dimarts, 2 d’abril de 2019

El míldiu, flagel·la de nou Menorca (1914-1927)


El 1911 finalitza el cicle de bonança que segueix a la fil·loxera. Li van succeir uns anys de silenci fins que el míldiu, que ja havia afectat Menorca entre 1885 i 1896, va reaparèixer. El 1913 la premsa informava de l’extensió que la plaga havia assolit a França i Suïssa i de la seva aparició a Catalunya. El 1915 va tenir una forta incidència a les Balears; el mes de juny es parlava dels efectes d’una malaltia terrible, especialment a les vinyes del centre de Menorca. Uns dies més tard es comentava que potser tenia a veure amb el brot de míldiu que patia la comarca de Felanitx, que havia reduït la collita en un 95%. Es van remetre fulles de vinya menorquina a Palma, on fou diagnosticat un fort atac de míldiu. Les autoritats van publicar bans als diaris recomanant la realització de tractaments. El 1916 les perspectives eren dolentes, perquè persistia la climatologia de fortes pluges i humitat, semblant a l’any anterior.


Tenim una idea bastant completa dels efectes d’aquesta i altres malalties gràcies a una sèrie d’estadístiques d’aquests anys. El míldiu i l’oïdi van fer acte de presència a Ferreries el 1914, sense fer grans estralls. Els anys 1915 i 1916 la collita va ser molt dolenta per causa del míldiu. Després que el 1917 donés una mica de treva, el 1918 va tornar a afectar el centre de l’illa (Alaior i Ferreries), on es va complicar amb l’oïdi, mentre que a Ciutadella i a Sant Lluís la collita era regular. Hi va haver noves onades de míldiu i oïdi els anys 1921-1922 i 1926-1927, però de menor intensitat.

A principis de juliol del 1921 la premsa de Ciutadella apuntava que la collita seria escassa per mor de les malalties patides per la vinya i els continus vents que bufaven. A Felanitx i altres comarques també va ser un any molt dolent, la qual cosa va provocar que els vinaters acaparessin el vi de la collita de l’any anterior. A principis d’agost El Iris comentava que les vinyes, atacades per la fil·loxera, el míldiu i l’oïdi, en breu desapareixerien. La poca collita de raïm era d'aquells que havien distribuït, moltes vegades i a temps, sofre i sulfat.

Vinya atacada pel míldiu

Per fer front a les plagues eren necessaris tractaments químics. Les autoritats es van esforçar a difondre’ls. El centre tècnic de Balears es trobava a l’Estació Enològica de Felanitx. El 1916 es va posar a la venda un opuscle del seu director sobre el tractament del míldiu i l’oïdi i dos anys més tard va venir a Menorca a donar una conferència sobre el combat d’aquestes malalties. Durant la Primera Mundial el sofre escassejava, ja que s’utilitzava per fabricar explosius. Per aquest motiu va exposar la utilització de polisulfurs com a substitutiu.

A la premsa, a més dels anuncis sobre la venda d’anticriptogàmics, es publicaven descripcions dels tractaments, com el que, amb el títol “¿Com i quant s'ha de sulfaltar?”, trobam el 1921 al Butlletí de la Federació de sindicats catòlics. El 1930 La Voz de Menorca incloïa l’article “El míldium de sa vinya” sobre el mateix tema, en el qual explicava que les vinyes de zones seques i alteroses, com Sant Lluís, eren més sanes i necessitaven menys aplicacions que els barrancs i les terres grasses, com els plans de Sant Joan de Maó.


A partir de la dècada del 1920, va haver anys bons, com el 1922, en què La Voz de Menorca feia notar que diversos vinyaters del terme des Castell es dedicaven a les feines de la verema. El 1924 El Iris anotava que la collita era abundantíssima. Tanmateix, en general, la visió que donen els periodistes és d’una activitat en decadència. El Bien Público explicava que:
No es la vendimia de Menorca bulliciosa y jaranera. Faltan viñas que el oidium y el mildiu las mutilaron gravemente y poco se ha hecho para su repoblación y falla sobre todo en esas faenas la cooperación femenina. Buenas cosechas han dado las viñas y mejor fuera sin la inoportuna granizada de ha pocos días”.

El 1925, el mateix diari comentava a mitjan setembre que:
 La vendimia es operación callada y quieta en Menorca. La algazara de la juventud en otras regiones nos es a nosotros desconocida. Nuestros vinyòvols dejan caer los racimos lentamente en las portadoras. La escasez de viñedos hace que las labores sean absorbidas por los viejos”.

En un reportatge del 1930, un vinyater d’Alaior manifestava que el míldiu havia aparegut feia quaranta anys i que “cada vegada que plou dins l’estiu mos lleva el raïm de la taula i una partida de botes de vi”. Si no plovia no hi havia malaltia o quasi no afectava. Després de dos o tres anys de tranquil·litat, aquell any tornava a ser present. D’altra banda, és significatiu que el vi d’Alaior, que a finals del segle XIX figurava en nombrosos anuncis, al segle XX quasi s’hagués eclipsat.


En aquest mateix sentit, el 1932 Hernández Sanz anota que:
“El cultiu de la vinya va prendre gran increment en època de la primera dominació anglesa pero passant els anys les malalties, i sobre tot la filoxera i el mildiw, en mataren moltes.
Deixant apart aquells terrenys que varen esser repoblats de cèps americans i están dedicats exclusivament a la producció de reim, moltes petites propietats que porten aquell nom no son altre cosa que horts d’esbarjo on per lo regular no tenen de vinya mes que unas quantes parres […] En les veritables vinyes no manquen, construides dins les parets qui les tanquen, els vermadors per depositar-hi la cullita i una rústega cabanya per resguard del vinyovol.”

Açò no vol dir que s’hagués deixat de fer i vendre vi de Menorca: encara es publicaven anuncis i notícies sobre el vi del país. El febrer del 1923 es venia vi de la terra, “excel·lent per a convalescents i gent de bon paladar”, al Cercle Catòlic de Ciutadella. El mes d’agost es xerrava de la taverna que havia a un soterrani, on cada dia acudien treballadors per beure “el típic got de vi del país”. El mes de març del 1926 El Iris anunciava vi del país de la vinya de Son Planes de Ciutadella, que es venia a l’engròs i a la menuda al magatzem del carrer estret. El mes de desembre una botiga de la població oferia vins per a les festes. El del país es venia a 60 cts/litre, el mallorquí a 45, el català i l’alacantí a 55; un altre establiment oferia vi pur d’Alaior a 55 cts. El mes de maig del 1928 s’informava de la celebració a Sant Lluís de la festa de Sant Isidre, per a la qual van convidar músics i cantants de Ciutadella, als quals s’oferí un bon berenar de xocolati, ensaïmades, sobrassada i vi del país.

Extensions de vinya i producció de vi a Menorca (1892-36)

Extensions de vinya (ha)
Producció de vi (l)
Municipis
1892-1906
1913-26
1927-36
1892-1906
1913-26
1927-36
Maó
  54,7
16,0
25,0
 64.580
19.000
 34.202
S. Lluís
  25,3
11,4
15,2
 51.096
18.436
 27.061
Es Castell
  17,9
  5,0
 3,5
 19.037
  6.105
   4.701
Alaior
  81,3
20,0
20,0
 98.010
36.858
 40.543
Es Mercadal
  14,7
  4,4
 4,4
 13.353
  6.764
   6.764
Ferreries
   4,8
  4,7
 2,0
   4.371
  7.184
   3.079
Ciutadella
  41,4
16,6
16,6
 37.500
30.841
  32.383
Suma
240,1
78,0
86,7
287.948
125.188
148.733

L’efecte combinat de la fil·loxera, el míldiu i oïdi va causar una nova reculada de la viticultura illenca. La superfície conreada de vinya va minvar el 64% i a les envistes de la Guerra Civil només ocupava 87 ha. La producció de vi disminuí el 48% i era de 148.700 litres. En reduir-se menys el vi que la vinya, van augmentar els rendiments, un procés general a tota Espanya, perquè les noves plantes, en tenir un cost de manteniment superior, es cuidaven més. En tot cas, com que la població de l’illa creixia, les importacions de vi van augmentar molt (un 272% entre el 1912 i el 1934).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada