Els casinos del passeig d’Isabel II. El Consey

La creació del passeig d’Isabel II, el 1849, com a centre de reunió i esbarjo de la població, va atraure els casinos, que llavors gaudien d’un gran èxit. Es tractava d’associacions de caràcter privat; els socis pagaven unes quotes amb les quals s’arranjava un local, més o menys espaiós segons els capitals reunits, i que, de forma ideal, a més d’una cafeteria i un saló de balls, comptava amb un teatre i altres espais per al gaudi dels socis.

La dècada del 1850 a Maó n’hi havia tres: el Mahonés, el de la Unión i del Consey. Els anys següents van veure l’obertura d’altres: el Menorquín, el Artístico, el Hispano, el Retiro, el Recreo, el del Olimpo, el Circo Industrial i el Isleño. Per aquest motiu, podem afirmar que aquesta fou la seva època daurada. Coincidí amb una expansió sostinguda de l’economia menorquina, la qual va permetre que la societat illenca fos més culta, benestant i amant de les diversions.

Passeig d'Isabel II a finals del XIX. Foto Marga Llull

Els locals del Consey i el Isleño tenien la seva façana de cara al passeig d’Isabel II i, segons Riudavets, contribuïen a donar-li un major atractiu i a augmentar-ne la concurrència, sobretot a l’estiu. Aquest fet, en general positiu, podia donar lloc a conflictes.

El juliol del 1896 el baró de les Arenes, batle de Maó, va apercebre els presidents dels dos casinos perquè s’abstinguessin de col·locar taules i cadires a la voravia de davant, ja que obstruïen el pas dels vianants, advertint-los que, en cas contrari, els imposaria la corresponent multa. El diari El Liberal s’exclamava que cap batle ni regidor mai s’havia fixat en aquesta qüestió i afegia que el de las Arenas ho havia fet perquè “le ha dado la gana”.

El casino que va perdurar més va ser el del Consey. Havia estat fundat el 1856 i era una reunió o “banca” de menestrals que no admetia ningú que no tingués un ofici, la qual cosa excloïa els senyors, que tenien la seva seu al Mahonés. Si en el moment del seu naixement només comptava amb dotze associats, la febre dels casinos va fer possible que creixés de forma important, de manera que el 1866 superava el centenar de socis.

En aquesta data abandonà la modesta casa del carrer de Ramis que havia ocupat fins llavors i es va establir en un edifici construït expressament per a les seves activitats davant del passeig d’Isabel II. Segons el diari El Menorquín, el saló de ball era dels més grandiosos i elegants de la població i les altres dependències de l'edifici estaven tan ben distribuïdes que podien satisfer amb comoditat les necessitats dels concurrents. El dia de Nadal del 1866 inaugurava la temporada de balls.

Els primers anys, les activitats del casino es limitaven a l’organització de balls, especialment concorreguts a l’hivern, i que tenien el seu punt àlgid per les festes de Carnaval. En les del 1871 a Maó van sortir tres comparses, cadascuna amb la seva música: la del regiment de Toledo, la del Consey i la de l’estudiantina. La del Consey estava formada per dues fileres de joves amb barret frigi i mantell blanc, per significar la puresa del sistema republicà, i un fanal encès a la mà. Després de recórrer diversos carrers de la població acompanyats de música i d’una nodrida concurrència, es van retirar cap a les nou del vespre a l'indicat casino, on se celebrava un ball. El 1873 la mascarada del casino, juntament amb la del club republicà federal es van fer notar tot el Carnaval i, de forma notòria en l’enterrament d’en Camestortes, per la simetria dels seus vestits, que quedava realçada per la llum dels fanals i les torxes que duien tots els assistents, la música i un carro funerari amb un ninot que representava el difunt carnaval.

El 1877, en el si del casino es va crear una societat de socors mutus anomenada Sociedad filantrópica, que suplia la inexistència d’una seguretat social de caire públic. Per aquest motiu, va passar a ser habitual que cada any es realitzés alguna funció al seu benefici. El 1884, el casino “El Recreo” va aprovar la constitució de la seva societat de socors mutus. En aquesta ocasió, el diari conservador El Bien Público aplaudí la iniciativa i va animar la resta de casinos a fer el mateix, tot criticant la poca utilitat social d’aquestes associacions, perquè el desig d’esbargir-se es convertia en vici quan distreia “de les sagrades obligacions de la família”. A més, censurava que els seus edificis s’haguessin convertit en palaus per efecte d’una insensata emulació. El soci pobre, un modest treballador, gastava igual que el que tenia una regular fortuna, encara que fos la seva darrera pesseta.

El 1880 l’expansió del casino del Consey va culminar amb la construcció d’un teatre. En aquell moment, el nombre de socis de l’entitat ja era molt elevat, mil persones, i com que el seu objecte principal era l’esbarjo, es va trobar convenient d’aixecar un teatre en el seu gran saló, el qual, si bé no reuniria les condicions higièniques aconsellables, seria prou gros per donar cabuda a les famílies dels associats. La sala també es podia convertir en saló de balls de societat, amb tan sols decantar els seients i les butaques. El mes de juny es va convocar una licitació pública: es van exposar els plànols i el pressupost (que pujava a 60.000 pessetes), perquè hi pogués participar qualsevol persona, encara que no pertanyés a l’associació.

La sala es va inaugurar per les festes de Nadal; era de molta capacitat i, segons la premsa, estava adornada amb gust. Cridaven l’atenció les decoracions, realitzades per l’acreditat artista local Francesc Pons. Les primeres funcions del teatre van tenir lloc els dies 1 i 2 de gener del 1881 amb les obres “El juicio de Dios”, “Com sucseheix moltes vegades” i el cor "Les Flors de Maig".

Des del començament, a més de peces de teatre i actuacions musicals, la societat va programar sarsueles durant la temporada d’hivern i, de manera puntual, a l’estiu: el febrer del 1881 es va representar “El Niño”. Els socis no es conformaven amb funcions d’aficionats i el primer any ja es van contractar alguns cantants professionals que van permetre d’oferir obres de considerable volada, com la sarsuela en quatre actes “Los Magiares”, de Joaquín Gaztambide.

El 1882 es va fitxar una companyia completa de sarsuela a Barcelona, que va fer les delícies dels concurrents. L’estrena tingué lloc el 8 d’octubre, amb les sarsueles “La gallina ciega” i “Música clàssica”. Així mateix, el tenor Blanch va cantar el Spiritu gentil de l’òpera “Favorita”, rebent tan grans aplaudiments que va haver de repetir la interpretació. Per reduir el dispendi que suposava la contractació d’aquestes formacions líriques, la temporada del 1884 els casinos del Consey i El Recreo van unir forces i van llogar-ne la mateixa.

Segons Riudavets, l’afició a aquests espectacles va créixer tant que la competència d’aquests i altres locals va fer que el Teatre Principal perdés part de la seva importància. Rivalitzaven no per la seva comoditat i la qualitat dels decorats, sinó pel mòdic preu que havien de pagar els assistents. Les sarsueles es complementaven amb actes d’òpera. En ocasions especials, com les festes de Gràcia, s’oferien obres de teatre i peces instrumentals. El casino comptava amb una orquestra i, evidentment, les sessions de ball eren molt freqüents. Els primers dies de l’any començava la temporada de balls de màscares, que s’allargava fins a la fi del Carnaval.

El cafè del Consey, pel seu bon gust, comoditat, neteja i bon servei era un lloc recomanable per als socis i els visitants. L’entitat també comptava amb un gabinet de lectura, on es podien trobar els diaris i revistes de Menorca i la Península. Així mateix, es podia jugar al billar i a jocs de naips, dòmino i altres permesos.

A la guia del 1911 es descrivia el local indicant que el teatre era a la planta principal i comptava amb escenari, platea bastant gran i galeria alta. A més de sarsuela, a l’hivern a vegades hi havia funcions de cinema. Val a dir que el Consey no va ser el primer a exhibir pel·lícules, sinó que aquest honor li correspon a un altre casino, el “Círculo Menorquín”, on uns empresaris forans les van presentar el 1897. Al principi, aquest darrer va ser molt actiu amb el cinema, llavors una novetat total per al públic, de manera que, vist l’èxit, ben prest va ser seguit per altres establiments.

El Consey s’hi afegí a la moda el 1900. Els primers anys es tractava de petits documentals, com el de l’Exposició Universal de París d’aquell any. Aquestes funcions es podien combinar amb espectacles de varietats, com ventrílocs o cupletistes. Les projeccions van continuar, en competència amb altres sales com la del ja esmentat Círculo Menorquín, el casino El Isleño, el Teatre Principal o l’Academia de San Estanislao. El 1911 el Consey va instal·lar una moderna màquina de projecció i portà pel·lícules “de les millors marques”, que li permeteren d’atreure un nombrós públic. Al final, el Consey deixaria de representar sarsueles i se centraria en el cinema, fins a les darreries de segle.