dimarts, 13 de setembre del 2022

Bretanya, la fascinació d'un oceà terrible

La península de Bretanya és l'altre Finisterre d'Europa, terra de mariners i marees extremes. Va mantenir la seva independència de París fins el 1532. El seu aïllament li dona una caràcter especial.

RENNES

Rennes és una ciutat considerable. El seu parlament mostra l'esperit independent d'aquestes terres.

El jardí botànic és extraordinari. Un dels més exhuberants del món.


EL BOSC DE BROCELÀNDIA

Aquest bosc, també conegut com de Paimpont, és situat al legendari lloc de naixement de Merlí i tot ell és ple de presumptes indrets lligats al cicle artúric, com la font de l'eterna joventut.


El seu esperit misteriós queda plenament justificat pels seus boscos, llacs i castells.


Un lloc realment encantador.



MONT SAINT MICHEL

L'abadia benedictina de Mont Saint Michel mereix sobradament el seu títol de "le merveille", la meravella. S'alça cap al cel al mig d'una badia arenosa per oferir una promesa d'espiritualitat.


La seva arquitectura és realment vertiginosa.


La seva situació, a una badia sotmesa a marees gegantines que buiden d'aigua tota la seva extensió, és veritablement corprenedora.


FOUGÈRES

El castell de Fougères, situat entre Rennes i Mont Saint Michel, és un altre portent.


La seva ciutat també és una petita joia.


DINAN I LA FASCINANT COMARCA DEL RIU RANCE

El riu Rance compta amb un ampli estuari que desemboca al canal de la Mànega. En les proximitats es troben pobles i monuments com el menhir du Champ dolent, el més gran de Bretanya, amb 9,5 metres d'alçada.


A dos quilòmetres es troba la ciutat de Dol de Bretanya, amb l'espectacular catedral de Sant Samsó.

La perla de la contrada és, sens dubte Dinan, que aprofita els avantatges del seu pont fluvial. La ciutat vista des de la torre del rellotge és espectacular.


El seu nucli antic, voltat de murades, és fantàstic, un autèntic poble amb encant.


LA COSTA D'ARMOR

A la vora de l'oceà s'estén la costa d'Armor, que ofereix paisatges fabulosos.


El camí que va de cap Frehel al fort la Latte és un regal per als ulls.


La ciutat emmurallada de Saint Malo, reconstruïda després dels bombardejos aliats de la II Guerra Mundial, s'aixeca airosa a la vorera de la mar.


La vila és protegida per diversos castellet en els illots i esculls del voltant.


Més a l'oest, l'abadia de Beauport s'aixeca com una somniadora ruïna romàntica.


Treguier és una altre esplèndit poblet. La fletxa de la seva catedral acarona el cel amb delicadesa.


La capella dels Paulins, convertida en una sala d'exposicions és d'una gràcia especial.


LA COSTA DE GRANIT ROSA

Un poc més a l'oest, la costa de granit rosa exhibeix un conjunt de formacions a les quals l'erosió constant d'aquesta mar brava ha donat formes realment subjugants.


Els seus contorns capritxosos són un repte per a la imaginació més desbordada.


Penínsules, arenals, caps i badies formen una veritable artesania del paisatge.


Com a contrapunt, el menhir cristianitzat de Saint Uzec ens recorda els temors ancestrals dels homes davant el desconegut.


LA BADIA DE MORLAIX I L'ILLA DE BATZ

Un pèl més a l'occident topam amb la badia de Morlaix, en la qual es troben llocs tant màgics com el cairn de Barnenez, un conjunt d'onze tombes de corredor de setanta metres de llarg a tir de pedra de l'oceà.



Al fons de la badia, la ciutat de Morlaix és una vila acollidora, amb cases de llenya típiques del país.



Un poc més al nord, Saint Pol de Leon mostra amb orgull la puresa de línies de la catedral de sant Aurelià que rivalitza amb l'agulla de la capella de Kreisker.


A posta de sol, la vista del conjunt des de la badia resulta ben evocadora.



L'illa de Batz, a escassa distància de la Península i adornada amb un far, és un raconet encantador.


El seu microclima permet als seus agricultors conrear verdures que són ben apreciades i creen un paisatge únic per la seva proximitat a aquesta mar salvatge.


Per accedir-hi hem de passar per l'animat port de Roscoff, una població prou interessant per les seves cases de pedra.


Les terres de l'interior, malgrat ser a escassa distància són ben particulars. Els seus conjunts parroquials compten amb uns calvaris que expressen vivament la religiositat popular d'aquesta apartada regió.


LES TERRES DEL FINISTERRE BRETÓ

La península de Crozon forma un dels dos extrems occidentals de Bretanya. A Camaret-sur-mer es troba el castell de Vauban, una petita meravella.


Més a ponent, la punta de Pen-hir té uns penya-segats impressionants.


Els de la punta de Dinan no són menys extraordinaris.

Arredossada d'aquesta costa terrible es troba l'agrable poble de Locronant, molt explotat pel turisme.

La pointe du Raz és la segona península d'aquest finisterre. El cap, amb el far en un illot i l'illa de Sein al fons, ofereix una vista falsament tranquilitzadora: aquí s'han produït terribles naufragis.

Vorejant la costa arribam a la platja de la badia de Trespasses, suggerent i d'aigua gèlides.


Un poc més enllà  hi ha la pointe de Van, amb la capella de They, a on acudien els mariners en cerca de protecció sobrenatural contra les aigües desfermades.


A l'interior, la ciutat de Quimper és una vila riallera dominada per la colosal catedral de sant Corentí.


EL GOLF DE MORBIHAN

Al sud de Bretanya s'hi troba el golf de Morbihan, un gran mar interior, voltat de llocs suggerents. El principal, sens dubte, són els alineaments de menhirs de Carnac: un exèrcit de la prehistòria.


A uns pocs quilòmetres hi ha l'extraordinària conjunt de Locmariaquer, amb l'inquietant dolmen de la table des Marchand, ple de gravats neolítics.


Al fons del golf, Vannes és una animada ciutat amb un nucli antic encantador.

La catedral de sant Pere contempla benèvola la ciutat des de les altures.

A uns quants quilòmetres, Auray, amb el port de sant Goustain, és un lloc captivador.


El passeig pel golf de Morbihan presenta paisatges d'una serenitat olímpica.


I paratges d'un misteri inaprensible.


POBLES AMB ENCANT AL CANAL NANTES-BREST

El canal que va de Nantes a Brest travessa tota la península. Al tram inicial trobam Rochefort-en-terre, un dels pobles més polits de França: cases de pedra, pous, capelles, flors... no es pot demanar més.


Dominant el poble hi ha el castell, que més bé és un palau evocador de cortesies galants.


No hi ha lloc millor per acomiadar-se de Bretanya que el castell de Josselin, que captiva per la perfecció de les seves formes, que s'emmirallen a les aigües del canal.


1 comentari:

  1. Bretanya és una terra preciosa, amb contrastos, que val molt la pena visitar.

    ResponElimina