dimarts, 18 d’agost de 2020

L’Esplanada de Maó, centre neuràlgic de la festa

 Des de la seva construcció, la plaça de l’Esplana va demostrar que, a més del seu ús ordinari com a lloc d’instrucció militar, tenia condicions per a la realització d’actes multitudinaris. De fet, l’exèrcit l’utilitzava cada vegada que, per celebrar alguna efemèride, desplegava una desfilada de tropes.

 

La primera d’activitat documentada d’aquesta mena figura a una aquarel·la de Chiesa, on es veu una desfilada militar que es diu que commemora la festa d’aniversari del rei Jordi III, el 1765, tot i que és estrany perquè es veu la plaça acabada quan sabem que les obres no van finalitzar fins a final de segle.

 Ja al XIX, la primera notícia que he pogut trobar es refereix a la celebració de la pujada al tro de la reina Isabel II, el 1833. En aquesta oportunitat, l’Ajuntament de Maó va declarar festius els dies 24, 25 i 26 de juliol. Es van adornar els carrers i les places de la població i el matí del 24 es va oficiar un tedèum a l’Església de Santa Maria, la qual cosa es feia de forma tradicional a les grans ocasions. El capvespre la festa es va traslladar a l’Esplanada. Davant del quarter s’estaven les tropes de la guarnició, acompanyades de voluntaris que, després de ser revistades pel governador comandant general de l’illa, van formar en columna d’honor mentre l'artilleria feia la corresponent salva.

De nit, la població va gaudir d’una il·luminació general. Cridaven l'atenció el convent de Sant Francesc, la Casa Consistorial i, sobretot la caserna de Sòria, a l’Esplanada, on hi havia els retrats de la princesa i els seus pares, davall de tres elegants trons de color carmesí, així com una gran estrella amb multitud de llums que donaven voltes. Al peu del tro es va construir un jardí on s’aixecaven vuit fonts, les aigües de les quals saltaven deu palms d'altura, formant un alegre joc. A les onze de la nit es van llançar focs artificials, al final dels quals dos-cents homes van escometre un simulacre d'atac i defensa en el qual disparaven bales d'il·luminació que es creuaven al cel. A la ciutat hi va haver jocs, premis i música fins a les dues del vespre. L’espectacle es va repetir el dia 26.

Isabel II devers 1835
 

Amb la  construcció del passeig d’Isabel II, el 1849, moltes celebracions van passar a fer-se allà. Aquest fou el cas de la commemoració del vint-i-novè aniversari de la reina i setzè del seu regnat, el 1859. Després de la recepció a l’Ajuntament, el general governador va revistar les tropes de la guarnició (el regiment d’Infanteria de Burgos) en ordre de parada. A continuació, el general es va situar al passeig i les tropes desfilaren en columna d’honor. Després van tornar a l’Esplanada on executaren diversos exercicis que van sorprendre la població per la seva exactitud, precisió i rapidesa.

Un altre esdeveniment sonat va tenir lloc el desembre del 1874. El mes de gener el general Pavia havia donat el cop d’estat que clausurava la I República i faltaven pocs dies perquè Alfons XII restaurés la dinastia borbònica, iniciant un nou règim. En aquest context, l’arma d’Artilleria va voler celebrar la festa de la seva patrona, Santa Bàrbara, amb un complet programa d’actes que es va publicar en la premsa.

Tot va començar amb un concert de la banda del regiment. A continuació els soldats rivalitzaren per pujar a dues cucanyes col·locades davant del quarter, al capdamunt de les quals hi havia sengles banderes; guanyava el que la presentés abans al jurat. El segon espectacle va consistir en amollar a la plaça un vedell amb les banyes embolades, entre les quals penjava una bossa amb vint rals, que fou el premi del primer artiller que fou capaç de prendre-li a l’animal. Més tard es va disputar una cursa atlètica, amb guardons per als tres primers classificats. Finalment, en haver sopat es va llançar un castell de focs artificials de la pirotècnica Pascas de Barcelona, del qual la premsa informà per endavant sobre els grups de coets que farien explosió.

 

El 1879, per celebrar els desposoris del rei Alfons XII amb Maria d’Orleans, es van disparar a l’Esplanada salves de 21 canonades tres dies seguits. El primer, les tropes de la guarnició van ser revistades en ordre de gran parada pel general governador i al dia següent es van plantar cucanyes amb banderes, amb premis per als guanyadors i es van executar llocs d’esbarjo per a la tropa.

 Una de les cerimònies que més es prestaven a aquesta mena d’esdeveniments era la jura de la bandera. Tanmateix, no sembla que es realitzés amb gaire assiduïtat. La primera notícia que hem localitzat és del 1882. quan van comparèixer els 133 mossos del reemplaçament de l’any, acompanyats dels respectius comissionats dels pobles de l'Illa. No es troben anuncis sobre el tema fins el període 1903-1907. Llavors participaven tots els quintos de la guarnició. Algun cop, com el 1904, abans de l’acte es va oficiar una missa de campanya a l’Esplanada. La celebració no sembla que tornés a tenir lloc en vint anys. El 1924 va constituir una gran festa que aplegà una gentada, que omplí la plaça “sense distinció de classes socials”. La darrera ocasió que hem pogut documentar s’esdevingué el 1927.

Els anys 1888 i 1889, immediatament anteriors a la instauració de les festes patronals per la Mare de Déu de Gràcia, el casino Consey, que tenia el seu local a la plaça, va programar un sèrie d’activitats lúdiques els dies 7 i 8 de setembre, amb cucanya vertical, amollada de globus, llançament de focs artificials, concert de banda i ball de societat. La façana del local estava profusament il·luminada amb fanals de colors, banderes i banderoles.

Jura de bandera (1914).Foto Maria Florit Barber
 

El 1890 ja va ser l’Ajuntament el que organitzà la diada, que substituïa de forma oficial la de Sant Joan, que passà a tenir un rang menor. El programa incloïa els actes habituals: qualcada, completes, missa i curses de cavalleries. El 6 de setembre es va fer explotar una traca a l’Esplanada i el dia de la festa es disparà un castell de focs artificials a les nou del vespre, a càrrec de l’establiment pirotècnic Tarruella i Berch de Barcelona, després del qual una orquestra va actuar al passeig d’Isabel II. L’espectacle pirotècnic va atreure una gran aglomeració de gent, que el diari El Bien Público estimava en nou o deu mil persones. El periodista destacava que els números que reberen més aplaudiments van ser la gran cascada del Niàgara, dos de figura i moviment i el pomell final.

 L’any 1891 les festes van tenir un to menor. Els focs artificials es van desplaçar al carrer Nou i a l’Esplanada es va instal·lar un teatre, que els dies festius va oferir funcions de mones i cans savis. A partir del 1892 l’espectacle pirotècnic va tornar a l’Esplanada, però no va tenir tant d’èxit. El diari El Liberal comentava que “direm tan sols que van tenir el rar privilegi de no agradar ningú i aconseguir dispersar abans de conclosos els milers de persones que s'havien agrupat per presenciar-los.” En canvi, el 1894 els focs van ser allò més notable de les festes.

A partir d’aquest moment l’Esplanada va ser el lloc habitual on es llançaven els focs artificials, encara que en alguna ocasió, com el 1902, es van fer al port, davant de l’Albereda. A l’Esplanada es van poder veure durant dècades el dia de la Mare de Déu fins l’any 1991, en què van ser definitivament traslladats al port, on anteriorment ja es feia una jornada de focs aquàtics el dilluns de la festa. Per Gràcia, també era freqüent que es fes explotar la traca a la plaça i els cavalls s’arrepleguessin o passessin en algun moment.

Els espectacles pirotècnics anaven acompanyats del concert d’una banda militar o, entrat el segle XX, de la municipal de Maó. Algunes vegades s’introduïen  novetats, com les actuacions del cor de l’Orfeó Maonès, que, fundat el 1890, ja va ser present el 1892 i el 1893. No era l’única coral. A la ciutat des del 1893 existia l’orfeó “Lo Progrés”, que durant les 1895 va cantar diverses peces.

 

Al segle XX el ventall d’activitats que es feien a l’Esplanada per les festes de Gràcia es va eixamplar, tot afegint pràctiques esportives. El 1907 van tenir lloc les primeres carreres ciclistes, si bé no eren un esdeveniment corrent i només es van poder veure alguns anys, com el 1916. En canvi, després que el 1909 s’organitzés per primer cop un partit de futbol, aquest esport va passar a ser un punt fix del programa. Durant molt de temps els matxs es disputaven a l’Esplanada, fins que, passats uns quinze anys, els clubs de la població van comptar amb estadis propis.

Les activitats lúdiques no s’organitzaven només a les festes padronals, sinó també en altres diades, com per Sant Joan i Sant Pere. El 1894 es van presentar al passeig d’Isabel II, davant dels casinos Consey i Isleño, uns jocs gimnàstics i d'equilibri que van entretenir agradablement la nombrosa concurrència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada