dimarts, 13 de desembre de 2022

L’origen de la Biblioteca Pública de Maó

El naixement de la Biblioteca Pública de Maó està íntimament vinculat a la desamortització dels convents, fet sense el qual hauria estat impensable.


En efecte, quan s’acordà la nacionalització de les propietats dels ordes religiosos d’Espanya per procedir a la seva venda, entre octubre del 1835 i març del 1836, el Govern acordà la realització d’un primer inventari dels seus béns. Amb aquesta finalitat, el cap superior polític de Balears (que és el nom que inicialment tenia el governador civil) va nomenar al partit de Maó una “Comissió per a la recol•lecció d’objectes científics i la formació d’un inventari dels llibres que existien als extingits convents”. Aquesta estava integrada per Francesc Femenías, Antoni Prieto i Jeroni Andreu, jutge de primera instància de Ciutadella, els quals van analitzar les obres procedents dels convents dels franciscans i carmelites de Maó i del de Sant Diego d’Alaior. De forma significativa, un cop finalitzat l’inventari, la comissió va suggerir que amb els llibres es formés una biblioteca.

El gabinet de la reina, un cop va tenir a les seves mans l’inventari, acceptà la idea i l’11 de juliol del 1836, dictava una Reial ordre en la qual, després d’agrair la feina de la comissió (que havia estat totalment desinteressada i altruista), aprovava el projecte de crear una biblioteca a Maó, amb la condició expressa que no ocasionés despeses ni sous d’empleats. Amb aquest fi, el governador civil, un cop escoltada la comissió anterior i, en cas necessari, la Diputació Provincial, proposaria els mitjans per portar-ho a terme de manera econòmica. Al mateix temps ordenava que es remetés a l’Acadèmia de Sant Ferran una nota dels quadres que s’havien trobat als convents.

Convé remarcar que, segons la documentació, la iniciativa de fundar la biblioteca havia estat de certs cercles locals, als quals van donar un suport entusiasta les autoritats de l’Estat, però l’Ajuntament es va limitar a dur a cap les actuacions que se li manaven, i no sembla que existís un gran interès municipal en el projecte, circumstància que llastraria la seva execució.

Escrit de Fargas i Femenías en favor de la biblioteca. 1837. AHM

Seguint les instruccions reials, Rodrigo Castaños, cap superior polític de Balears, va demanar a la comissió que havia fet l’inventari un informe sobre la manera de procedir, el qual va remetre a l’Ajuntament el 27 de febrer del 1837. Segons aquest, un cop consultats els pèrits, el lloc més convenint per establir aquesta institució era el convent del Carme. Es recomanava prendre tres cel•les del pis superior de l’edifici, de la part de migjorn i formar amb elles una sala ampla i espaiosa. Al seu extrem ja existia un gabinet en el qual el públic podria dedicar-se a la lectura. El pressupost de demolir les cinc parets mitjanceres existents, substituir les bigues, renovar els prestatges inservibles, transportar-los, pintar-los i altres despeses indispensables pujava a 120 pesos forts (480 pessetes de l’època), el que es considerava una “corta cantidad de dinero”.

Un cop establerta la biblioteca, un establiment “tan útil i necessari” no precisaria cap despesa addicional, llevat de la conservació i neteja, que seria insignificant. No caldria pagar a cap empleat, ja que seria suficient nomenar un bibliotecari sense sou que s’encarregués dels llibres, dotat del corresponent inventari i sota les regles que es considerin oportunes. Es puntualitzava que no mancaven persones desinteressades i amants del saber que estaven disposades a acceptar el càrrec, segons les gestions que havia fet la pròpia comissió. Aquesta, després de remarcar que havia acomplert la seva tasca de manera gratuïta, i fins i tot havia renunciat a rescabalar-se les despeses que havia tingut, s’oferia a dirigir les obres i treballs necessaris per obrir la biblioteca, sota la inspecció de l’Ajuntament.

El governador civil finalitzava el seu escrit demanant a l’Ajuntament el seu dictamen i apuntava que, respecte al local proposat per allotjar la biblioteca, faria les consultes necessàries a la Junta d’Alienació dels convents suprimits de la província, per si ho considerava escaient.

Resulta simptomàtic que l’Ajuntament durant dos mesos ni tan sols es reunís per valorar l’ofici enviat pel governador civil i que aquest s’hagués de prendre la molèstia de reiterar la seva petició el 29 d’abril, incloent una altra vegada l’informe de la comissió. La corporació va debatre tema el 17 de maig, sense arribar a cap acord, de manera que el 22 de setembre el governador reclamava una resposta immediata a la qüestió, amb l’amenaça de prendre mesures coercitives si el consistori continuava amb la seva passivitat.


Durant aquest temps, el batle havia rebut un escrit, signat per José Fargas i Francesc Femenías, que donaven suport a les conclusions de la comissió (de la qual el propi Femenías en formava part). Argumentaven que l’exconvent del Carme era el local idoni, tant per la seva amplitud com per la seva situació, “en estar situat en un lloc molt a propòsit perquè hi poguessin concórrer els amants de les lletres que volen ocupar-se en la lectura d’aquells llibres”. Remarcaven, així mateix, que no faltaria persona idònia per exercir les funcions de bibliotecari a títol gratuït, i que les despeses que s’haurien d’incórrer eren “mòdiques si es comparaven amb el benefici que aquest establiment reportaria a la utilitat pública”.

L’Ajuntament se seguia prenent les coses amb calma: el 6 d’octubre la sol•licitud del governador fou tractada pel consistori, que fins al cap d’un mes no realitzava la primera gestió sobre el particular. El 5 de novembre enviava una carta al president de l’Academia de Ciencias y Bellas Letras de Mahón en la qual, “tenint presents els seus generosos oferiments en favor dels progressos de les llums i el seu decidit afany per auxiliar en l’èxit de qualsevol empresa que tendís a la seva difusió en aquesta illa”, demanava a la institució que s’encarregués de la direcció de la biblioteca, si aquesta s’arribava a obrir. L’Acadèmia als pocs dies acceptava gustosa la proposta.

Aquesta institució va funcionar a Maó els anys 1836 i 1837, sota la presidència del metge Rafel Hernández i en van ser secretaris Benet Pons i Manuel de los Herreros, que sembla que n’assumí el major protagonisme. L’Acadèmia oferia classes gratuïtes d’Aritmètica i Geometria per als artesans, a càrrec de De los Herreros, en un local cedit per l’Ajuntament a l’escola de la plaça de la Verdura (actual plaça Colon). El professor, que seria nomenat secretari de l’Ajuntament de Maó, dominava tant les ciències com les lletres (parlava anglès i francès, col•laborava amb el Diario de Menorca i escrivia poesia) i acabaria sent el director de l’Institut de Palma.


Finalment, el 20 de desembre l’Ajuntament contestava al governador civil, assenyalant que coincidia en la necessitat de la biblioteca i li informava que havia obtingut el consentiment de la naixent Acadèmia de Ciències i Belles Lletres per fer-se càrrec de la custòdia i direcció de la biblioteca, tot demanant al cap de la província que fes tot el possible perquè cristal•litzés aquesta institució, que considerava molt interessant per al benestar i il•lustració dels habitants de la ciutat.

El 17 de maig del 1838 el cap superior polític de la província remetia a l’Ajuntament el dictamen que havia emès sobre la qüestió la Diputació Provincial, amb el qual manifestava el seu acord, tot ordenant que s’actués seguint les seves recomanacions. Aquest indicava que, lluny d’oposar-se al projecte elaborat per la comissió, el considerava útil i beneficiós, amb l’única diferència que la custòdia i direcció de la biblioteca no es podien deixar en mans de l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts, ja que aquesta no era més que una associació voluntària d’individus l’estabilitat de la qual només depenia de la seva voluntat. Assenyalava que, alternativament, la comissió de recol•lecció d’objectes científics designés una persona d’“arrelada, instrucció i zel pel bé públic” per assumir les tasques de bibliotecari. Pel que feia a la resta, donaria suport a la sol•licitud d’adquisició de la part de l’edifici del convent del Carme necessari per al seu establiment i tot el que calgués a l’efecte. Així mateix, donava el seu consentiment perquè l’Ajuntament de Maó apliqués un recàrrec a l’impost de la talla, que confiava que seria aprovat pel Govern, per recaptar els 120 pesos destinats a finançar les obres i altres actuacions imprescindibles per a la formació de la biblioteca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada