Menorca en els llibres de viatges. El turisme al llarg del temps

Les darreres dècades, l’economia de Menorca s’ha anat especialitzant en les activitats lligades al turisme. Espanya és un país receptor de visitants estrangers, que venen a gran escala des dels anys seixanta del segle passat. Tanmateix, la realització de viatges de plaer és un fenomen molt més antic i, sense remuntar-nos als precedents històrics més remots, a partir de la revolució industrial es pot parlar ja de turisme de masses.

El turisme es torna massiu quan és practicat per persones amb una disponibilitat de temps i diners limitada. Durant el segle XIX es van donar dos fets que permeteren l’ampliació del fenomen turístic: l’aparició d’unes classes acomodades i de cada cop més nombroses, i la millora dels mitjans de comunicació. Evidentment, els pioners van ser els anglesos, on aquests fenòmens es van avançar en el temps respecte a la resta de països desenvolupats.

El relatiu retard en què Espanya va arribar al moviment turístic ha fet que els estudis sistemàtics sobre la història del turisme, que a altres països ja tenen una certa tradició, aquí s’hagin escomès des de fa poc temps; a les Illes Balears són cosa d’aquest segle. Dins d’aquests, té un gran interès l’anàlisi dels llibres i les guies de viatge, ja que proporcionen una informació considerable sobre l’evolució dels viatgers i de les societats que els rebien.

A Menorca, l’atenció prestada a aquestes obres no és recent. Ja el 1868 el Diario de Mahón traduïa les pàgines que un visitant americà, Bayard Taylor, havia escrit sobre la nostra illa. Al segle següent, el 1930 Joan J. Vidal i Sebastià Sapiña van emprendre la traducció de la Història de la Illa de Menorca, de John Armstrong, que des de la seva publicació el 1752 fou el punt de referència de tots els que viatjaven a Menorca o que escrivien sobre l’illa. Passada la guerra civil, la Revista de Menorca va recollir, entre els anys 1944 i 1945, la traducció de les pàgines sobre Menorca del llibre publicat el 1846 per Francis Schroeder, un mariner americà que passà llargues temporades a l’illa. El 1952 Joan Llabrés Bernal va dedicar una sèrie d’articles al Diari Menorca amb la traducció d’alguns passatges dedicats a Menorca en el llibre publicat el 1829 per George Jones, un altre mariner americà i l'any següent publicava la traducció de Quadrado de la part menorquina de l'obra del 1802 de Cooper Willyams. El 1973 l’editorial Moll va publicar l’obra de Gaston Vuillier sobre les illes Balears, que des de la seva aparició el 1893, fou una de les obres més influents del gènere.

A partir de la restauració de la democràcia i, especialment de la instauració de les institucions autonòmiques, s’han editat diversos llibres de viatges, anteriorment no editats o ja exhaurits. A més, la majoria dels que no han estat traduïts es poden consultar íntegrament a través d’Internet. D’aquesta manera és possible llegir la col·lecció sencera de llibres i guies de viatge. Alguns textos són més coneguts, mentre que d’altres només han estat manejats pels especialistes, però, en conjunt aquestes lectures permeten de fer-se una idea cabal de l’evolució de la visió dels visitants sobre l’illa de Menorca, alhora que proporcionen informació sobre l’evolució de diversos aspectes de la societat illenca. Les dades que ens proporcionen no sempre són correctes; de fet, en ocasions els diferents textos es contradiuen, però en tot cas ens donen compte de la informació de l’illa que es va difondre per Europa al llarg del temps.

Cal distingir entre tres tipus d’obres. Els llibres de viatge, en què els escriptors tracten d’una forma subjectiva sobre les seves expedicions, normalment per plaer, per països estrangers. Les obres geogràfiques s’ocupen d’una forma més objectiva sobre el recorregut de l’autor per terres allunyades a la recerca d’informacions científiques, ja siguin relatives a la geografia, la naturalesa o la societat. Les guies de viatge es diferencien de les anteriors, perquè s’editen amb afany de lucre i proporcionen als viatgers informacions útils per als seus desplaçaments. És evident que no es tracta de compartiments totalment separats, ja que hi ha obres que poden compartir elements de dues categories: llibres de viatge i geogràfics o guies de viatge escrites com un llibre de viatge.

A Menorca, el text fundacional de tota aquesta literatura, tant per ser el primer, com per haver estat utilitzat per autors posteriors, és l’escrit per John Armstrong (1705-58), un enginyer militar, qui va arribar a Menorca a inicis de 1738, per un destí es va perllongar uns deu anys. La seva presència s’emmarca, per tant, dins de la primera dominació anglesa (1708-1756). La seva obra, The History of the Island of Minorica, publicada el 1752, té forma epistolar i les cartes estan datades entre el 3 de juny de 1740 i el 9 de juny de 1742. El llibre va conèixer una segona edició, el 1756, en què l’autor realitzà algunes correccions i afegí una nova carta datada el 27 de febrer de 1756, en la qual donava notícia dels darrers esdeveniments bèl·lics, que suposarien la fi del primer període anglès de l’illa.

Segons Tomàs Vidal Bendito, aquesta obra pot ser considerada gairebé com un best seller, ja que tingué una difusió molt àmplia, la qual cosa demostra que Menorca era un indret interessant per als viatgers de l’època. La primera edició es va traduir a l’alemany (1754); la segona edició es va tenir versions en francès (1769), castellà (1781) i l’alemany (1781). També hi ha dues edicions irlandeses (1756 i 1782). Com ja hem dit, el 1930 dos menorquins van realitzar una nova traducció, més completa, al castellà, que ha estat tornada a editar el 1978. El llibre consisteix en una detallada descripció de la geografia física i humana de Menorca, amb un breu resum de la seva història. Conté cinc làmines amb vistes de les principals poblacions, de fòssils i d’un monument megalític, amb la qual cosa proporciona totes les dades necessàries per a qualsevol viatger acomodat de l’època.

Alfons Méndez Vidal