dimarts, 4 de gener de 2022

Tres projectes per a la construcció del nou mercat de verdures de Maó

 L’Ajuntament de Maó va fer enderrocar l’edifici del mercat de la Verdura de Maó el mes de novembre del 1883. Des del primer moment, els veïns de la zona van clamar per la seva reconstrucció, mentre que els del Carme advocaven perquè es construís un de nou aprofitant l’antic convent.

El claustre del Carme devers 1903 (Postal Dugay-Trouin)

Com era de preveure, els propietaris de la plaça de la Verdura es van avançar i van presentar el primer projecte de reconstrucció del mercat, el qual, com a prova de força, fou signat per 1.500 persones i que el Consistori va acordar, el 6 de desembre, d’exposar al públic durant quinze dies. El Bien Público va publicar l’exposició de motius, en la qual es remarcava el suport que havia rebut de totes les verduleres que hi acudien de forma habitual. Aquesta memòria estava en la línia d’una notícia apareguda a la premsa el dia anterior, que assenyalava que, com que el claustre del Carme no estava protegit contra la intempèrie del mal temps, algunes venedores havien decidir no establir-s’hi i havien llogat soterranis al voltant de la plaça de la Verdura. També es feia notar que al Carme s’havien reduït el nombre de llocs de venda i que els dies de pluja i tramuntana l’accés al mercat era molest. Paral·lelament, es subratllava el perjudici que provocava el trasllat als propietaris que havien adquirit les seves propietats a major preu, i als botiguers que es guanyaven la vida gràcies a l’animació de l’indret. Si la vida comercial minvava a la plaça, l’Ajuntament hauria de rebaixar la Contribució. Finalment, es destacava que el projecte tenia un cost relativament baix (20.000 pessetes), del qual es podria fer càrrec un contractista, de manera que l’immoble retornaria en pocs anys al bé públic.

Vista la politització de l’afer, no ens hauria d’estranyar que els dies següents un tal “Fèlix” publiqués dues gasetilles a El Liberal, en les quals s’expressava en contra de la proposta de la plaça de la Verdura i en favor del claustre del Carme, tot reiterant els arguments que ja havien aparegut amb anterioritat, als quals afegia la insuficiència de la plaça: les dimensions dels llocs de venda (1,35 m per 1,20 m) eren excessivament reduïdes i, a més, era impossible col·locar-hi totes les venedores, que abans tampoc cabien a l’edifici i ocupaven els quatre fronts exteriors, així com els carrers del Rosari i l’Àngel. En aquest sentit, feia notar que s’hauria de desterrar “el costum, o millor dit l’abús” que les verduleres envaïssin la via pública i impedissin el trànsit de carruatges.

 

Memòria en favor de la reconstrucció a la plaça de la Verdura

Finalment, el dia 22 de desembre els partidaris de l’opció del claustre del Carme van presentar el seu pla a l’Ajuntament, que defensaven en base als avantatges ja coneguts, en especial la seva amplitud, que permetia aixoplugar les peixateries, les escoles municipals i el jutjat. El Bien Público i El Liberal van reproduir a les seves pàgines la memòria del projecte que, a més d’insistir en els seus avantatges, indicava les condicions econòmiques previstes: el concessionari hauria de fer les obres a canvi de quedar-se amb els cànons que pagaven els llocs de verdura i de carn durant nou anys. Si, a més, aixecava uns nous jutjats i les escoles, el termini s’allargaria a vint anys, a més de l’import del lloguer que fins llavors cobrava l’Ajuntament a l’Estat. L’Ajuntament també va exposar aquest projecte al públic, la qual cosa va donar lloc a animades controvèrsies entre els seus partidaris i els que donaven suport a la reconstrucció de l’antic mercat.

Al cap d’una setmana, la Corporació remetia la proposta a la Comissió d’obres. El fet de no obrir un nou període d’exposició pública ens fa pensar que el Consistori volia concloure la qüestió. El dia següent, El Liberal comentava el contingut del projecte, però tan sols indicava que, segons aquest, l’Ajuntament havia d'optar entre fer les obres estrictament indispensables per a la reunió dels tres mercats de fruites, peix i carn o sumar-hi el Jutjat Instrucció i les escoles públiques. Tanmateix, afegia que, tot i que la construcció del mercat en el Freginal exigiria grans dilacions, era la millor alternativa perquè allà se li podria donar la forma i amplitud que es volgués i, a més, permetria d’urbanitzar aquells terrenys i enllaçar diversos carrers de gran importància de la població.


Bases per a la construcció del mercat al claustre del Carme

En realitat, el tema estava a punt de donar un gir inesperat i aquest ja havia estat avançat per la premsa. El 20 de desembre, abans que l’Ajuntament rebés de forma oficial el projecte del claustre, El Liberal havia publicat un extens article titulat “Tercer en discòrdia”, en el qual, tot i reconeixent que ja s’havien presentat dos projectes per a la reconstrucció del mercat, cadascun dels quals comptava amb arguments al seu favor, volia que es considerés un tercer: la seva edificació a la sínia des Freginal, un lloc on cabia de forma sobrada, la qual cosa permetria d’urbanitzar el sector. L’autor reconeixia que el Consistori no tenia capacitat per finançar les obres, sinó que aquestes haurien de quedar en mans d’una empresa que emprengués l’acció urbanística a canvi de quedar-se amb els solars sobrants, un exemple pioner de gestió o especulació urbanística, com es vulgui anomenar. Finalitzava dedicant un ampli espai a fer la història dels projectes d’urbanització des Freginal, que havia estat sobre la taula el 1827 i el 1861. En aquest darrer fins i tot es van fer pressupostos de l’obertura dels carrers, incloent-hi l’actual de Santiago Ramon i Cajal (que tardaria quasi un segle en executar-se).

En relació a aquesta idea, el mateix dia 20 El Bien Público informava que “sembla que algun individu de la Corporació municipal desitja que es construeixi el mercat de verdures en el lloc conegut com Freginal”, amb la qual cosa atribuïa la seva autoria a un regidor, cosa també evident per la documentació manejada, que només podia haver sortit del seu arxiu. Uns dies més tard, el diari informava que la comissió municipal es decantava pel projecte de la plaça de la Verdura, però en aquesta ocasió confonia els seus desitjos amb la realitat, ja que quan la Comissió d’obres de l’Ajuntament es va reunir el gener del 1884 es va confirmar la primera notícia: els regidors rebutjaven les dues propostes, pels inconvenients que presentava cadascuna d’elles, i propugnaven una nova solució: edificar el mercat a la sínia des Freginal, tot aprofitant la intervenció per urbanitzar la zona. Només en el cas que aquesta actuació es demostrés inviable acceptaven aixecar el mercat al claustre del Carme, ja que així es podrien unificar la venda de tot tipus de comestibles.


Els dies següents
El Liberal apuntava que la idea del Freginal guanyava terreny i que un establiment de crèdit de Maó estava estudiant d’encapçalar la iniciativa, a la qual també donaria entrada a tots els particulars que hi volguessin participar. Els maonesos de l’època immediatament devien interpretar que el diari es referia al Banc de Maó, del qual el batle Joan Rodríguez Femenías n’era el gerent.

Val a dir que la resolució no va ser gens pacífica. El dictamen de la comissió va tenir un vot particular, que considerava inviable la proposta d’urbanitzar el Freginal en un termini raonable de temps. En el moment de la votació es van plantejar tres mocions alternatives, que van ser rebutjades per la majoria: la primera per permetre la venda de fruita i verdures a la plaça de l’antic mercat fins que n’hi hagués un de definitiu; la segona, reconstruir el mercat a la ubicació original però amb columnes de ferro (segurament la idea inicial era fer-ho de marès), i la darrera per obrir un nou període per al lliurament de projectes o la reformulació dels existents. Per comptes, es va nomenar una comissió encarregada de redactar el projecte de construcció del mercat i d’obertura de carrers i urbanització del Freginal, alhora que es permetia als particulars de presentar noves propostes.

 

La sínia des Freginal devers 1977

De forma prou significativa, El Liberal va publicar un article que defensava l’elecció del Freginal, en el qual no es deia pràcticament res sobre el mercat, sinó que el focus es posava en l’operació urbanística, remarcant que diverses corporacions l’havien estudiat per la necessitat que tenia la ciutat d’obrir vies per comunicar els carrers del Cos de Gràcia i de Gràcia, que facilitessin el trànsit de carruatges entre els barris de l’est i l’oest de la població, amb l’afegit de l’increment de valor dels carrers dels voltants de la sínia. Pel costat contrari, El Bien Público censurava que s’optés per una opció tan a llarg termini i que l’Ajuntament hagués fet cas omís dels projectes presentats pels ciutadans en benefici d’un de propi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada