UNA TRAVESSA PER LA VIA ALTA DELS ALPS APUANS (ITÀLIA)

1a Etapa. Carrara - Refugi Carrara di Campocecina 

Aquesta interessant ruta comença a la ciutat de Carrara, coneguda des de l'antiguitat pel seu marbre. Es tracta d'una notable població situada prop de la costa, a cinquanta quilòmetres al nordest de Pisa. El seu nucli antic és digne de veure.

L'inici de la ruta ens mena per la muntanya d'Istro, amb una vista impressionant de les canteres de marbre que, literalment, es mengen les muntanyes

Prop del refugi, trobam una curiosa exposició d'escultures de marbre del país a l'aire lliure.

2a. Etapa. Refugi Carrara di Campocecina - Refugi de l'Orto di Donna

Ens dirigim a Monte Sagro i la pujada ens brinda unes vistes impressionants de les canteres i al fons, la ciutat de Carrara i la costa de la Ligúria.

Cap a l'interior, s'estenen amples valls poblades de frondosos arbres: un mar verd.

Les muntanyes, sense ser excessivament altes, tenen uns cims vius que justifiquen el seu apel·latiu d'"Alps".

En alguns racons d'aquestes aspres muntanyes resten glaceres, un fet insòlit a finals del mes de maig i a escassos quilòmetres de la costa.

Les carenes de les muntanyes ofereixen paissatges d'una bellesa corprenedora.

El dia s'acaba. Travessam diversos colls que ens van acostant al cim de les muntanyes on es barregen arbres i dur pedreny.

3a. Etapa. Refugi de l'Orto di Donna - Refugi Puliti

El matí és molt luminós. Les muntanyes presenten uns caires vius, com dents de tauró.

Algunes formacions que hi ha al costat del camí adopten formes estranyes que desvetllen la imaginació: estic vegent un caragol?

Les muntanyes segueixen mostrant el seu aspecte contundent, puntejat per les omnipresents canteres de marbre.

A estones, el camí s'endinsa en els boscos de faigs. Regna la pau i el cant del poput, que no ens abandona mai.

En ocasions sorgeix la meravella d'aigua que és una cascada enmig del bosc.

El refugi és a la vessant de la muntanya. Al fons de la vall s'hi trobat el poblet de Campo dell'Orzo.

4a. Etapa. Refugi Puliti - Refugi del Freo

Sortint del refugi trobam un calvari. Les creus afegeixen un toc de patetisme al paisatge

Ens espera una altra dura ascensió a aquestes muntanyes dels Alps apuans.

De camí, valls tapissades de boscos. Al fons, les cases d'un poble reposen tranquil·les.

El camí s'estreta i el grup ascendeix per la carena rumb al cim.

Les vistes són espectaculars. Roques verticals i mars d'arbres.

Algun cop trobam antics camins de muntanya enllosats que ens recorden que aquest paratge ha estat transitat des de l'antiguitat.

5a. Etapa. Refugi del Freo - Refugi Forte dei Marni

De bon matí, els cincles de les muntanyes i les valls que s'arrauleixen als seus peus ens saluden.

Al capdamunt de la muntanya de la Pania della Croce (1.858 m.), una creu de ferro domina un paisatge immens. Al fons, les llacunes de Luca

Des del cim es domina bona part dels Alps apuans. Un cordó de muntanyes tanca l'accés a la mar. Penjats de les muntanyes, jeuen pobles de llenyataires i pastors.

Avui el camí rodeja l'estranya figura de l'Uomo morto...

Al fons de la vall, les teulades d'un rosari de pobles fan un fort contrast amb el verd fosc de faigs i pins.

El refugi del Freo és un dels més pintorescos d'aquesta ruta.

5a. Etapa. Refugi Forte dei Marni a Paese di Casoli

Sortint del refugi vorejam extranyes formacions rocoses que apunten, orgulloses, cap al cel. 

Vaques alpines despedeixen la nostra ruta. El final es pressenteix molt a prop.

Paese di Casoli és un poblet de mutanya molt divertit on dinam satisfets d'aquesta ruta de 80 quilòmetres de la Via alta dels Alps Apuans.

6a. Etapa. Pisa

Després d'e cinc dies d'excursions, fem una fantàstica visita guiada per la ciutat de Pisa que, tal i com ens havien anunciat, ofereix molt més que la cèlebre torre. Carrers, places, esglésies i altres monuments formen un conjunt harmoniós

La plaça del Miracle conté un meravellós conjunt: baptisteri, catedral, campanari i cementiri.

Els edificis es van aixecar amb dècades de diferència i cadascun és construït a la seva manera, però el resultat fou un conjunt molt coherent.

La catedral és una meravella. És plena de detalls fabulosos, tant a l'exterior com a l'interior.

Les naus estan decorades amb molta delicadesa.

El cementiri és famós des de l'antiguitat pels seus frescos.

Ens despedim amb una darrera mirada a aquesta meravella que és la torre de Pisa. Gràcies a Viajes a Pie per aquesta extraordinària experiència.

UNA VISITA A L'ANGLATERRA AMB CARÀCTER: BRISTOL I EL SUDOEST

 Dia 1. La catedral de WELLS i GLASTONBURY

La catedral de Wells és un edifici magnífic, tant per l'exterior...

Com l'interior. La sala capitural s'eleva sobre un mar de columnes en forma de palmera excepcionals.

Al costat, el palau episcopal, voltat d'una murada amb un fossat ple d'aigua, és un entorn molt evocador.

A la ciutat de Glastonbury, famosa pel seu festival, l'abadia en ruïnes és una fantàstica fantasia romàntica. Al seu interior s'hi troba l'autèntica tomba del rei Artús, cap dels cavallers de la taula quadrada.

La vila gaudeix d'un entrenyable ambient hippy. Al capdamunt hi ha un turó amb una torre. En ser un pujol aïllat, la vista s'estén per molts milles a la rodona, oferint una encantadora visió dels camps anglesos.

DÍA 2. Meravelles de BATH

La ciutat de Bath és famosa des de l'antiguitat per les seves aigües termals calentes. Els romans hi van edificar uns banys ben sumptuosos. 

L'entrada estava dominada pel relleu d'una gorgona, que avui en dia encara es pot veure al museu.

El bany gran és espectacular.

A  l'edat mitjana, a sobre es va construir una catedral molt polida.

Al segle XVIII es va posar de moda prendre els banys i s'hi van aixecar edificis notables, com aquest pont damunt del qual es van construir tot d'edificis.

La plaça redona del Royal Crescent té un sabor ben anglès.

Dia 3. Aires rurals als COTSWOLDS

A la comarca dels Cotswolds hi ha una sèrie de poblets de gran caràcter, que es consideren dels més bells d'Anglaterra.

Vam visitar Castle Comble, que es redueix pràcticament a un sol carrer.

Els pintors es reparteixen per reproduir les vistes més pintoresques del llogaret.

L'església parroquial té un aire de castell que justifica el nom del poble.

La segona parada va ser Lacock, conegut per la seva badia, secularitzada i reconvertida en un evocador palauet.

Diverses generacions de propietaris van anar condicionant l'edifici segons el gustos canviants de les èpoques, deixant elements ben curiosos.

El poble de Lacock també està format per edificis de sòlida aparença, que formen un conjunt molt típic.

Dia 4. L'antiga vila de GLOUCESTER

Situada en la mateixa regió dels Cotswolds, Gloucester és una interessant ciutat d'origen romà que comptà amb una església romànica (normanda segons la terminologia anglesa) molt potent.

El seu claustre és una meravella que, per ell tan sols, ja justifica la visita a la ciutat.

Des del claustre, la torre de la catedral, s'alça imponent, com totes les d'aquesta part d'Anglaterra.

El port fluvial de Gloucester fou important per abastir les Midlands, escenari de la Revolució Industrial. Avui en dia s'han reconvertint en una animada zona de serveis.

La ciutat de Gloucester té diverses cases que són un bon exemple de l'arquitectura d'aquesta regió.

Dia 5. L'emoció de STONEHENGE

El complex megalític d'Stonehenge s'alça majestuós en una suau elevació del terreny. Ni que sigui d'una mica enfora, estar a la vora posa la pell de gallina

Donar voltes al monument és una experiència hipnòtica. Tants anys sominant en veure'l i a la fi poder ser aquí. Al seu costat se sent un alè de vida i de mort ben especial.

A pocs quilòmetre s'hi troba Salisbury, una notable vila, que compta amb una magestuosa catedral. Contribueix a donar-li grandiositat el fet d'estar aïllada en una àmplia esplanada. Les cases gregorianes se la miren de lluny, com escolans de missa.

Les parets de la sala capitular del claustre són adornades amb uns excel·lents relleus, que formen un conjunt fabulós.

Alguns dels edificis dels voltants tenen una gràcia especial.

L'església de sant Thomas Becket és molt notable. Els seus frescos criden l'atenció.

Dia 6. Al cor de la Revolució Industrial: BRISTOL

Bristol és una de les ciutats més grans d'Anglaterra. Antiga ciutat industrial, avui en dia ofereix uns passejos agradables

L'església de sant Pere, a Castle Park és un lloc molt convenient per descansar el capvespre.

L'edifici més remarcable és la catedral, especialment si rep l'avara llum del sol anglès.

L'interior és tan harmoniós com l'exterior.

L'ajuntament s'emmiralla en una piscina que li confereix una gràcia especial

El port de Bristol era el segon més important d'Anglaterra, després de Londres, i avui en dia ofereix  bones vistes de l'skyline de la ciutat.

Al port s'hi pot trobar el S.S. Great Britain, que va sortir de la drassana de Bristol el 1843. Amb 98 metres d'eslora, era el vaixell més gran del món i el primer transatlàntic propulsat per una hèlix.

A l'extrem oest de la ciutat s'aixeca el pont penjant de Clifton que, inaugurat el 1864, encara està en ús i causa admiració per la seva airosa lleugeresa.

Malgrat ser una ciutat moderna, Bristol conserva algun racó antic, com l'illa de cases que hi ha al costat de la capella dels tres reis.

Al centre hi ha alguns edificis notables, com aquest de Corn Street, prop del mercat.

El mercat cobert de Sant Nicolau ofereix la seva animació al visitant i a nosaltres ens va acomiadar d'aquesta entranyable visita a la vella Anglaterra.

Perquè és necessari lluitar contra la inflació?

 Fa poc més d’un any (el febrer del 2022 el Regne Unit, el març els Estats Units i el juliol la Unió Europea), els bancs centrals de tot el món encetaven una agressiva onada de puges dels tipus d’interès per combatre la inflació, que han elevat el preu del diner del 0% a entre el 4% i el 5%, segons els països. Quasi des del començament, s’aixequen veus crítiques que denuncien la inconveniència d’aquesta actuació, uns perquè la consideren poc efectiva i altres pels seus efectes negatius sobre el creixement econòmic.

Les reticències contra la política monetària contractiva són un clàssic. S’han manifestat cada vegada que els estats han afrontat increments del nivell de preus, sempre amb idèntics arguments. Tanmateix, la realitat demostra que les nacions que han fet cas d’aquests cants de sirena han fracassat, i han patit majors puges de preus que han castigat la seva economia.

L’eficàcia del tipus d’interès per frenar les puges de preus és clara. Per no avorrir als lectors citant experiències pròpies i alienes, és millor descriure el procés de transmissió que permet escapçar la inflació. L’augment del tipus d’interès fa minvar el consum i la inversió. Les persones hipotecades, en haver de destinar més doblers al pagament dels seus crèdits, disposen menys per a l’adquisició d’altres articles. Els que compren a crèdit, per exemple cotxes o electrodomèstics, o simplement paguen amb la Visa, també es queden amb menys recursos després de pagar les quotes mensuals i han de reduir el seu consum.

En minvar la despesa de les famílies, els empresaris tenen més dificultats per pujar els preus, ja que corren el risc que els consumidors vagin a la competència cercant alternatives més barates, ja es tracti de serveis, com bars o perruqueries, ja sigui qualsevol objecte venut per les botigues. D’altra banda, els que planegen adquirir un habitatge a crèdit ho tindran més complicat, i així disminuirà la venda d’immobles o es vendran només els més econòmics. Açò suposarà un fre a la inversió residencial, un dels sectors que habitualment s’encareix en èpoques de bonança.

Les empreses també es veuen afectades i de dues formes. La primera afecta les que volen invertir i és similar a la dels ciutadans que compren cases. Per aquests motiu és esperable que els hotelers renovin menys els seus establiments i, en general, els empresaris s’ho pensin dues vegades a l’hora d’ampliar els seus negocis o comprar maquinària. D’altra banda, les companyies solen necessitar finançament a curt termini per pagar salaris i proveïdors. Si aquest s’encareix i tenen problemes per pujar els preus perquè el consum va a la baixa, hauran d’ajustar-se el cinturó, contenir despeses i postergar els plans d’expansió. Açò afectarà els seus subministradors i els treballadors, que veuran congelats els seus ingressos. En conjunt, l’economia s’anirà refredant, hi haurà menys activitat i el cost de la vida es moderarà.

La restricció dels tipus d’interès serà mal vista per col•lectius ben determinats: els endeutats –tant famílies com empreses–, els que fan compres a crèdit i els negocis que volen créixer. En tots aquests casos, els perjudicis són sensibles i fàcils de quantificar. En canvi, els beneficiaris són els que disposen d’estalvis (que els veuen més remunerats) i tots els consumidors i les empreses, pel que fa a les compres de proveïments, però es tracta de la suma de quantitats petites i difícils de calcular. A més, són costos que no es produeixen, perquè s’evita la puja de preus, de manera que molts cops els afavorits per aquesta política no són gaire conscients de la bondat de rebaixar la inflació. Per tant, hi ha una asimetria, perquè alguns grups es queixen dels perjudicis, mentre que els que guanyen no diuen res.

L’explicació anterior ens fa veure que la política antiinflacionista té característiques de bé públic. El mercat falla i cal que les autoritats la implementin. És per aquest raó que s’ha encarregat a unes institucions específiques, els bancs centrals, el seu desplegament, de forma independent del govern, perquè sempre serà una actuació amb un cost polític que cap president voldria posar en marxa. Aquesta és la causa de què les nacions on el banc central depèn del govern, com l’Argentina, Veneçuela o Turquia, experimenten altes taxes d’inflació.

L’exemple d’aquests països també ens serveix per comprendre els efectes socials de les puges de preus. Alguns dels crítics dels bancs centrals es presenten com defensors dels treballadors, ja que censuren que es dificultin els increments salarials i que es returi el creixement econòmic, la qual cosa pot fer augmentar l’atur. Es tracta d’una visió basta miop. Si no es posa límits a la inflació, els salaris pugen, però també els preus, en una carrera en la qual guanyen sempre els més forts: les companyies amb una demanda solvent i els treballadors millor organitzats; en conjunt les empreses tenen més força que els empleats. Per empitjorar-ho, la inflació acaba minant el creixement. El resultat és sempre una redistribució negativa de la renda. Cauen els petits negocis i les persones amb ocupacions precàries ho passen pitjor per arribar a final de mes. És el que passa amb l’augment de cost de la cistella de la compra.

Es pot discutir fins a quin punt han de pujar els tipus d’interès. És possible que, per a Espanya, on la inflació està bastant continguda, s’hagi sobrepassat el punt òptim, però, com en totes les famílies, “avui per tu i demà per jo”. Hi hagut èpoques en què ens hem beneficiat d’uns tipus baixos, perquè convenien a altres nacions. A més, en el context internacional, els interessos d’Europa són inferiors als d’Estats Units, el Regne Unit i la majoria del món.

Els arguments econòmics i els antecedents històrics són contundents: cal aturar la inflació i és el millor que es pot fer per a la gran majoria dels ciutadans.