La reserva de la Biosfera: el repte de perseverar en un èxit històric

És habitual sentir expressar una certa insatisfacció sobre la reserva de biosfera de Menorca. Tanmateix, un repàs als objectius fundacionals del 1993 ens demostra que, pel contrari, constitueix una història d’èxit. La idea original era emparar-se en la filosofia de desenvolupament sostenible del programa Home i Biosfera de la UNESCO per fer compatible la protecció del medi ambient i el progrés econòmic, amb el desig de recuperar l’equilibri perdut entre economia, qualitat de vida i medi ambient.

En particular, es volia acabar amb l’expansió urbanística amb finalitats turístiques que amenaçava multitud d’espais naturals de l’illa. Així es propugnava la disminució de l’oferta de sòl urbanitzable per rebaixar el turisme potencial, per un costat, i per l’altre, la diversificació del producte turístic, un turisme menys estacional basat en les singularitats menorquines, com l’arqueologia i el patrimoni natural. El gran objectiu era introduir una planificació global urbanística i turística de l’illa.

La dècada següent va veure la materialització d’aquest programa. L’aprovació de les ANEI impedí la creació de noves urbanitzacions que comprometessin els espais naturals. Amb el PTI, Menorca va fer realitat l’ordenació urbanística general en clau proteccionista per la qual havia lluitat durant tres dècades. Els darrers anys s’han assolit nous avenços: la ramaderia intensiva ha deixat de créixer i s’han potenciat conreus més adaptats al medi: la viticultura, l’oleïcultura i l’agricultura ecològica. El camí de cavalls està canviant la percepció turística de Menorca, a la qual cosa també contribueix la candidatura de la Menorca talaiòtica.

És cert que hi ha algunes ombres, però convé evitar la dispersió dels esforços i centrar-se en els punts febles, ja assenyalats des del començament. L’aigua encara avui dia presenta greus mancances en quantitat i qualitat, per mor d’una alarmant manca de gestió de les institucions públiques. La indústria ha de recuperar el seu pols, per atènyer un model productiu més equilibrat.

Açò no obstant, el major repte de la reserva de biosfera és perseverar. Cal ampliar el consens polític al voltant del PTI i seguir apostant per un turisme més cultural i mediambiental, tot convertint els jaciments prehistòrics i els espais naturals en un reclam turístic. És imprescindible limitar tipus d’oferta poc coherents amb la sostenibilitat, cas dels apartaments i els habitatges vacacionals. En el fons, perquè el projecte qualli, la societat n’ha de ser plenament partícip i fer seva la filosofia del desenvolupament sostenible.