dimarts, 18 de febrer de 2020

La creació dels passejos i les places de Maó. L’Alameda


A les nostres ciutats, places i passejos són els punts centrals de la vida social. Els passejos es van expandir durant la Il·lustració, emparats de les idees de progrés i raó, amb l’objecte de crear espais higiènics on les persones poguessin viure en comunitat fora dels recintes tancats, esglésies i muralles. A Menorca aquestes idees van arribar, primer de la mà dels governants anglesos i francesos i, més tard, dels espanyols: la Il·lustració fou un moviment paneuropeu.

Port de Maó i l'Alameda. Foto: Joan Bagur Truyol 

Segons s’explica al llibre La ciutat al carrer (1983), durant l’edat mitjana a Maó existien dues places. El Pla de la Parròquia, amb l’església i l’ajuntament, era el lloc d’esbarjo i representació on la gent anava a passejar i es feien festes, processons i desfilades militars. En canvi, la plaça del Padró i el Padronet constituïa un espai de serveis, en el qual es trobava el mercat de la verdura. Els de la carn i del peix estaven en una situació perifèrica per motius higiènics.

Quan la ciutat va començar a créixer durant el segle XVIII aquest esquema esdevingué insuficient per a les noves necessitats urbanes. Els governants anglesos van promoure la creació del carrer de les Moreres i de l’Esplanada, però aquest sector evolucionà lentament pels successius conflictes militars.

El Port de Maó i l'Albereda. Foto: Ferran Lagarta

Els espanyols, en prendre l’illa el 1782 van recuperar la idea de dotar la població d’un passeig, que adoptaria la forma d’una “alameda” (en català albereda). Aquest tipus de vies tenia una llarga història des de l’edat moderna, com indrets enjardinats, plantats amb àlbers i altres arbres propis de les voreres dels rius, per crear un espai ombrejat, en moltes ocasions al costat de les muralles de les ciutats. Els diferents països europeus les van adoptar amb noms diversos: a França són les “allée”, a Alemanya “Alle”, a Anglaterra “mall”. El passeig del Prado de Madrid també segueix aquest patró. Ja al segle XIX, els llocs que quedaven lliures amb la demolició de les muralles donarien lloc a França als bulevards, una concepció que s’estendria arreu del món.

Segons Riudavets, el comte de Cifuentes, per celebrar la conquesta de l’illa per Espanya el 1782, va manar construir un passeig d’aquesta mena a la vorera del port, que anomenà “la Alameda” i els maonesos prest van conèixer com Hort Nou. També es va aixecar la costa que el comunica amb la ciutat, que substituí l’antiga costa vella.

El passeig fou inaugurat el 6 de juny del 1785, la qual cosa es va commemorar amb una placa de marbre, on figura l’escut d’armes del comte i una inscripció d’agraïment de la ciutat de Maó. Fou emplaçada en un petit xalet de línies clàssiques, on seien les autoritats els dies de festa, al costat del qual es van alçar dues fonts. També es van plantar flors i es col·locaren bancs de pedra per als vianants. El seu artífex fou el capità d’enginyers Francisco Fernández de Angulo, autor del Principal de Guàrdia i de la reforma de la façana de l’Ajuntament que li conferí la seva forma actual.

Palau de s'Hort Nou amb la làpida i l'escut del comte de Cifuentes

Aquest espai fou promocionat pels espanyols, orgullosos d’haver donat a la ciutat un passeig tan airós. Amb aquest objecte s’organitzaven nombroses activitats lúdiques i festives, entre les quals cal destacar l'anomenada “es capellet”, cucanya marítima que es va inaugurar el dia de Sant Pere del 1795 i que encara es porta a terme avui dia. Altres activitats que congregaven un públic nombrós eren les curses de cavalleries, les regates de rem i vela, les proves de natació, els focs de pirotècnia i els concerts.

Els primers viatgers que passaren per Menorca van fer complida referència d’aquest racó. El primer fou el francès André Grasset de Saint Saveur, que el 1807 publicà Viatge a les Illes Balears i Pitiüses. Al seu parer, Maó no té cap edifici públic que cridi l’atenció. L’únic espai públic digne de menció és el petit passeig de l’Alameda, al port, on no va gairebé ningú. El 1811 l’anglès John Carr indicava que el passeig de l’Alameda era bonic, però no gaire sovintejat.

Les guies de viatge també fan notar la seva presència. La francesa Guide Joanne el 1859 explica que al fons del port de Maó hi ha l’Alameda, passeig plantat de moreres i acàcies. El 1869 l’anglesa guia Murray s’expressa en termes semblants. L’Arxiduc Lluís Salvador assenyala al Die Balearen (1890) que el passeig públic de s’Alameda, vorejat d’arbres, a l’hivern és molt fred i hi va poca gent; al centre hi ha una graonada que duu al carrer superior.

S'Hort Nou. Foto: German Sintes Lluch

Al segle XX, l’escocesa Mary Stuart Boyd, al llibre The Fortunate Islands (1911), escriu que “l’Alameda és un petit passeig encisador d’estil italià on la societat maonesa es congrega els horabaixes d’estiu”. Finalment, la barcelonina Revista de Oro, el 1926 apunta que era tan bell com freqüentat.

L’Ajuntament li dedicava prou recursos. Comptava amb un guarda permanent amb un sou anual que el 1850 pujava a 1.450 rals; el del passeig de l’Isabel II, a l’Esplanada, només en guanyava 800. El juny del 1868 la premsa feia notar que era el passeig millor conservat de la població, ja que convidava a passejar-hi la seva excel·lent situació a la vorera del port i les belles flors que l’adornaven. Aquells dies es veia molt concorregut, però calia que es tirés terra al sòl, ja que estava cobert de petites pedres que destorbaven el pas.

El 1885 es va aixecar una plataforma perquè les bandes de música tinguessin un lloc més espaiós per actuar. El diari El Bien Público, tot i reconèixer que l’actuació contribuïa a embellir l’indret, remarcava que, atès que la música només sonava tres vegades a l’any, els diners es podien haver destinat a obres de major utilitat.

Les festivitats a què es feia referència eren Sant Joan, Sant Pere i la Mare de Déu de Gràcia. En la primera, l’única actuació estava a càrrec d’una banda militar (la població no va comptar amb una banda municipal fins el 1902). Per Sant Pere solia haver carreres de barques (alguns cops amb premis en metàl·lic) i el joc del capellet (qualificat de “popular, divertit i antiquíssim”), que es feia des d’una embarcació, engalanada per a l’ocasió. Els participants que aconseguien atènyer el capell rebien una petita retribució. Les regates o desfilades de barques eren molt apreciades: el 1859 un periodista comentava, de forma potser una mica exagerada, que milers de bots travessaven el port. La banda de música també amenitzava la festa, que podia finalitzar a altes hores de la matinada.


Des del 1864, per les festes de Gràcia es realitzaven carreres de cavalls al Cos Nou, situat a l’altra banda del port, on actualment hi ha les instal·lacions de la central elèctrica. Els guanyadors de les diferents proves (cavalls, egües, poltres i ases) obtenien un premi. La banda actuava al passeig de l’Albereda, que era el lloc des d’on molta gent gaudia de l’espectacle. Aquesta activitat es va mantenir quan, a partir del 1890, aquesta efemèride va substituir la de Sant Joan com a festa patronal de Maó. En aquesta festivitat també es podien realitzar regates al port. Alguns anys també es disparaven focs artificials aquàtics, que eren amenitzats per una banda militar.

Qualque vegada també s’hi va celebrar la festa del Carme, amb un programa similar al de Sant Pere. En aquestes ocasions, la concurrència era molt nombrosa. Algun any especialment lluït, com el 1864, en què s’inaugurava el Cos Nou, la premsa parla de la presència de 6.000 persones, que havien baixat per veure la desfilada de més de dos-centes barques i les curses de cavalls, que feia molts anys que no s’organitzaven.

A banda, a l’Albereda tenien lloc determinades celebracions. El juliol del 1833 fou un dels punts on es festejà  l’entronització de la reina Isabel II. Es va fer el joc del capellet, que partia d’un bergatí-goleta ricament adornat. Alhora, tocava la banda de música i una comparsa graciosament vestida executava “el difícil i divertit ball anomenat el Cosil”. A la posta de sol les barques dels pescadors van fer una cursa. El 1837, per celebrar la promulgació de la Constitució, es va realitzar festa del capellet, amenitzada per una banda de música.


El setembre del 1860, arran de la visita de la reina Isabel II, al seu davant es va fer construir un moll. La monarca va embarcar a la falua encarregada per la ciutat de Maó, des de la qual va complimentar un per un els vaixells de l'esquadra i, finalment, la fortalesa de la Mola, que portava el seu nom.

El maig del 1905 va ser el lloc més destacat de l’arribada de la regata que, procedent d’Alger, es dirigia a Toló. Aquí es va fer la “batalla de flors”, que, segons la premsa, fou un espectacle preciós. El guanyador de la primera etapa i madame du Gast, una celebritat parisenca, van ser rebuts a bord de les seves embarcacions per una multitud que els dedicà una salva d’aplaudiments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada