Enguany l'aplec excursionista dels països catalans s'ha fet a Alcoi, a l'interior de la província d'Alacant. Alcoi és a una vall voltada de serralades i muntanyes, que ofereixen moltes possibilitats.
1. Excursió als poblats íbers (La Serreta)
La primera excursió cap als poblats íbers va començar per la via verda, que passa per l'antic recorregut d'un tren que baixava a Alacant i mai va arribar a funcionar. Els túnels eren ben llargs.
Després d'una suau ascensió vam arribar al poblat del Puig d'Alcoi (888 m), habitat entre els segles VII i IV aC. i amb bones vistes de la ciutat d'Alcoi
Aquí es veu la ciutat sota el barranc del Cint, que segons la llegenda sant Jordi va saltar d'un bot amb el seu cavall en el moment de la conquesta cristiana de la ciutat...
Les vistes de la comarca són espectaculars.
Després d'una lleu baixada vam emprendre l'ascensió del puig de la Serreta (1.057 m), bastant més empinat i escarpat que l'altre
Dalt hi ha un poblat íber amb restes poc prominents. També hi ha la casa (esfondrada) des d'on durant la Guerra Civil s'avisava als alcoians de l'arribada dels temuts avions franquistes, que van causar destrosses i morts amb les seves bombes.
Des d'aquesta eminència el panorama és realment superb.
Després vam arribar fins a la font del Molinar, on hi ha un edifici modernista. De tant que havia plogut s'havia fet un fanc molt espés que, amb les fulles dels arbres, formaven una plataforma a les soles de les botes i no hi havia qui caminés.
2. Excursió a la Serra de la Mariola
La Serra de la Mariola tanca Alcoi pel nord. Com es pot veure, és bastant boscosa.
Així que vam anar pujant una bona estona rodejats de pins i amb bones vistes dels voltants d'Alcoi, fins que vam arribar al puig del Castellar (877 m).
La veritat és que va ser un passeig molt agradable. La serra de la Mariola és un encant.
De baixada ens vam aturar a una balma, ja a prop del riu.
Entre els pins es veia el castell de Barxell
Finalment vam arribar als Canalons, on paratge encisador la dècada de 1930 hi anava un grup naturista-nudista que somiaven amb l'antiga Grècia.
Vam passar prop del riu Polop, al qual no vam poder baixar perquè estava enfangat. De camí vam passar pel pont de les Set Llunes, que vam travessar per enfilar la via Verda uns quants quilòmetres fins arribar a Alcoi a temps per dinar.
A la posta de sol vam veure aquesta escena del pont de Sant Jordi i darrera les cúpules de les esglésies.
De nit, a la plaça de l'Ajutament hi havia animació nadalenca.
3. Excursió als Plans
Durant la pujada al puig dels Plans no veiem res, perquè estàvem voltats de boira, fins que vam arribar dalt de la muntanya (1.330 m.) i vam contemplar astorats el mar de núvols, del qual despuntaven les principals crestes i els cims de les muntanyes més altes. A l'horitzó, brillava la superíficie de la mar.
Una vista magnífica. Semblava que eren als Alps.
De baixada ens vam aturar per veure una cava enorme. Era una construcció amb cúpula i molta profundidat on l'hivern s'emmagatzemava la neu, per baixar gel a l'estiu, amb els quals es feien els famosos gelats d'Alacant.
Per dinar vam anar al poblat íber del puig d'Alcoi, però no es veia gens per la boira. A mesura que perdíem altura la boira s'anava espessint i , a l'entrada d'Alcoi, era quasi impenetrable. Per cert que hi vam accedir per un barranquet molt xulo.
En arribar a Alcoi vam veure aquesta placa del club de fans de Camilo Sesto, que era d'Alcoi, on li han dedicat un carrer.
De nit vam gaudir d'un sopar esplèndit amb més de 500 persones de tots els clubs excursionistes. Al dia següent ja no va haver temps per més que acomiadar-nos de l'hotel Reconquista, on havíem passat les tres nits.
Felicitats als companys del club excursionista d'Alcoi per haver organitzat tan bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada