dimarts, 22 de setembre de 2015

L'Hípica a Menorca.
La consolidació d’una afició popular

A Menorca, hi ha una antiga tradició de curses de cavalls. A mitjans del segle XVIII John Armstrong indica que es feien carreres de cavalls, ases i persones. Lindemann, el 1786 refereix que per Sant Joan hi ha curses de cavalls i ases, d’un to còmic. Les competicions de Ciutadella ja tenien l’especialitat d’una anella que s’havia d’intentar d’enfilar. El 1833, Wines explica que el dia de Sant Joan la gent de Maó i els pobles veïns visitaven en massa l’ermita dels plans. Després de la missa es feien curses de cavalls i els guanyadors eren recompensats amb una cullera de plata.

Aquest costum va perviure al llarg del temps i les primeres dècades del segle XX seguia essent ben viu. Com a testimoni de la seva popularitat, la majoria de les poblacions de Menorca disposen d’un cós, que era el lloc on es realitzaven les proves, i no és estrany que n’hi hagi un d’antic i un altre de nou, senyal de la seva longevitat. Durant l’estiu, les festes de tots els pobles tenien com a un dels seus plats forts aquests espectacles.

Festes Sant Joan. Foto Arxiu J. Pons

La rivalitat entre els genets era tan poderosa que s’importaven animals. El mes de juny del 1935 va desembarcar un cavall del vapor correu de Barcelona i Alcúdia. A les festes d’Alaior es va fer una carrera de poltres i quatre de cavalls, tres de les quals va guanyar “el cavall mallorquí”, possiblement el que havia arribat uns dies abans. Durant les festes de Sant Climent els veïns van fer una col·lecta per sufragar un premi. Hi van participar un poltre del lloc d’Algendar d’en Gomila i el cavall del caminer de Ferreries, i el periodista comentava que els dos havien estat preparats i entrenats a consciència. La majoria de cavalls eren de llocs de l’illa, com, a més dels indicats, s’Albufera o sa Creueta.

A les festes de Maó, a part de la cursa organitzada per l’Ajuntament, uns aficionats en van fer una altra dotada amb 60 pts pel guanyador i 25 pts pel segon. El Sr. Guàrdia, propietari de la sala de Festes Trocadero, va donar una copa “estil cubista”. Uns dies més tard es van realitzar al passeig de Sant Nicolau de Ciutadella curses d’ases, muls, egües, cavalls i poltres. La prova es prenia molt seriosament: els cavalls entrenaven diàriament davant d’un públic nombrós. Va vèncer la principal carrera el cavall mallorquí Likiang (segurament el que hem esmentat abans), que havia estat adquirit el matí per Josep Olives Faner. A l’espectacle es desplaçà gent de tots els pobles de Menorca i es van creuar apostes.

Van tancar l’any les curses d’Alaior, on l’egua Pasqua no pogué córrer, perquè es va fer una luxació en un entrenament. En les quatre primeres proves els cavalls competien per parelles i en la darrera especial hagué tres animals; guanyà, com en les altres en què havia participat, Likiang, que s’embutxacà cent pessetes.

Els espectacles eqüestres van donar un bot qualitatiu els dies 5 i 6 de gener del 1936 amb l’estrena d’una pista al camp de futbol de l’Stadium Mahonés (CD. Menorca). Els organitzava la Sociedad Hípica Mahonesa, constituïda el mes de novembre de l’any anterior, sota la presidència de Rafel Rosselló Olivar.
 
Estadi Maonès. Antoni Teixidor i Miquel de ses Olles
La progressió de la competició es constata per l’aparició de noves importacions d’animals. El 10 de gener desembarcaven a Maó, procedents de Palma, un cavall i quatre egües de carreres, tres cabriolés i tres carretons. Un altre dia devia d’arribar un altre èquid, ja que a les carreres del dia de Sant Antoni, competien cinc cavalls importats de Palma. El periodista es congratulava d’aquest fet i desitjava que Menorca comptés prest amb bones quadres, que  poguessin enviar animals a córrer a la capital de la província. El dia 24 venia un altre cavall. Més endavant, el 17 de juny arribava de Palma Sextius, corredor de galop llis. Dies abans havia comparegut Newharvent, de Josep Catchot.

En altres ocasions es pot intuir que es tracta de cavalls importats. Així, Benito Carreras va fer córrer al galop a Flor de Peche. A més del seu nom estranger, se sap que aquesta persona va dur animals de fora. Els noms d’altres èquids fan sospitar del seu origen forà. Serien els casos dels trotons Tenebreux i Belle Garde, de Jiménez, Denise de Sorterval, d’Antoni Ferrer i Atchoum, de Vicens.

La presència de nous cavalls va permetre un augment del nombre de curses de cada jornada i del nombre d’animals que hi participaven. Si al principi solien ser cinc proves, una de muls, aviat es va prescindir d’aquests. En les competicions corrien junts cavalls i egües, encara que els primers eren més nombrosos. Deu formar part de la idiosincràsia de l’illa el fet que la prova que veié una major projecció fou la de galop (com hem vist en la importació de Sextius i Newharvent), de manera que es va haver d’afegir una altra carrera a les jornades hípiques per fer lloc al major nombre de participants. Els animals per cursa, que al principi eren tres o quatre, al final arribaven a set o vuit.
 
Denise de Sorteval. Antoni Ferrer
Des de l’inici es donaven premis en metàl·lic a les tres primeres cavalleries, que anaven augmentant durant la jornada. Al començament, la primera cursa tenia un primer premi de 40 pessetes i la darrera de 75, però el mes de juliol ja havien pujat fins a 66 i 112 ptes, respectivament. D’aquesta manera, es van arribar a repartir un total de quasi mil pessetes en una sola diada.

Les proves eren seguides per un públic entusiasta que feia apostes. El 12 d’abril la premsa informava que els descansos s’havien allargat per la multitud que acudia a les taquilles a jugar i el 24 de maig es feia constar que hi hagué una gran concurrència d’aficionats a les guixetes d’apostes, que cada dia registraven majors ingressos. Aquesta passió es desfermava quan hi havia incidents. El 31 de maig es va desqualificar dos cavalls en una carrera de trot enganxat i el públic i el joquei d’un d’ells, Lucero, van protestar perquè consideraven que la sanció era injusta. El periodista pregava que el jurat estigués compost per un nombre suficient de persones que jutgessin de forma imparcial i aplicant un criteri uniforme a tots els corredors i afegia que el públic que apostava seguia amb passió les curses i sempre serien poques les garanties de serietat que se li oferissin.

Les carreres cobrien diferents distàncies. En el galop, dels 800 als 1.210 metres (dues o tres voltes), mentre que les de trot es movien entre els 1.500 m i els 2.680 m (de cinc a vuit voltes). Els cavalls corrien amb handicap, la qual cosa vol dir que els millors havien de cobrir una distància superior: en una cursa curta de galop, 10-15 m. i en una llarga de trot fins a 60 m. Cada carrera tenia un nom, al principi de pobles de Menorca i més endavant de llocs de l’illa, com Alcaidús, Toràixer, Santa Ponça, Son Ametller, Son Ermità, Font Santa, Parelleta, així com cala Santandria.
 
Estadi Maonès 1972. Fotos d'Antoni Curto
Alguns cavalls van destacar. Al principi l’egua Linda, d’Antoni Ferrer, va ser la protagonista de diverses curses de trot i el 29 de març en guanyà dues. Fou superada per la també egua Lunares, de Cristòfol Alzina, la primera en vèncer en cinc proves de cinc jornades diferents. No es quedà gaire enfora el cavall Coquín, d’Antoni Artigues, que començà a córrer el mes de maig i guanyà cinc carreres en tres diades. Altres bons animals van ser Vouyou i Belle du Jour. Pel  que fa al galop llis, a l’inici Likiang va fer un bon paper i guanyà dues curses i fins i tot el veterà Telo va tenir el seu dia el 29 de març, quan va fer dos primers. Cap al final van aparèixer Orcella, que guanyà quatre carreres en dues jornades i Newharvent, que en la darrera cursa, el 12 de juliol, va fer un doblet. És digne de notar que Likiang havia tornat a ser venut: el seu propietari ara era Francesc Villalonga, de manera que el mercat d’èquids era bastant actiu.

Potser per inexperiència, les jornades hípiques van patir diversos contratemps. Al principi les proves acumulaven un considerable retard i no hi havia pissarres on s’anunciessin els resultats. Les carreres també van patir alguns percaços. A finals de maig, el joquei que cavalcava Listo al galop va perdre un estrep en la sortida i, malgrat tot, va ser segon. En aquesta prova el cabriolé de Belle du Jour va punxar i es repetí la cursa. El 12 d’abril un altre cabriolé havia punxat i, en travessar-se un altre corredor, el joquei sortí disparat. El cavall va seguir una volta amb el cabriolé destrossat, fins que el seu conductor l’aconseguí aturar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada