Menorca en els llibres de viatges. Les guies Bradshaw, O’Shea i Baedecker

Les guies de Bradshaw i O’Shea, al menys pel que fa a Menorca, tenen un contingut similar a la Joanne. Bradshaw el 1865 dedica nou pàgines a les Illes Balears, de les quals la primera és una introducció de caràcter geogràfic i històric; de Menorca hi ha una pàgina i mitja, mitja pàgina d’Eivissa i Formentera i la resta de Mallorca. Aquesta guia es va editar de forma anual fins el 1899 i el capítol relatiu a les Balears es va mantenir igual en tot aquest període; només canviava la informació relativa al nombre d’habitants. La part dedicada a Menorca té com a font principal la guia Joanne, que es va enriquir amb apunts del llibre de Laborde del 1807 (que recordem que al seu torn havia extractat l’obra de Grasset). En tot cas és interessant saber què va seleccionar l’editor, els errors que va cometre (alguns per deficiències en la traducció) i les dades que va recollir d’altres fonts.

La guia Bradshaw informa al començament que les illes estan comunicades amb vaixells de vapor amb Barcelona. El sòl de Menorca és pobre i arenós, la qual cosa contrasta amb la fertilitat de les altres illes. El clima és humit i el calor de l’estiu és més opressiu que a Mallorca.

 

Il·lustració de la guia Bradshaw

S’indica que la muntanya del Toro és la principal altura de l’illa, tot i que li atribueix 1.460 metres. Es tracta d’un curiós error, que no hi és a l’obra de Laborde, però sí a la guia Joanne del 1859. Recordem que John Carr el 1811 n’havia donat l’altura correcta i que Schroeder el 1846 comentava que “els geògrafs anglesos” li atorgaven aquesta cota, la qual ell trobava exagerada. El diccionari geogràfic de Madoz del 1848 apunta que el Toro té 5.250 peus castellans, uns 1.460 metres. La prestigiosa Enciclopèdia Chambers proporciona la mateixa altura que la guia Bradshaw, tant en la primera edició del 1864 com en la segona del 1880. Tot açò ens fa sospitar que l’Enciclopèdia Britànica podria haver estat la primera en difondre el valor erroni, potser en la setena edició del 1830-1842. Al cim de la muntanya Bradshaw hi segueix posant el convent dels agustins, com feia Laborde, quan el 1835 els monjos havien estat exclaustrats. Respecte de la muntanya de santa Àgueda només comenta que hi ha les restes d’una fortificació morisca.

Segons la guia, Maó està situada de forma pintoresca al fons d’una badia fonda i estreta. No hi ha edificis dignes de fer notar i de les murades només en resta una porta, que qualifica d’estil àrab. Les cases privades estan construïdes amb gust; algunes segons el model anglès. El port de Maó és un dels millors de la mediterrània i segons alguns, fins i tot dels més destacats del món; del famós castell de Sant Felip només es veu un munt de runes. Una bona carretera porta a Ciutadella, l’antiga capital, la descripció de la qual es pràcticament igual que la que figura a la guia Joanne, només afegint un parell de detalls: “els carrers són estrets i mal pavimentats” i “hi ha dues esglésies parroquials, alguns convents, un hospital, un quarter i la casa del Governador”. Els altres pobles només són esmentats de passada. Finalment apunta que a tres quilòmetres d’Alaior hi ha unes ruïnes druídiques en forma de piràmide, “que se suposa que tenen un origen fenici i sobre l’ús de les quals hi ha diferents opinions”.

 

Portada de la guia O'Shea

La guia d’O’Shea, pel seu costat, va tenir tretze edicions entre el 1865 i el 1905. A la tercera edició del 1868 s’introdueix un apartat sobre les Balears, el contingut del qual no es va modificar de forma substancial durant tots aquests anys. De les setze pàgines dedicades a les illes, n’hi ha dues sobre Menorca. En conjunt, dóna la impressió d’haver estat redactada amb més cura que la de Bradshaw; malgrat la repetició d’algun error, com els 1.460 metres del Toro, en general està millor documentada. La guia comença explicant que tot i que les Balears fins aquell moment han estats deixades de banda pel turisme, per la seva situació apartada i la dificultat d’accés, posseeixen prou atractius, tant pel seu clima com pel paisatge, per animar a un major nombre de visites.

Per l’autor “el paisatge de Menorca és més monòton i, en conjunt inferior al de Mallorca. El clima, excepte potser a Maó, no és pot comparar; vents violents assoten l’illa amb freqüència i la vegetació, una guia segura, no és tan rica ni variada [...] Encara que la dominació anglesa ha deixat restes, la qual cosa fa que hi hagi uns hàbits d’ordre i neteja que no es troben a l’illa major, hi ha poca cosa que convidi a fer-ne la visita, llevat del port de Maó i les reminiscències angleses”. La part històrica, més extensa que en les anteriors guies, se centra precisament, en les dominacions angleses. La informació sobre les comunicacions marítimes és més completa que en la guia Bradshaw, i indica els horaris dels vapors amb Barcelona i Palma.

Segons O’Shea, la principal atracció de l’illa és la ciutat de Maó. Tanmateix, “des de la pau d’Amiens i el retorn a Espanya, el seu comerç i la seva importància han desaparegut. [...] Tot és silenci, decadència i endarreriment. Els carrers estan mal pavimentats, però són nets i lliures de males olors, comparats amb els de Palma”. La principal localitat dels voltants és Ciutadella, a la qual s’arriba amb una diligència, a través d’una bona carretera que travessa tota l’illa, obra del General Kane, la qual passa per uns paisatges que no són gaire interessants. La ressenya que es fa de Ciutadella és un simple resum de la guia Joanne.

Karl Baedecker

A la guia Baedecker del 1901 les Illes Balears estaven incloses dins del capítol relatiu a Catalunya i tenien poca importància. La major part era dedicada a Mallorca; Eivissa no apareix i a Menorca se li dedica un paràgraf en el qual es comenta que l’illa ofereix menys interès que l’illa gran. Recull l’horari del vapor amb Palma de Mallorca i que a Maó hi ha l’hotel Bustamante. El port permet l’ancoratge de les més grans flotes i la ciutat mostra l’efecte de l’ocupació britànica. Ciutadella està connectada amb Maó per una bona carretera.

L’edició del 1908 amplia aquesta informació remarcant que els arqueòlegs trobaran interès en els talaiots, construccions en forma de torre que poden assolir quinze metres d’alçada; altres monuments són les taules, voltades d’un cercle de pedres. Menorca és inferior a Mallorca en fertilitat i al camp les propietats estan separades per parets de pedra. La darrera edició, del 1913, afegeix l’horari del vaixell de Barcelona a Maó i desenvolupa la informació sobre els talaiots. També inclou una referència al monument dedicat a Kane i del naufragi del vapor General Chanzy, explicant en una breu nota que només hi va haver un supervivent.

Alfons Méndez Vidal