dimecres, 2 d’octubre de 2013

Algunes veritats i moltes mentides sobre el TIL

El decret del tractament integrat de les llengües als centres docents (TIL) està crispant la nostra societat, ja de per si molt tensa per la crisi econòmica i social que vivim. El president Bauzà ha acusat els professors de fer una vaga política i ha declarat que la seva obligació és de fer complir les lleis. Aquesta darrera afirmació recorda aquell passatge del llibre “El petit príncep” d’Antoni de Saint-Exupéry, en el qual el rei apunta que “L'autoritat reposa primer de tot sobre la raó. Si manes al teu poble de tirar-se a la mar, farà la revolució. Jo tinc el dret d'exigir l'obediència perquè les meves ordres són raonables.”

Em sembla que l’extensió de les protestes, que han desbordat els professionals de l’educació i apleguen els pares i molta gent preocupada pel tema, evidencien que el decret TIL conté elements que no són de sentit comú. D’altra banda els dirigents del PP que apunten a què es tracta d’una vaga política no deixen de tenir part de raó, perquè qualsevol acció que s’emprèn públicament en relació a l’acció de govern té un component polític, tot i que en aquest cas és indubtable que el TIL també afecta les condicions de treball dels professors.


Tanmateix, als que critiquen el caràcter polític de les protestes, cal recordar-los que la política no és un vedat privat dels polítics professionals. L’article 23 de la Constitució reconeix el dret dels ciutadans a participar en els afers públics, “directament o a través de representants”; l’article 21 el dret de reunió i de manifestació; l’article 20 el dret a expressar i difondre les opinions i idees; finalment, l’article 28 reconeix el dret de vaga dels treballadors en defensa dels seus interessos, la qual cosa ha estat interpretada de forma extensiva pel Tribunal Constitucional, de manera que poques vagues es poden qualificar de purament polítiques.

En definitiva, no és possible qüestionar la legitimitat de la protesta contra el TIL i, en canvi, hi ha molts dubtes sobre la sensatesa d’aquesta norma. A més, el Govern Balear, s’ha pres la defensa del decret com un casus bellis, i ja se sap que en les guerres la primera víctima és la veritat. Així un dels principals arguments a favor del TIL és la lluita contra el fracàs escolar, tal i com es pot llegir al web til.cab.es. Però en el decret açò no s’esmenta per res i tampoc s’aporta cap estudi o indici que permeti relacionar la immersió lingüística en català amb el fracàs escolar. Em sembla una irresponsabilitat vincular un problema tan seriós amb la llengua vehicular de l’escola sense aportar dades.


El baix rendiment dels escolars és un problema nacional, per lluitar contra el qual el ministre Wert ha impulsat una llei, que prest prendrà el protagonisme al TIL. És indubtable que forçar uns alumnes sense prou base d’anglès a què estudiïn en aquest idioma matemàtiques o ciències naturals reduirà el seu aprenentatge d’aquestes matèria.

Realment, segons s’indica en l’exposició de motius del decret, els seus objectius són “millorar les competències lingüístiques en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, prioritàriament l’anglès”. La motivació és “capacitar els ciutadans per tenir èxit en un món global” seguint els objectius marcats per la Unió Europea.

El decret també inclou un reforç de la llengua castellana, defensat amb molts menys arguments, fora d’una genèrica apel·lació a “eliminar les discriminacions per raó d’idioma”, que al mateix temps es reconeix que s’ha de conjugar amb la normalització de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears. Costa d’entendre com ajuda a la normalització del català la important reducció de les hores de classe en aquesta llengua que decreta el TIL, especialment si tenim en compte que, fora de l’àmbit de l’Administració pública, l’ús de la nostra llengua encara és minoritari en el món del treball, l’empresa, els mitjans de comunicació i els espectacles, i que la nostra comunitat autònoma és receptora d’immigrants, que l’única forma que tenen de conèixer-la és a través de l’educació.


El model del decret TIL és purament quantitatiu: impartir més classes en anglès i en castellà, a costa del català. És evident que així els alumnes tindran més pràctica en aquests idiomes, però la qüestió és quin serà el cost d’aquesta política. És clar que la primera víctima serà la nostra llengua, que en les illes Balears està en una situació manifestament més dèbil i precisa d’un especial suport per part del Govern Balear, que és l’única administració que la pot emparar. Tot sembla apuntar que, al contrari, Bauzà ha pres una posició ideològica en contra del català, sense atendre a la validesa pedagògica del seu model.

Però, fins a quin punt s’aconseguirà millorar el domini de l’anglès? El decret no indica com més hores de classe d’aquest idioma permetran d’augmentar la capacitat dels alumnes. La Conselleria d’Educació tampoc ha divulgat cap estudi que empari la seva opció lingüística. Tanmateix, aquests estudis s’han fet; la Comissió Europea, n’ha realitzat dos, un el 2006 i el darrer el 2011 (Estudi Europeu de Competència Lingüística). El Instituto Nacional de Evaluación Educacativa del Ministerio de Educación va proporcionar les dades i encarregà una anàlisi de les seves conclusions a Espanya, la qual és fàcilment localitzable a Internet.

Els resultats, com és conegut, deixen els alumnes espanyols molt per davall en el rànking dels països estudiats, però també inclouen una sèrie d’elements d’interès sobre la manera com s’estudia l’anglès a Espanya. Així es constata que els alumnes espanyols comencen a aprendre aquesta llengua molt abans que a la resta dels països; de fet som l’únic país on l’ensenyament és obligatori des de l’Educació Infantil. A més, els alumnes reben més hores d’anglès que a Suècia, el país amb millors resultats. El 40% van a classes extra d’anglès, per un 11% a Suècia i també dediquen molt més temps a fer deures d’anglès que a la resta dels països. Els professors espanyols també donen més hores de classe que els suecs.


Per tant, veiem en l’ensenyament de l’anglès una obsessió per “tirar hores” molt arrelada en el món laboral i que ens ha portat a ser un país de baixa competitivitat, perquè la quantitat espatlla la qualitat. Per contra, entre els factors que afecten favorablement l’aprenentatge d’anglès es troba l’educació dels pares i els seus coneixements d’anglès i les activitats extraescolars en aquesta llengua. Altres experts indiquen que l’entorn social també influeix positivament i, especialment, els països en què en la televisió hi ha programes i pel·lícules subtitulades en anglès milloren la competència en aquest idioma.

Hauria de quedar clar que a Espanya ja es donen moltes hores d’anglès. Segons l’autora de l’estudi, Sara de la Rica, “un mayor número de clases de inglés a la semana en el centro parece no afectar al rendimiento. Esta evidencia, de alguna manera contra intuitiva, sugiere la necesidad de hacer un mayor esfuerzo en entender las dinámicas de trabajo y aprendizaje de la lengua inglesa en España”. Clar i llampant: la solució no està en augmentar el nombre d’hores en anglès, sinó en millorar la qualitat de les classes, una opció totalment oposada a la que proposa el TIL.


Tot i que la Conselleria d’Educació sembla que desconeix aquests estudis, els nostres professors sí que saben ja que estan donant moltes hores d’anglès amb pobres resultats, d’aquí la seva indignació davant d’un decret amb una finalitat no educativa, sinó ideològica, que està cridat a no millorar la situació actual i que perjudicarà l’ensenyament de la resta de les matèries, agreujant el fracàs escolar d’aquesta comunitat autònoma.

Alfons Méndez Vidal

1 comentari:

  1. Excel-lent article, Alfons. Enhorabona i gràcies! Josep Castells.

    ResponElimina