Ordenació Turística del Territori qui, malgrat reconèixer que el seu departament només era competent en l’ordenació turística, declarava que el pla territorial era absolutament imprescindible.

Cala en Bosc
El Foment del Turisme va enviar al Ministeri alguns escrits sobre el tema, adjuntant notícies aparegudes a la premsa sobre irregularitats urbanístiques. El mes de gener del 1978 remetia una carta al MOPU on explicava les gestions efectuades davant de la Secretaria d’Estat de Turisme, feia notar que l’ordenació turística no es podia desvincular d’una ordenació territorial completa de l’illa i demanava coordinació entre els dos ministeris. En la resposta, es confirmava de l’existència de contactes entre els departaments. La premsa comentava que era un sentit cada vegada més generalitzat entre la població menorquina que s’havien de deixar enrere els anys del desordre i posar en peu “estructures que garantissin el bé de la comunitat”, opinió compartida pel president del Foment, Joan A. Seguí.

El mes de març, el secretari general de l’entitat, Emili de Balanzó, va discutir amb el secretari d’Estat de Turisme sobre la necessitat del pla d’ordenació del territori. Tanmateix, quan el maig el president del Foment es va entrevistar a Palma amb el ministre de Comerç i Turisme, aquest li comunicà que el departament engegava estudi sobre l’ordenació de l’oferta turística. El mes de juny es va realitzar una reunió amb els representants dels partits polítics, el Col·legi d’Arquitectes i grups ecologistes per debatre la tema. El Foment s’adreçà al Ministeri per demanar la participació de Menorca en la realització del treball i al cap de pocs dies es  reuní amb l’empresa redactora, Maver Consult, per oferir-li ajut i consell.



El mes de juliol, un equip tècnic de l’empresa organitzà una exposició pública del projecte a Menorca, presentada pel president del Foment del Turisme, a la qual hi van assistir cinquanta persones representants de la majoria de partits polítics, associacions de veïns, hotelers, promotors urbanístics i tècnics en arquitectura. El treball constaria d’un inventari de l’oferta (infraestructures, situació urbanística, allotjaments i entorn socioeconòmic) i de l’anàlisi del sector empresarial, els visitants i els canals d’intermediació, a partir dels quals es faria una proposta d’ordenació. Els dos punts més destacats del debat van ser la demanda que es tingués en compte l’opinió dels menorquins en el disseny final, i la impossibilitat de planificar l’oferta turística sense una ordenació territorial integral de l’illa.

Tot i que el pla seria presentat el juny del 1979, el tema va quedar aparcat fins que el 1981 Ministeri va cedir al Consell General Interinsular la direcció dels treballs. L’ens preautonòmic el mes de març va realitzar una jornada de treball amb els municipis i el Foment del Turisme, en el qual presentà l’estudi, degudament actualitzat i demanà que l’informessin sobre les seves deficiències i inexactituds, però el pla quedà definitivament en via morta.

Però l’ordenació territorial havia fet el seu camí. L’octubre del 1978 el conseller d’Ordenació del Territori de l’ens preautonòmic es reuní amb els ajuntaments de l’illa per anunciar que proposava al Ministeri que cada illa elaborés el seu propi pla director territorial. Va declarar que, excepte algun fet puntual, Menorca era un exemple de desenvolupament harmònic i respecte al paisatge. L’ecologia no era una moda passatgera i les agressions contra la naturalesa de les dècades anteriors forçaven a la comunitat a adoptar una política de protecció absoluta del medi ambient. Al cap d’uns dies el director general de la Conselleria informava sobre els decrets que posarien en marxa el procés.


El mes de juny del 1979 es va realitzar un acte públic, amb l’assistència del president del Consell de Menorca i el conseller d’Urbanisme del Consell General Interinsular. La previsió era que la tramitació del pla d’ordenació territorial culminés en tres o quatre anys. Les seves disposicions consistirien en infraestructures genèriques i tindria un caràcter més econòmic que físic. El protagonisme hauria de recaure en els municipis, superant la inèrcia anterior d’anar a remolc de la iniciativa privada. El conseller també es va mostrar disposat a col·laborar amb els ajuntaments, especialment aquells que, com es Mercadal, encara no havien redactat el seu pla general. Prest s’anava a transferir a Menorca la competència, amb la conseqüent descentralització de la Comissió Provincial d’Urbanisme.

Aquest intent de redactar un pla director territorial quedà en el calaix dels bons propòsits, fins que el 1982 la Secretaria General de Turisme el va recuperar, però fou suspès l’any següent pel nou Govern sortit de les eleccions, per la sospita que estigués manipulat. El Foment va plantejar sense èxit al ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, de visita a l’illa, la conveniència de reprendre’l.

En la Junta General del Foment del Turisme de maig 1979 el punt que va suscitar més interès van ser les gestions efectuades en relació a la planificació urbanística. Es va enviar a la premsa el capítol relatiu a urbanisme de la memòria anual, on es defensava que el pla d’ordenació de l’oferta turística hauria de ser continuat per un pla director territorial, “que supere el actual Plan Provincial de Ordenación y controle y regule el crecimiento turístico de la isla”. La promoció del turisme no es podia fer a costa de la destrucció del paisatge ni del desequilibri econòmic. A l’objecte, s’havia remès un guió preparat per un grup d’economistes i sociòlegs per analitzar la incidència del turisme en l’economia i la societat illenques.

El 1980, el Consell Insular va aprovar de forma unànime un programa d’actuació en el qual es recollia la necessitat d’adoptar mesures urgents per ordenar el territori, no només per interès turístic, sinó també per l’interès general, per a la qual cosa es va encarregar un estudi sobre l’estat de les zones naturals amb la voluntat de la garantir la seva preservació.

Sant Tomàs
Poc després, el Consell General Interinsular publicava el llibre El urbanismo y el medio ambiente en las Baleares, que pretenia ser un document preparatori del futur pla director territorial. En ell, s’optava per la comarcalització de la planificació, dividint Menorca en dues zones: Maó i Ciutadella. El treball recollia l’extensió sòl urbanitzable i per desenvolupar de cada municipi i incloïa els espais naturals a protegir.

El 1984 el Consell Insular i tots els municipis de l’illa van aconseguir que la Secretaria General de Turisme reprengués l’elaboració d’un pla director territorial de Turisme. Es tractaria d’un document de caràcter no vinculant, amb l’objectiu der racionalitzar i coordinar els equipaments turístics de l’illa, que inclouria un estudi de la costa en relació a les instal·lacions nàutiques d’esplai. El Ministeri abandonà el projecte quan el Govern Balear li va comunicar que tenia previst de realitzar dos estudis similars: un pla de desenvolupament regional i un pla d’ordenació del litoral. La renúncia fou censurada pel Consell Insular, que opinava que el Govern Balear no faria res (com va ser) i l’illa es quedaria sense aquest instrument d’ordenació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada