dimecres, 20 d’agost del 2025

Ascensió a l'Olimp, la muntanya dels déus

El mont Olimp és la muntanya mítica, on els grecs situaven la morada dels seus déus: Zeus, Apol·lo, Afrodita, Atenea... En realitat és un massís amb mitja dotzena de cims que superen els 2.800 metres. La cúspide és el Mitikas, la muntanya més alta de Grècia, que té 2.918 m.

1a etapa. De Litochoros al refugi Agapitos

La ruta comença al poble de Litochoros, situat prop del mar, a 300 m d'altura i va ascendint per la gorja del riu Epinees. El caminoi, voltat d'arbres i el riuet al costat es fa agradable.


 Pel camí trobam fils d'aigua en nombrosos punts.

La majoria dels ponts s'han romput i hem de travessar els guals a peu.

Ens trobam arbres impressionants: fajos, pins negres...

Arribam a la cova de Sant Dioni, amb una font d'aigua sagrada.


Al cap de poc s'arriba al monestir de Sant Dionisi, un gran centre espiritual que els nazis van bombardejar, perquè s'havien refugiat els guerrillers i que està al peu de l'Olimp.


Seguint una estona més ens creuam amb més cascades fins arribar a Prionia, a 1.100 m. És el darrer punt accessible i hi ha un petit restaurant on dinam. Molts comencen la ruta des d'aquí.


A partir de Prionia, el riu està sec. El massís de l'Olimp és de cada cop més visible fins que arribam al refugi Agapitos, a 2.100 m d'altura. Des d'aquí la vista és impressionant.


2a etapa. Pujada al Mitikas des del refugi Agapitos

Sortint del refugi, després d'un petit tram amb els darrers arbres, caminam per un corriol polsós, de cada vegada més empinat.

A mesura que guanyam altura hi ha més geleres. Algunes són al mig del camí i les hem de travessar.


Arribam al cim o coll de l'Skala, de 2.866 m. Al davant ja tenim el Mitikas, però per arribar s'ha de passar per un coll bastant rocós i exposat, per açò la meitat de la gent es queda aquí.

El pas és molt panoràmic, però el dia, que fins ara havia estat molt clar, es comença a nuvolar.


El cim del Mitikas és bastant petit. Una bandera grega i una fita geogràfica marquen aquest punt mític. 


Des de dalt tenim una vista impressionant de diversos cims de l'Olimp. També es veurien les valls de la comarca, però els núvols ens han rodejat i només veiem petits bocins quan s'obre un forat. De tornada, els déus es van cansar de la nostra visita. A partir de l'Skala es va posar a pedregar fort i vam haver de baixar corrents fins al refugi, on vam arribar ben xops.


3a etapa. Del refugi Agapitos al refugi Petrostrouga

A la sortida del refugi trobam arbres torturats pel dur clima del massís de l'Olimp.


Caminam al peu del Mitikas, travessant geleres que encara es conserven a les portes de l'estiu, a finals de juny.


Arribam a l'altiplà de les musses, al peu del tro de Zeus (mont Stefani). La vista és corprenedora. El déu dels déus se'ns figura com un gegant inabastable.


El camí travessa l'altiplà de les musses. Al caire, hi ha el refugi Apostolidis, en un paratge fantàstic, on vam fer una aturada per dinar.

Des d'una altura de 2.700 m contemplam la mar Mediterrània, no gaire llunyana, malgrat l'elevació.


Des d'aquí és fàcil arribar a la capella del profeta Elies, al cim del mateix nom (2.803 m). A partir d'aquí tot es baixada fins al refugi Petrostrouga, a 1.950 m.


4a etapa. Del refugi Petrostrouga a Dion

Sortint del refugi, ens trobam amb un bosc que va canviant i ens mostra algunes espècies ben curioses, com aquest arbre de tronc vermell.


Ja prop de la plana trobam l'espectacular cascada d'Orlia, on feim un merescut bany en les seves aigües gelades.


A la sortida del bosc, la plana ens va allunyant del massís de l'Olimp fins arribar al poblet de Dion, a tan sols 100 m d'altura sobre el nivell del mar.


Dion, 
situat als peus de l'Olimp, era el principal santuari macedoni de l'antiguitat. Les ruïnes mostren  intessants restes gregues i romanes.


En 
aquest santuari els reis macedonis feien les seves ofrenes. Alexandre Magne va fer una hecatombe de cent bous abans d'emprendre la conquesta del seu imperi. Un bon lloc per acomiadar-nos d'aquesta fabulosa ascensió a l'Olimp. 


Tesalònica

Vam completar la ruta amb una visita a Tesalònica, on hi ha l'aeroport, i que és important pel seu port.

A la ciutat abunden les esglésies bizantines, com la de Sant Demetri.

Dalt de la ciutat hi ha el recinte amurallat.

A l'interior es troba la ciutadella, anomenada castell d'Eptapyrgio.

El monument més remarcable de la ciutat és la rotonda de Galerio, on els romans adoraven a tots els déus, com al Panteó de Roma. Després, ortodoxos i turcs ho van adaptar al seu culte.

L'amplitud del seu interior i la decoració que hi resta la fan una visita impossible d'oblidar.

L'Arc de triomf de Galeri no té res a envejar als monuments del seu gènere de Roma i altres ciutats de l'anitiguitat.

La torre blanca, edificada en època otomana, és un dels monuments més característics de Tesalònica. Amb ella ens despedim d'aquest fabulós viatge per Grècia.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada