dimarts, 19 de març de 2019

La situació del vi de Menorca durant la fil·loxera


Podem saber com era la verema dels anys de la fil·loxera, plaga present a Menorca des del 1899, gràcies als diaris de l’època. A mitjans setembre del 1902, El Vigía de Ciudadela assenyalava que la collita de raïm, que al principi es presentava bastant satisfactòria, al final seria poc abundant perquè s’estaven podrint els fruits per mor de les pluges caigudes recentment. L’agost de l’any següent, El Liberal denunciava que el preu del vi havia pujat cinc cèntims, en previsió d’una collita escassa.


En canvi, el 1905 s’anunciava que la seva prodigalitat havia fet caure el preu al qual els vinaters pagaven el raïm a 6 ptes. el quintar (40 kg), quan l’any anterior s’havia venut a 10. El 1906 seguia la tònica i s’indicava que el raïm era abundant i de bona qualitat: a Maó es pagava a 5 ptes. i a Alaior a 6 ptes. El 1907 la collita també va ser bona i el preu oscil·lava entre 5 i 6 ptes. el quintar. El 1908 la collita de raïm fou molt copiosa i de qualitat superior, com la del blat, que havia estat excepcional. Finalment, el 1909 la collita va ser “extraordinària”; feia molts anys que no se’n veia cap d’igual, circumstància que feia preveure una caiguda dels preus del vi. En plena verema, l’abundància va provocar que escassegessin les botes. A més, el vi era de qualitat superior, perquè feia temps que no plovia.

És fàcil constatar com la premsa local del període es desfà en elogis del vi de la terra. Un periodista d’El Bien Público, el 1892, davant l’arribada de vi foraster, remarcava: “No se dejen dar gato por liebre pagando a buen precio y como á vino del país, el que ha venido de fuera”.

En els anuncis de vi, es detecta fàcilment el període d’auge del mercat vinícola, que, si a Espanya va del 1884 al 1888, a Menorca es perllonga fins el 1898, per patir a continuació, coincidint amb la declaració de la fil·loxera a l’illa, una greu crisi, del 1899 al 1903, de la qual es va recuperar gradualment, per tornar, entre 1909 i 1913, a un nombre similar d’anuncis al del quinquenni inicial, si bé la seva composició es va modificar. Durant aquests anys el vi de Menorca suposava quasi la meitat dels anuncis de vins.

Anuncis de vi (1874-1913). Nombre de dies de publicació
Anys
Menorca
Foraster
Mallorca
Català
Suma
1874-1878
  29
79
 16
27
151
1879-1883
  38
47
 37
47
169
1884-1888
129
36
100
20
285
1889-1893
107
67
  25
30
229
1894-1898
246
74
   3
27
350
1899-1903
  15
16
   0
 0
 31
1904-1908
  38
13
   0
 9
 60
1909-1913
  21
 4
   0
 0
 25
Total
623
336
181
160
1.300
Percentatge
47,9%
25,8%
13,9%
12,3%
 100%
Font: Anuncis publicats a El Bien Público. 1874-1913.

Un estudi més atent dels anuncis de vins de Menorca ens permet de descobrir una gran diversitat de situacions. Antoni Blanc és el responsable de 242 dies d’inserció, corresponents a set anuncis. Va començar el 1887-88 oferint vi negre de Llucmaçanes (tres anuncis durant 38 dies), però va destacar a partir del 1892 com a venedor de vi blanc (aprofitant el ganxo comercial del seu llinatge), del qual en féu quatre anuncis, que va inserir un total de 204 dies. 

Els primers dos anys (1892-93 i 1893-94) va treure “Manzanilla de Mahón: Vino generoso especial 4 años elaboración”. L’any següent “Vino blanco del país entreseco” i el 1894-95 “Vino blanco seco”. Eren vins que es venien a preus elevats: la mançanilla inicialment valia 2,25 ptes/botella, i s’apujà successivament a 3 ptes. i 4 ptes/bòtil. El vi blanc tenia la cotització habitual, més alta que els negres: el 1894 es venia a 6 ptes. per quarter (sis litres), mentre que els negres es venien a 3.


Si fem abstracció d’aquest vinater, el nombre de dies d’inserció és de 381 i cada anunci es publica una mitjana de 6,6 dies (un valor similar al de la resta de vins). El nombre d’anuncis per anunciant en aquest cas seria d’1,4, relativament baix. D’aquesta manera, deixant de banda l’agressiva actuació d’Antoni Blanc, cada anunciant de vins de Menorca poques vegades repetia anunci, i aquest es perllongava al llarg d’una setmana.

Pel que fa a les classes de vi, la majoria d’anuncis eren de vi negre de taula, excepte els quatre d’Antoni Blanc i uns anuncis de vins negres i blancs (dos de Sant Lluís i un del vi de Santa Eularieta). Quant als vins negres, se’n solia especificar el tipus, com ara vi nou o de la darrera collita, vi vell, “añejo” o de dos anys, superior, “superior calidad” o “clase suprema” (els vins de segona i tercera qualitat, eren forasters), vi legítim o “puro” o “sin mezcla”; una vegada s’indica “un tercio del país y dos tercios catalán”.


D’altra banda, en vint-i-tres ocasions s’esmenta el lloc de producció, en la majoria de vins de fora de Maó; és lògic pensar que en cas contrari se sobreentenia que el vi era d’aquesta població. Així, hi ha deu referències al vi d’Alaior, set de Llucmaçanes, cinc de Sant Lluís, una de Ferreries i una altra de Maó.

En algunes ocasions es van publicitar els vins d’un productor determinat. Són:
  • Vi de Ferreries, de la possessió “Son Telm” (1886)
  • Vi de Llucasaldent-Alaior (1887)
  • Vi del Baró de Benimuslem: tres anuncis, un del 1888, un altre al final d’aquest any i inici del següent i un altre del 1892
  • Vi de la vinya de Santa Eularieta: dos anuncis del 1893
  • Vi de Pedro Montañez (1895)
  • “El acreditado vino tinto del señor Femenias” (1906)
  • El acreditado vino de Rafalet” (1906)
  • Vi negre del país d’“Antonio Anglada  y compañía” (1908)
  • Productes de Ses Coves, (Llucatx, a la carretera de Fornells): dos anuncis de l’any 1910, entre els quals s’esmentava el vi.



La publicació d’aquests anuncis és relativament tardana, i coincideix amb l’expansió del nombre total d’anuncis de vi de Menorca. Es concentren en tres períodes: 1886-1888, 1893-1895 i 1906-1910, que deuen correspondre a les collites de més qualitat.

A l’etapa posterior a l’arribada de la fil·loxera a Menorca, es publicaren anuncis i notícies de vi corrent. El 1903 s’indicava que per les festes de Sant Llorenç es trobaria vi del país a 0,40 pts/litre al soterrani de dalt del coll des Comé. El 1905, també per les festes d’Alaior, a la fonda de Francesc Mercadal se servien menjars “amb l’excel·lent vi del país.” El mateix any, per les festes de Sant Lluís s’oferia vi negre del país al local de can Becu. L’abril del 1906 s’anunciaven vins del país, blanc i negre, a la botiga de Joan Pons Juanico, de Maó. El mes de juny es venia vi de raïm de Menorca (vinater particular), “fet amb esment, curiositat i neteja”, al camí des Castell. El desembre del 1907 Cristòfol Suau venia vi del país a 0,45 pts/l. El juny del 1908, a la inauguració del Cercle Republicà d’Alaior, es va servir vi del país. El 1910, a l’Exposició Balear realitzada a Palma, van rebre premis el vi, el formatge i la mantega produïts a Menorca. Entre l’abril i el juliol del 1911 es venia vi del país, “collita d’un vinyet que no té malaltia” (0,50 pts/l) a una botiga de Ciutadella.

A finals de setembre d’aquell any s’informava que a Ciutadella havia començat l’elaboració del vi amb el raïm que duien els carros. Tanmateix, ja l’any anterior s’havia rebut una important partida de raïm de Mallorca per fer vi, una pràctica que tornam a trobar el 1913, fets que donen testimoni de la curtesa de la verema a Menorca i de la recuperació de la vinya mallorquina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada