Menorca en els llibres de viatges. Jaume Ferrer Aledo

El turisme experimentà un fort moviment ascendent la dècada del 1930, especialment a les Balears. A Menorca, amb pocs anys de diferència respecte a la guia del 1932 va aparèixer una altra publicació. Jaume Ferrer Aledo, un membre de l’Ateneu de Maó que escrivia de forma freqüent a la Revista de Menorca, va publicar el 1935 un fulletó de 62 pàgines, sense fotografies, amb el descriptiu títol de “Menorca Pro Turismo”. En la presentació, l’autor indica que altres ja s’han dedicat a estudiar la història i altres facetes de l’illa, però que el que ell es proposa és descriure les principals excursions que es poden fer en menys de vint-i-quatre hores. Malgrat ser un llibre curt, recull seixanta recorreguts, de manera que ens proporciona una considerable informació sobre el que els illencs consideraven com a llocs interessants.

Hi ha dos circumstàncies a retenir: la primera, que una gran part dels indrets esmentats són a la costa menorquina i no per contemplar el paisatge, com a les guies anteriors, sinó per prendre banys de mar; les visites als talaiots passen a un segon terme. La segona és que pràcticament totes les excursions estan pensades per fer-se en automòbil.

El primer bloc és dedicat als voltants de Maó, on entre els jaciments prehistòrics només es ressenya el de Trepucó. A Sa Mesquida hi ha dos arenals i una torre sobre una penya que domina es Pa Gros. També es troba “una porción de modestas casitas esparcidas por los arenales”. Un altre punt d’interès és el lloc de Sant Antoni, un bell casal que ens recorda fets històrics i ofereix un magnífic paisatge. Es Castell és el primer poble d’Espanya que veu sortir el sol, una afirmació que trobam per primera vegada i que farà fortuna les dècades següents. La cala de Sant Esteve ofereix un esplèndid panorama. Es recomana anar les matinades d’estiu a veure sortir el sol. Sant Lluís és un poble eminentment agrícola. Diàriament es veuen arribar al mercat de verdures de Maó els rics productes que dóna la ben treballada terra del terme.

El segon bloc són excursions per mar. Per fer la volta al port de Maó es pot llogar una barca al rem o a motor. Un dia de “calma txitxa” es pot anar a s’illa de l’Aire. També és interessant fer la volta per la costa sud, visitant les cales, coves, arenals i penyals que formen un dels més bells trajectes de la costa de Menorca i que llavors difícilment es podien fer per terra ja que no hi havia carreteres entre Punta Prima i Canutells. Passar unes hores de pesca és una de les diversions que els forasters troben més agradable. Finalment, per donar la volta a l’illa en barca no s’ha de mirar el rellotge, perquè tant es pot fer durar un parell de dies com un mes. En tot cas, s’ha de dur un bon patró i ormejos de pesca, així com aigua, pa, a més de vins i licors, si s’és aficionat a la beguda.

La part que inclou les excursions per terra és la més clàssica. Es manté la volta des Milord, però s’indica que amb la introducció dels vehicles de motor està en decadència, per la possibilitat de visitar llocs més interessants emprant el mateix temps. També hi tornam a trobar la pujada al Toro i la visita dels pobles de l’illa. Ciutadella és la població millor situada de Menorca i s’hi pot veure sumptuositat, luxe i bon gust. És remarcable el contrast que presenta el seu recinte antic, de carrers estrets i tortuosos, amb les amples vies dels voltants, especialment els passejos del Born i de Sant Nicolau.

El litoral de l’illa es divideix en dues parts, Tramuntana i Migjorn i l’autor esmenta la pràctica totalitat de les platges i cales d’un cert interès. Cala Alcalfar és el paratge amb un nucli residencial més consolidat: hi ha un pintoresc grup de casetes de recent construcció i no hi manca un establiment que ven comestibles i prepara menjars. Cales Coves és un lloc molt freqüentat pels turistes i ha estat elegit per pintors com Almela, Vives i Roig. A Cala’n Porter els dos darrers anys estiuegen un grup de francesos, per la facilitat d’abastir-se de queviures dels horts que hi ha allà mateix. Les aigües de Son Bou són molt escaients per al bany i també es pesquen molls i raons. És la platja més gran de Menorca i la més estimada pels alaiorencs per anar d’excursió; alguns hi van a romandre a les coves.

Per travessar el barranc que mena a cala Galdana cal demanar permís al propietari. La platja està voltada de robustos pins i el bany és deliciós. Cala Turqueta és un racó de Menorca veritablement superb. Situada en una vall amb belles hortes de regadiu, la platja arenosa convida al bany, que poden gaudir sense perill petits i grans. Aquesta i les platges de Son Saura i Macarella són molt concorregudes pels habitants de Ciutadella que hi van a banyar-se. A les dues voreres del port de Ciutadella s’han construït artístics xalets. Els ciutadellencs també van a cala Degollador, Santandria i cala Blanca, uns a peu, altres en cotxo i no pocs en barca. A cala Fontanelles, a més, es va a pescar.

A la costa nord es pot nedar a les platges d’Algaiarens i Cavalleria. A cala Pregonda, a més, es gaudeix de la deliciosa perspectiva d’aquella part del litoral menorquí. Ferrer presta una atenció molt especial a Fornells, i assenyala que és l’excursió més en voga, especialment per menjar caldereta de llagosta. Hi ha tres cases que es dediquen a la seva preparació, però la més concorreguda és can Burdó, la més antiga, que és alhora cafè, aturada per viatgers, punt de reunió i casa d’hostes.

Fornells és l’indret on van tots els turistes i gran nombre de parelles acabades de casar, ja sigui només per unes hores o a passar uns dies per gaudir dels plaers que proporciona la mar. L’autor s’entretén un bon nombre de pàgines en descriure la cova “na Polida”, explicant el seu descobriment i la seva exploració. És significatiu que a partir del 1927 hagi estat visitada no només per menorquins, sinó també per anglesos, francesos i alemanys.

Finalitzat el repàs de les guies locals, podem concloure que al principi van seguir els mateixos plantejaments de les guies estrangeres. Si bé és cert que, com és lògic, no queien en la recerca de l’exotisme, no abandonaven l’esperit romàntic. Els punts d’interès també continuaren essent principalment el port de Maó i els monuments arqueològics. En canvi, a partir de la I guerra mundial, amb la irrupció de l’automòbil i la fotografia, canvia el contingut d’aquestes publicacions, que deixen d’esser petites enciclopèdies i són més concises i il·lustrades. El litoral, que abans no tenia gaire importància, ara és un dels principals atractius, si bé encara es compartit amb les poblacions, i especialment el port de Maó. Cap al final els banys de mar prenen un gran auge i l’aparició de nous indrets atractius, com Fornells o Alcalfar, ja prefigura el protagonisme que assoliran els nuclis costaners després de la guerra.

Alfons Méndez Vidal