L’Institut Menorquí d’Estudis, un aniversari per a l’esperança

Els aniversaris són moments de celebració i balanç. Fa trenta-cinc anys de la fundació de l’Institut Menorquí d’Estudis i ens hem de congratular de la vitalitat que mostra amb l’organització de jornades, congressos i conferències, la publicació de llibres i la feina continuada de tanta gent que amb els seus estudis contribueixen a aprofundir el coneixement de la nostra illa. S’acaba d’incorporar la tercera coordinadora científica de la institució, Marta Jordi, amb un ambiciós programa de renovació, que segur que obtindrà fruits tan positius com els seus predecessors, Josep Miquel Vidal i Fina Salord.

 

Aquesta és la missió de l’IME: impulsar la recerca i difondre els seus resultats entre els menorquins, amb la finalitat de satisfer la seva curiositat i que els ciutadans tenguin l’oportunitat de formar-se un criteri sobre els diversos temes objecte de debat públic. En un món on s’expandeix la sensació de desconcert, de pèrdua de rumb, l’IME vol aportar el seu granet d’arena posant a l’abast de la gent informació útil per a la comprensió del que ens està passant, alhora que ofereix un panorama que intenta ser cada cop més precís sobre la nostra història, el medi natural, la cultura, la ciència i la pròpia societat menorquina.

D’altra banda, ni la societat ni el coneixement són qüestions tancades. Les diferents disciplines evolucionen, es transformen. Aspectes que fa uns anys eren poc significatius prenen major protagonisme. L’IME s’obre a aquestes noves perspectives amb la creació de grups de treball sobre musicologia, gastronomia, turisme... Aquesta tasca mai està acabada; ara mateix s’està plantejant donar cabuda a les arts plàstiques. Cal avançar sense defalliment en aquesta línia i donar la importància que es mereixen als nous estudis, que en alguns casos hauran de portar a una transformació orgànica, per dotar-los d’un espai propi a l'IME.

Tota institució tendeix a l’embadaliment o almenys, així és vista des de l’exterior. El creixement constant del nombre de membres, des dels seixanta-set fundadors als més de dos-cents actuals és mostra de la voluntat d’obertura, d’integració de totes les persones que tenen alguna cosa que aportar, amb independència de la seva branca de coneixement, origen social o  característiques personals i ideològiques. L’IME vol ser un reflex fidel de la nostra societat i es va renovant per aconseguir-ho.

 

Ens preocupa especialment la incorporació dels joves, que tantes dificultats arrosseguen en l’actualitat. Som conscients que els joves, carregats de futur però sense cap actiu que els avali, troben grans impediments per accedir a tots els àmbits, des del mercat laboral al debat públic, de les institucions al coneixement. La convocatòria anual de beques d’investigació suposa una invitació per a ells, que així tenen l’oportunitat de demostrar la seva vàlua. Potser podríem fer més, tal vegada hauríem d’escometre accions específiques per atreure el talent, el dinamisme i la imaginació de la joventut. En tot cas, la voluntat hi és i aquestes línies són una porta oberta, una benvinguda a les noves generacions.

És segur que no sempre assolirem les fites que ens proposam. Els investigadors, els que tractem tots aquests temes, tenim les nostres limitacions i no sempre sabem comunicar el coneixement ni estem a l’altura dels nostres ideals. Tanmateix, l’esforç permanent per sintonitzar amb les demandes socials, per expressar-nos amb els mitjans més atractius, per transformar el coneixement en comunicació hauria de ser la nostra guia en el dia a dia.

L’ambient social, ple de soroll i d’apel·lacions a la indignació, la rauxa i el sentimentalisme tampoc és propici per a la reflexió assossegada. El pensament dèbil, la postveritat, el llenguatge políticament correcte són obstacles formidables a la difusió lliure de les idees. L’esperit grupal, gremial, el replegament en una causa, ja sigui a través de les xarxes socials o en la nostra vida diària, tendeix a foragitar les informacions que entren en contradicció amb les nostres conviccions i destorben l’avanç de la raó i el progrés social.

Les dificultats a les quals ens enfrontam no són més que una prova que, ara més que mai, és necessari crear espais comuns on es puguin sentir totes les veus i la tolerància i la veracitat siguin principis bàsics del diàleg. En definitiva, es tracta de seguir la màxima d’Albert Camus que el fi no justifica els mitjans, sinó que han de ser els mitjans els que justifiquin els nostres fins. En aquest sentit, tothom és benvingut, amb l’únic prec d’actuar amb respecte i honestedat.

Al capdavall, malgrat tots els anys de feina de l’IME, tenc la convicció que el millor està per arribar i el més important serà el que aconseguirem d’ara en endavant.