dimarts, 1 de setembre de 2015

Viatge a la Magna Grècia: entre volcans, illes i romans

La Setmana Santa de fa uns anys vam visitar el territori que els clàssics coneixien com la Magna Grècia. Les terres del Sud d'Itàlia van ser col·lonitzades pels grecs, que hi deixaren una forta empremta. La capital d'aquest país és Nàpols, ciutat ideal com a base d'encantadores excursions i que també mereix una visita.

El Vesubi: el volcà maleït.


Nàpols és la ciutat dels amants del volcà. El Vesubi domina la població amb els seus dos cons que li donen un aspecte estrany. Tenia que ser la nostra primera etapa.


Dalt de tot, el cràter sembla realment una porta cap a l'infern...


a on no ens agradaria anar a parar. Els fumaroles i les estranyes formes de la roca volcànica li afegeixen un punt encara més inquietant.


 Més enllà del segon cràter s'entreveu la ciutat de Nàpols. Tal vegada va ser aquí on es va refugià Espartac abans de derrotar el prefecte romà. Victòria pírrica, però als dèbils és l'únic que els queda.


Des del Vesubi la badia de Nàpols es veu impressionant.

Herculà: la primera víctima del volcà


Les dues víctimes més famoses del volcà són les ciutats de Pompeia i Herculà. Aquesta darrera, més petita, és la que queda més prop del Vesubi. Com es pot veure quedà enterrada davall de més de deu metres de material, que, de forma paradoxal la van preservar perquè ara la poguem visitar


Les seves cases presenten alguns frescos espectaculars


I mosaics preciosos


En aquesta espècie d'àmfores paredades hi posaven el menjar


A les termes femenines l'enterra estava decorat amb motius marins


Les cases tenien patis amb fonts i taules de marbre


I escultures com aquest graciós cèrvol

Pompeia: la metròpolis arrassada per la pedra volcànica


Pompeia està més allunyada del Vesubi, però des del seu fòrum encara és una presència esfereidora. La ciutat és enorme i encara no està del tot excavada.


Els seus carrers desprenen una inusual normalitat


A les seves cases es troben obres d'art, com aquest encantador faune


L'edifici més famós és la vil·la dels Misteris, decorada amb uns frescos que es pensa que reprensenten els ritus d'iniciació al déu Bacus.


Com tota ciutat romana, tenia diversos edificis públics com termes, teatres, amfiteatres. En la foto l'Odeon (sala d'actuacions musicals).

La costa amalfitana

Si des de Nàpols seguim la costa cap al sud est, traspassada la península de Sorrento,  trobam el golf de Salern. Les ciutats que la voregen, encaixonades entre la muntanya i la mar, formen la costa amalfitana i a l'Edat mitjana fan formar una pròspera república comercial. Des de la segona part del segle XIX rep un turisme exquisit atret per un paisatge sumptuós


Positano és la primera d'aquesta ciutats aferrades als penyals.


El poble s'estén des de mitja muntanya fins a la mar. Les vistes sobre l'oceà tallen la respiració


Les escales per baixar són vertiginoses


La ciutat principal és Amalfi, la catedral de la qual, de forta influència oriental, dóna la mesura de la seva antiga riquesa.


Els carrers de la ciutat ens permeten remontar-nos a l'Edat Mitjana.


Amb detalls pintorescos, com aquesta font amb un betllem.


La darrera ciutat és Ravello, que oferteix un paisatge olímpic


A la torre de la Vil·la Rufolo Wagner va composar l'acte III de Parsifal. Realment és un lloc inspirador.


Ja de tornada, es travessa un paisatge fabulós, com la Torre de la Conca dei Marini

Nàpols, la ciutat canalla

Nàpols té una guanyada mala fama de ciutat bruta i deixada, però no es pot negar que és un lloc autèntic que recoman als que cerquen punts no gaire castigats pel turisme. A més, com sempre passa, els rumors són exagerats i té racons que mereixen la visita.


La plaça Plebiscito és un d'aquest espais publics que valen la pena.


La galeria Umberto I també és prou monumental


A Castel Nuovo es troba aquest relleu espectacular


Té unes quantes esglésies que són obres d'art. Aquí una capella de Sant Paolo Maggiore.



La Piazza del Gesù Nuovo, dins del nucli antic, també està ben arranjada

El Museu Arqueològic Nacional

D'acord, a molta gent li cansen els museus, però aquest és especial i agrada fins i tots als que no els agraden els museus


Les seves escultures són autèntiques obres d'art i tot està ben col·locat, amb espai per veure-ho bé.


Són coses d'una finura que avui en dia ja no es fa i per açò fan somiar en un temps llunyà


Ja hem vist mosaics a Herculà. Lògicament els millors no són allà a l'intempèrie, sinó en aquest museu.


Aquest és el famosíssim mosaic d'Alexandre Magne. Me sona que era la portada d'algun llibre de text.


I aquest és el fresc de Safo, la poetessa.

Unes cosetes més de Nàpols: la seva gent

Però Nàpols no és només els seus carrers i monuments. La seva gent és total.


Hi vam ser el diumenge de Pasqua i vam enxampar una processó. Les de Nàpols són diferents. Sense les caputxes tot és menys solemne.


Les botigues són totals !


També és típic d'aquesta diada que es facin representacions de Policenelli molt simpàtiques


Eren dos actors, acompanyats per aquesta acordionista, que semblava sortida d'un quadre.

Capri: un luxe

Davant de Nàpols hi ha l'illeta de Capri. August hi passà algunes temporades. Tiberi va decidir establir la seva residència i governava l'imperi des d'aquí. És fàcil entendre'ls: posseeix un paisatge arravatador.


Actualment la ciutat antiga s'ha convertit en un centre comercial pel de botigues d'autèntic i escandalós luxe, amb totes les marques glamouroses presents i centenars de turistes amb la Visa a la mà gastant.


Però si no te deixes impressionar i visites la resta de l'illa trobaràs unes vistes increïbles, que podràs veure quasi tot sol. La gent no se sent atreta per aquestes joies naturals.


Davallar a la mar pot ser un exercici no apte pels qui tenen vertígen. Sort que avall ens esperava un autobús de l'eficient sistema de transport públic de l'illa (per cert tota una lliçó, perquè després diguin de la desorganització dels italians del sud!)


Anessis on anessis la costa és portentosa


La principal atracció de Capri és una cova marina a la qual s'entra en barca. Quan ets a les fosques, baix la mar pren un color blau elèctric molt especial. L'Arxiduc diu que a Menorca hi ha alguna cova que se li sembla. És una cosa realment espectacular


Només la natura ens pot oferir tanta bellesa innocent


Sembla que no pugui ser ver que sigui una simple illeta enmig de la mar


L'obligat comiat ens deixa plens de recança. Afortunats habitants de Capri !


Des de la mar, Nàpols és ben polit.


Adéu, Nàpols. Qui et coneix, t'aprecia!

1 comentari: