A la zona de Sant Climent la
viticultura va perdurar més que altres bandes. Segons explica Guillermo Pons al
programa de festes del 1994 els primers decennis del segle XX, les principals
vinyes de la rodalia eren la de Mussuptà, bastant gran i productiva i la de
Montpler, que era gran, tenia premsa i altres efectes per fer vi. Allà també
duien el raïm d’altres llocs per vinificar. A banda, hi havia les d’en Xicu
d’en Martí, Algendar de can Gomila, s’Olivera (on n’hi havia dues), s’Escola
(de nova plantació) i sis o set al camí de sa Forana.
 |
| Vinya de Mompler, 2003. Detall |
A molts llocs es feien només una o dues
botes de vi pel consum domèstic; el raïm restant el duien a vendre a s’Estany
de Sant Climent, on hi havia un gran celler. El propietari, en Biel, feia una
gran quantitat de vi, que gaudia de fama i es venia per tota l’illa. Hi havia
moltes varietats de raïm: el calop era millor per menjar; per fer vi era més
adequat el de planta, entre les seves varietats n’hi havia el carinyena i el
berberès, en tots casos blanc i negre.
En temps recents en Toni des Lloc Nou
havia plantat una vinya de considerable extensió, que cultivava amb molta cura
i produïa un vi de bona qualitat. Es possible que es referís a Antoni Pons
Tudurí, que el 1977 explicava al Diari Menorca que només quedaven cinc o sis
particulars del poble, que produïen vi per casa, afegint que era l’única part
de l’illa on se’n feia, ja que a Llucmaçanes i Sant Lluís se n’havia deixat de
fer (cosa que, com hem vist en un altre article no és certa). De forma una mica
incongruent, afegia que la vinya encara perdurava al molí de mitjan lloc,
d’Alaior, i al lloc de Toronet de Maó. Continuava comentant que abans s’elaborava
gran quantitat de vi, però vint anys enrere havia començat a disminuir la
fabricació i des de feia uns set anys cada vegada eren menys i ja només
quedaven “quatre pagesos vells” (ell tenia 67 anys) que s’hi dediquessin i
s’estava perdent la tradició.
Atribuïa el retrocés de la vinya a la
fil·loxera, “sa taca” (míldiu), i sa cendra (oïdi). La seva vinya alguns anys
havia arribat a produir 6.000 litres i el 1976 en va fer 1.400, que venia a 35
pts/litre, però el 1977 les pluges tardanes i “aquest temps tant raro que hem
tingut” li havia fet perdre més de tres tones de raïm i a mitjans agost
pronosticava que només obtindria cent litres. Antoni feia vi amb el seu raïm i
el que li duien pagesos d’altres bandes, de Maó i Alaior i en total pensava fer
1.000 litres. Amb un quintar (40 kg) de raïm si l’any era bo sortien de 28 a 30
litres de vi.
 |
| Josep Cardona Pons. 1980 |
Feia vi negre d’uns 9º-10º. El most
fermentava un mínim de 18 dies, després el líquid reposava en les botes durant
dos mesos, amb el tap fluix, perquè continués la fermentació. Després es
trascolava i passava a una altra bota i cap a Nadal es podia començar a beure.
Pel que fa al vi blanc dolç, primer bullia el suc, fins a reduir-lo de quatre
parts una. Després de fermentar, es trascolava, es deixava reposar vint dies i,
deixant passar cinc dies més, ja es podia beure.
El 1980 el Diari Menorca va recollir el
reportatge sobre un altre viticultor: Josep Cardona Pons, de seixanta-un anys,
nascut a Sant Lluís, però resident a Sant Climent. Tenia la vinya a uns terrenys
de la seva propietat a Rafalet. Havia après l’ofici de son pare, Antoni
Cardona. Descrivia el procés d’elaboració del vi i del moscatell, amb
fotografies de les vinyes i el celler.
 |
| Antoni Seguí |
Tres anys més tard, Joan C. de Nicolàs
publicava una entrevista al vinater santclimenter Antoni Seguí, tot afegint que
encara produïen vi uns quants vinyòvols d’Alaior, Sant Lluís, es Castell,
Llucmaçanes, Sant Climent i, tal vegada, es Migjorn i Ciutadella, pel consum
propi i dels amics. Antoni Seguí feia uns anys havia convertit el roquissar de
les antigues vinyes de Binicassi, en terres de Cogollonet, en una vinya, de poc
més de tres mil metres quadrats, amb un verger d’arbres i dos-cents seixanta
ceps que vorejaven totes les parets de pedra. No es tractava dels ceps americans
que es van sembrar després de la plaga de la fil·loxera, sinó els que sempre
havia hagut a Menorca, de les varietats planta blanca, calop blanc i vermell,
moscatell i els raïms negres cartoixans, crinyana i llores, amb els quals feia
uns dos mil litres de vi. En l’article es detallen les feines de la vinya i
l’elaboració del vi. Obtenia un vi rosat, per mor de la mescla de les diferents
varietats de raïm, que era la manera de fer vi a la banda de Maó des de feia
cent anys, diferent del vi de Talis, des Migjorn, el de Son Gall d’Alaior o el
vi blanc d’Alaior, famosos a Menorca, no feia encara massa anys.
D’aquesta manera finalitzam el repàs de
la situació de la vinya a la postguerra en els diferents indrets de Menorca. Podríem
afegir que el 1963 el Diari Menorca explicava que la collita de raïm havia
estat molt abundant i un grup de vinyaters de Sant Lluís s’havien associat per
fer el vi en un celler de la població. Segurament els darrers viticultors
combinaven la producció de raïm pel consum i per fer vi. Així s’explicaria el
comentari que feia el diari sobre la collita del 1965, un altre any
excepcional, en què molts volien transformar l’excedent en vi, però quasi no
quedaven cellers per vinificar.
De tot açò es desprèn que
l’abandonament de la vinya fou un procés molt gradual i, de fet, mai es va
deixar del tot de fer vi. La
desaparició de la vinya havia anat massa enllà, i era anòmala en una illa
mediterrània. Per aquest motiu, a partir del 1980 van sorgir diverses
iniciatives per recuperar-ne el conreu. Unes es mouran dins dels paràmetres de
la producció artesanal, aprofitant terres que havien quedat abandonades; altres
seran noves plantacions que importaran de varietats franceses i espanyoles de
vivers certificats.
 |
| Vinaters de Sant Lluís. 1995. Revista s'Auba. |
Entre les primeres, el 1995 Vicenç Carreres,
de Sant Lluís, elaborava devers 2.000 litres de vi de tipus tradicional a
partir de quasi 4.000 kg de raïm al celler que havia construït a s’Ullastrar,
amb l’ajuda de Llorenç Mascaró i Aldo Seguí. El maig del 2000 el Departament
d’Agricultura del Consell Insular va organitzar un curs de formació sobre
viticultura i vinicultura. La participació va ser elevada (unes trenta
persones) i, a més, es realitzà un tast de vins de Menorca, al qual van aportar
vi uns deu productors, la majoria d’ells aficionats que mantenien o havien
recuperat recentment les seves vinyes. El 2003 el mateix departament va fer una
catalogació de les varietats de vinya autòctona, en la qual va localitzar dotze
vinyaters que elaboraven vi tradicional, cinc a Alaior i set a Maó.
Pel
que fa als conreus moderns, a mitjans de la dècada de 1980, Carlos Anglès va
plantar els seus primers ceps a Sant Lluís i, posteriorment va començar a
elaborar petites quantitats de vi, de forma artesanal, però seguint les
modernes tècniques de vinificació. Pels mateixos anys, as Mercadal, Crispín
Mariano va començar a plantar la vinya. Els anys noranta va ampliar el conreu i
muntà el primer celler dotat de maquinària i instal·lacions modernes de l’illa,
que li permeté obtenir un vi susceptible de ser envasat i comercialitzat.
 |
| Crispín Mariano. Es Mercadal |
A partir de l’any 2000 s’encetà una nova fase,
caracteritzada per una aposta decidida de diversos viticultors (Andrés Martínez
Jover, Lluís Casals, Antoni Pons Carreras i Carlos Anglès) per la plantació de
vinya, amb una notable inversió de capitals aliens al sector primari, que
culminà amb el reconeixement del vi de la terra Illa de Menorca el 2002. Altes
s’han afegit posteriorment i el 2018 hi ha a Menorca nou cellers, que
produeixen 136.000 l, procedents de 42 ha de vinya.
D’aquesta manera es pot comprovar com
la cultura del vi va estar ben viva a Menorca fins la Guerra Civil i, en
realitat, mai s’ha deixat de fer vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada