dimarts, 15 d’octubre de 2013

Superar la crisi: Innovar per progressar

És freqüent tractar la crisi actual com una gran calamitat que ha caigut sobre els nostres caps. Açò és comprensible vist el gran patiment social i individual, amb milions de persones que han perdut la seva feina i milers d’empreses que han hagut de tancar. Tanmateix, no hem d’oblidar que, per molt malament que vagin les coses, les dificultats econòmiques sempre acaben perquè són una oportunitat per iniciar noves activitats que, amb una economia puixant ningú s’hauria atrevit a començar.

El físic Albert Einstein tenia una opinió ben particular sobre les crisis. Per ell:
“La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta el progrés. La creativitat neix de l’angúnia com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies”.

Einstein era una persona amb autoritat moral per llançar aquestes frases tan desconcertants i provocatives. No pel seu èxit intel·lectual com a premi Nobel, sinó per la seva trajectòria vital, d’uns orígens modestos. En la seva joventut no va aconseguir entrar com a professor universitari al seu país natal, Alemanya, i va haver d’emigrar a Suïssa, on va aconseguir una feina humil a l’Oficina de patents de Berna, que compaginava amb la recerca científica, fins a donar llum la Teoria de la Relativitat Especial. Més endavant, com que era jueu, Europa es convertí en territori hostil per a ell i va tornar a emigrar, aquest cop als Estats Units.

La crisi porta la llavor de la seva superació, perquè esperona la imaginació de tothom per cercar vies noves que permetin crear noves activitats i nous llocs de treball, tan necessaris actualment. No serà criticant les mesures del Govern ni lamentant-nos de les retallades que superarem la depressió, sinó treballant de valent amb un esperit innovador per iniciar un nou cicle de creixement, que hauríem d’esforçar-nos perquè s’assenti sobre unes bases més sòlides que l’anterior, que ha naufragat de forma tan lamentable.

En aquest sentit, Menorca té davant un doble repte, ja que als estralls que ha causat en el seu teixit productiu el crack immobiliari se li afegeix un cert declivi econòmic que ben podríem batejar com “climateri menorquí” a imatge del “climateri britànic”. Amb aquesta expressió mèdica, que fa referència a la retirada del període en les dones, es coneix la pèrdua de dinamisme que va experimentar l’economia del Regne Unit a partir del 1873. Aquest país, bressol de la Revolució Industrial, fou superat pels seus competidors, Alemanya, Estats Units i el Japó, perquè s’havia especialitzat en els sectors pioners del tèxtil i el vapor, mentre que els països que venien darrera van apostar per indústries innovadores, com l’acer, l’electricitat o la química. Aquest és un fenomen econòmic general: els nous productes i activitats neixen amb molts dubtes, en un moment donat creixen amb rapidesa i, un dia o altre, decauen. Si els països o regions no canvien a temps es poden quedar aferrats a activitats sense futur.

Menorca va ser l’illa de les Balears que es va industrialitzar més prest i amb més força: a mitjans segle XIX va invertir en el calçat i el tèxtil, als quals es va afegir el metall a inicis del segle XX. Al llarg dels anys l’economia menorquina es va anar adaptant als canvis, va abandonar la indústria tèxtil, encetà l’agroalimentària (El Caserio, Helados la Menorquina) i va reconvertir la indústria del metall aprofitant l’embranzida de la naixent bijuteria. Tanmateix, la nostra economia no va entendre correctament el repte que suposava l’entrada a la Unió Europea i la necessitat de competir a escala mundial. Sense una renovació profunda, les darreres dècades la indústria s’ha anat debilitant de forma progressiva.

Alfred Pastor va indicar a la seva conferència de Ciutadella que Espanya era el país que va crear més ocupació de la Unió Europea, però que així i tot només un any va aconseguir que la seva taxa d’atur estigués per davall de la mitjana europea, perquè eren ocupacions que els espanyols no volien. Aquest fet explica que Espanya perdés un 22% de competitivitat enfront d’Alemanya: eren llocs de treball de baix valor afegit i amb salaris reduïts. La via alternativa és el creixement basat en la innovació. Aquest concepte no es basa exclusivament en la recerca, en l’R+D. Un exemple d’activitat innovadora és un taller sobre “El Nou Budisme” anunciat recentment; tot es pot reinventar i presentar de forma atractiva per al consumidor. La innovació pot ser en producte, en procés, en la comercialització,... A Menorca la producció de vi ha estat una activitat innovadora i, de fet, ha estat gairebé l’única branca del sector primari que els darrers anys ha creat llocs de treball.

En l’estudi de les biografies dels empresaris menorquins un cas alliçonador és el d’Industrial Quesera Menorquina, que, durant els anys setanta i vuitanta va anar llançant productes alternatius a El Caserio: Bonsi, un formatge baix en calories, Roqueta, tipus roquefort, filatto, formatge rallat. Quan Kraft va adquirir l’empresa el 1992 va aportar nous productes, però no en va crear cap més. Tot i que la primera dècada la seva fortalesa li va permetre seguir creixent, al segle XXI va anar reculant en el mercat de làctics fins que Kraft va vendre l’empresa. Els líders del mercat agroalimentari, com Danone, tenen una estratègia d’innovació permanent que els porta a llançar constantment nous productes, noves marques i nous envasos. Aquesta és la línia que havien encetat els Montañés fa dècades i que ens mostra el camí a seguir.

L’economia menorquina, agricultura, indústria i turisme, té necessitat de definir una estratègia a llarg termini basada en la innovació que permeti crear valor i ocupació sostenible i de qualitat. Les estratègies basades en el consum de territori només funcionen pocs anys i ens aboquen a crisis com l’actual, amb greus costos socials i econòmics.

Les associacions empresarials haurien de dirigir els seus esforços a reforçar la innovació empresarial. Aquesta és la via que ha adoptat l’Associació de Joves Empresaris. L’Administració Pública no pot treure a Menorca de la crisi, però sí que hauria de col·laborar amb empresaris i treballadors per definir les línies estratègiques de futur i per posar en marxa una política industrial, proveir els equipaments necessaris per donar suport a les accions innovadores (pensem en el cas del Parc Bit) i amb actuacions decidides en l’àmbit educatiu, i no únicament en la Formació Professional. Els polítics han de ser sensibles i atendre les inquietuds empresarials.

Potser a alguns, en aquests temps de pors i renúncies, tot açò els pot semblar que no toca de peus a terra, però més que optimisme es tracta de supervivència. La crisi només se superarà si els menorquins reaccionam i ens esforçam per construir el futur que tots aspiram a tenir. No serà cosa d’un dia ni de grans empreses, sinó de petites accions individuals amb esperit de progrés.


Alfons Méndez Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada