Benvinguts a Còrsega. Bastia i el cap nord (Cap Corse)
Còrsega és coneguda com l'illa de la bellesa. Bàstia, l'antiga capital, té un nucli antic atractiu que s'esten al voltant del Port Vieux, el port vell.
El Cap de Corse és l'extrem nord de l'illa i ofereix un paisatge similar al de la costa nord de Menorca. El primer poble després de Bastia és Erbalunga, conegut per la seva platja i la torre genovesa
La part més interessant del cap és el camí dels duaners, que comença a Macinaggio. El recorregut està esquitxat de torres evocadores, platges i costa rocosa
El caminant va descobrint les cales, els caps, les illes i un far.
El gran repte del GR20
Vam fer la ruta del GR20 de sud a nord, en contra del que és habitual i que suposa arrancar per la part més suau i acabar a la més la dura i atractiva.
Dia 1.15 de juny. Conca - Refugi de Paliri
El camí arranca del poble de Conca i va pujant cercant les primeres muntanyes, tot passant per alguna notable escletxa rocosa.
Pel camí grans pins laricis neixen entre les roques.
El recorregut bordeja el mont Sordu fins arribar al refugi Paliri.
Dia 2. 16 de juny. Refugi de Paliri a refugi d'Asinau
Una nova ascensió passa entre roques que semblen les restes d'animals mitològics.
La ruta s'enfronta a la impressionant cortina rocosa de les agulles de Bavella.
Al llarg del dia travessam aquest espectacular paisatge fins arribar al segon refugi.
Dia 3. 17 de juny. Refugi d'Asinau a Refugi d'Usciolu
En la tercera jornada començam ascendint al Mont Incudine, que està a 2.135 m. d'alçada.
Superam la Bocca d'Agnone, un coll que ofereix bones vistes de la mar,
Després d'una bona caminada per una esmolada carena arribam al refugi d'Asinau. Just abans ens trobam amb roques que tenen formes sorprenents.
Dia 4. 18 de juny. Refugi d'Usciolu a Col de Verde
La pujada al mont Formicula, de ben matí, ens brinda com a regal la meravellosa visió del mar de núvols sobre la costa est de l'illa.
El camí mostra alternativament el litoral i les valls de l'interior, que abriguen petits poblets.
Còrsega vista des de prop de 2.000 metres: mar i terra.
Dia 5. 19 de juny. Col de Verde a Vizzavona
El camí travessa molts boscos. És freqüent trobar arbres morts, ben secs. Alguns tenen formes ben dramàtiques, com si la fusta llencés un crit llastimós.
Els rius de muntanya davallen amb força entre roques i arbres morts.
El mont Renoso s'alça magestuós amb els seus més de 2.350 metres al llarg del trajecte d'aquest dia.
Dia 6. 20 de juny. Vizzavona al refugi de Petra Piana
El matí comença amb un fort ascens durant el qual ens trobam diverses cascades, alguna de les quals és de considerable alçada.
La travessa supera el seu equador. Hem passat a la Córsega del nord, amb muntanyes cada vegada més poderoses.
La darrera part de l'etapa és un pujar i baixar continuat sobre una carena rocosa. Arribam al refugi de Pietra Plana exhaustos. Som a 1.840 m: serà el dia on dormirem més amunt del viatge.
Dia 7. 21 de juny. Refugi de Petra Piana a Castellu di Verghio
A la sortida del refugi, les muntanyes apareixen envoltades de núvols. Ens espera una etapa d'altura.
Travessam el coll de la Bocca Muzzella on podem veure el circ del Capitello i el llac Capitello.
Un poc més endavant ensopegam amb el llac Melo, també envoltat de gegants de pedra.
Després de baixar de les muntanyes, caminam per prats on pasturen les vaques fins arribar al llac Nino, que ens sembla paradisíac. Al cap de poc comença a ploure.
Dia 8. 22 de juny. De Castellu di Verghio al refugi de Tighjettu
Remuntam el riu Golu, que acabarem passant per un dels característics ponts de llenya que es troben al llarg del GR20.
La característica estampa dels boscos de pins laricis s'estén vigilada per les altes muntanyes que els envolten.
El camí ascendeix cap a la Boca di Foggiale. Enfora es comença a veure el mont Cinto, el sostre de l'illa (2.706 m).
Emprenem una baixada entre rierols i pins laricis que ens menarà al refugi Tighjettu.
Dia 9. 22 de juny. Refugi de Tighjettu a refugi de Carrozzu
Quan encara no ha sortit el sol fem la pujada a la Bocca Crucceta sota un plugim alpí. Dalt escampa i podem gaudir de les vistes del llac Cinto.
Des de les altures ja es veu la costa oest de l'illa. Quasi ja hem travessat l'illa de part a part.
Les parets rocoses dels circs glacials mostren la seva duresa mineral i glaceres que encara conserven neu al llindar de l'estiu.
Baixant cap al refugi trobam cascades tumultoses al peu dels pics nevats.
Després d'un breu descans empenem una nova ascensió a un altre coll. La pluja cau amb més força i fa la travessa bastant perillosa: les pedres lleneguen com si fossin fetes de gel.
Dia 10. 23 de juny. Refugi de Carrozzu a Calenzana
L'amenaça de pluja ens obliga a prendre la variant del torrent Spazimatta, un barranc encaixat que presenta imatges corprenedores.
Sortint del barranc trobam estranyes formacions de pedra, que semblen fòssils d'animals antediluvians.
El camí s'està acabant. Arribam a les planes properes a la mar, amb algunes muntanyes costaneres.
La visió del poble de Calenzana és una gran alegria. Finalitza un recorregut de 180 km, tota una experiència que ens acompanyarà per sempre.
d
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada