L’Esplanada, primer camp de futbol de Menorca

L’amplitud de la plaça de l’Esplanada la feia apte per a qualsevol activitat de masses, especialment al segle XX, en què aquestes encara no comptaven amb espais específics per a la seva pràctica. L’esport va ser una de les activitats que es popularitzaria aquesta centúria.

Partit de futbol a l'Esplanada de Maó. Fot de Francesc Seguí pub per D. Mercadal

El futbol va ser introduït a la nostra illa per les tripulacions de les embarcacions militars que visitaven de forma assídua el port de Maó. Les primeres notícies aparegudes a la premsa insular són del 1900 quan, amb poques setmanes de diferència, s’hi refereixen l’anarquista El Porvenir del Obrero i el monàrquic El Bien Público. L’ample ventall ideològic és un avís de l’extensió que arribarà a prendre aquest esport. El març de l’any següent ja s’informa dels primer partits, a càrrec dels marins del creuer anglès Calliope, que va passar quinze dies al port, a l’Esplanada des Castell, on van executar “el último turno de su juego gimnástico favorito denominado foot-ball”. Dos anys més tard, la tripulació d’aquesta embarcació disputava un altre partit contra la d’un altre buc de la marina britànica, el Cleopatra, al mateix lloc.

El primer matx que es va disputar a l’Esplanada de Maó fou protagonitzat per tripulants del creuer anglès Leader, el 30 de setembre del 1905, i va ser seguit per multitud de curiosos. La secció d’Esports de l’Ateneu de Maó recollí el guant i organitzà els primers partits locals, per a la qual cosa va obrir una subscripció entre els seus socis i convocà una reunió per al 20 de desembre. El tema estava prou madur perquè el dia següent tingués lloc a l’Esplanada l’esmentat encontre en el qual hi van participar “una veintena de adiestrados”. La premsa indica que va presenciar l’espectacle una nombrosa concurrència, que lloà la destresa i habilitat dels jugadors. Davant l’èxit, es convocava un altre partit al mateix punt per al diumenge següent.

Va ser un èxit total i el dia de Sant Esteve tenia lloc el tercer encontre, en el qual els equips dels “vermells” i els “verds” van empatar a un. El periodista assenyalava que l’interès que despertava el joc era cada cop major. El camp quedava completament rodejat d’espectadors, el que no era d’estranyar, “perquè a tots el països passa igual”. El públic acudia de forma creixent i es creuaven apostes, en ocasions crescudes, en favor d’un equip o l’altre. La febre va continuar el dia 1 en què els vermells van guanyar als verds per tres a un. A la notícia hi trobam la primera descripció d’un gol, el segon, que fou destacat perquè la pilota fou llançada contra vent.

Guardamarines holandesos

A partir d’aquest moment, cada setmana va haver partit a l’Esplanada, llevat dels que s’havien de suspendre pel mal temps. Els encontres es van començar a ajustar a les normes reglamentàries de temps i dimensions del camp. El març del 1906 els jugadors de l’Ateneu ja pensaven en anar a Ciutadella per disputar un matx en aquella població, amb la idea d’estendre l’afició al joc i fer-lo així més competit. L’encontre va tenir lloc el dia 25 en la plaça del Born i, com que feia un temps primaveral, hi va assistir moltíssima gent.

La cosa havia quallat tant que, al cap de pocs dies, la secció d’Esports de l’Ateneu organitzava el primer campionat de Menorca de futbol per al mes de maig, “seguint les regles habituals del joc: equips d’onze jugadors, degudament uniformats”. El guanyador rebria un diploma d’honor i un baló reglamentari.

El campionat es reduí al partit que van disputar el dia 20 a l’Esplanada des Castell l’equip de l’Ateneu de Maó i el Bólido de Villa Carlos davant d’una gran multitud. Encara que es van jugar diverses pròrrogues, finalitzà amb empat a zero, segons el comentarista, per un excés de zel defensiu dels jugadors. Ja van aparèixer comportaments poc esportius per part dels aficionats: els jugadors maonesos van patir molèsties per part d’alguns espectadors “lo cual atribuimos sin duda a un exceso de patriotismo mal entendido”. El partit de desempat es va jugar al mateix escenari el 10 de juny. En aquesta ocasió, l’equip de l’Ateneu va fer valer la seva superioritat, guanyant per dos a zero. El segon gol “fue aplaudido de forma estruendosa”, ja que “el señor López Coll lo logró solo y de un modo magistral”. Com s’observa, el llenguatge futbolístic ja estava plenament format en aquesta remota època.

 

Francesc Andreu Femenías. Ajuntament de Maó

El 27 de maig es va celebrar el primer encontre internacional, que va enfrontar a l’Esplanada de Maó l’equip de l’Ateneu i un de format per oficials holandesos del creuer Friesland, davant d’un públic nombrós, que va contemplar la derrota dels seus compatriotes. En el marc del Concurs de ramat que va tenir lloc el mes de juny as Mercadal, van competir l’equip de l’Ateneu de Maó contra el All Right de Ciutadella, que fou batut per un gol a zero pels maonesos.

Els nous usos socials van provocar els primers problemes de convivència: el mes de juny uns al·lots que jugaven un partit de futbol van muntar una cridòria espantosa. La cosa va acabar malament i en lloc de pilota al final van volar pedres, la qual cosa va ocasionar la intervenció d’un adult i un agent de policia. El mes d’octubre, un home que entrava per la carretera de Sant Climent va rebre una pilotada, en jugar-se en aquells moments un encontre a la plaça.

Els anys següents van veure els progressos de l’afició al futbol. El 1907 es va constituir el primer club de Menorca, el Club Mahonés de Foot-ball, domiciliat a l’Ateneu i que nomenà president a Francesc Femenias Andreu, el director de l’Elèctrica Maonesa, un dels impulsors de l’esport. L’abril de l’any següent el campionat de Menorca es va celebrar a l’Esplanada de Maó, amb la participació del club maonès, el des Castell i el Robur de Ciutadella. Els ateneistes van guanyar la final enfront dels castellers (2-1), davant d’una gernació estimada en quatre-mil persones; es va lloar el progrés efectuat pels ciutadellencs en el poc temps que duien jugant.

Creuer Friesland. Foto Joan Llabrés Bernal.

El 1909 el club maonès va donar la campanada en el seu desplaçament a Palma per jugar el campionat de Balears, del qual va sortir guanyador. Aquest any va aconseguir batre per primera vegada, i de forma clara (5-2), als guardamarines del creuer Friesland, que havia comparegut una o dues vegades cada any, sense haver pogut ser batut fins aquell moment. En l’acte de confraternització que tingué lloc després al saló del Consey, el president del Club Maonès va remarcar que considerava els holandesos com els seus mestres, dels quals havien rebut excel·lents lliçons.

El març del 1910 una selecció de la Federació Catalana de futbol es va desplaçar a Menorca per jugar contra l’equip de Maó, que tenia fama d’haver assolit un bon nivell mercè als seus encontres contra els mariners dels bucs estrangers que freqüentaven el port. El diari La Vanguardia es va fer ressò de l’expedició i el dia 20, en una tarda de vent i pluja, els catalans demostraren estar molt ben entrenats i van batre per 7-0 els maonesos. El matx va deixar una forta empremta i encara se’l recordava el 1926, quan vingué Sampere, un dels antics jugadors de l’equip català, a arbitrar un partit.

La utilització de l’Esplanada com a camp de joc, on es competia gairebé a diari, seguia provocant molèsties als vianants. El desembre del 1909 un periodista denunciava la persecució del futbol per part de la policia local. Els agents esperaven que la pilota surtis del camp, “per tirar-se a sobre d'ella amb més zel que si es tractés d'una bomba terrorista”. Censurava que aquest mateix zel no els permetés de veure com molt a prop, a la mateixa Esplanada, alguns joves es jugaven els pocs diners que tenien als jocs de cartes de catxo o “monte”, i així s’enfonsaven en un vici de conseqüències desastroses per a les famílies i la moralitat pública. El futbol, en canvi, havia honrat la ciutat de Maó en diferents ocasions i desenvolupava una constant tasca moralitzadora. Molts joves aprenien que, per ser forts, no eren convenients ni les begudes alcohòliques ni perdre hores de la nit.

Malgrat tot, durant molts d’anys l’Esplanada seguí essent el camp de futbol de la població, fins que el progrés de l’esport menà a la creació de llocs específics per a la seva pràctica, el primer el del Concurs Hípic, que fou inaugurat l’agost del 1923. El 1924 encara es va jugar un partit a l’Esplanada, en el qual l’equip maonès empatà a dos contra l’España des Castell.

 

Partit de futbol a l'Explanada. Foto Qpq Enrique. Fotos Antiguas de Menorca

El 1925, en què el campionat de Menorca havia quedat establert en camps reglamentaris, un reporter es queixava que a la darrera jornada, en virtut d'ordres rebudes de fora, només s’havia disputat un encontre i l’interès dels aficionats anava minvant. Recordava com, abans, cada diumenge es jugaven quatre partits a camps improvisats a les diverses poblacions de l'illa, de manera que cada dia l'afició creixia. Un vell aficionat comentava que, quan es jugava a l'Esplanada, sense tanques i sense marcar tan sols les línies, les coses anaven bé i creixia l'afició a l'esport. En aquell moment, amb camps de joc, cotitzant mensualment, pagant entrades per veure els partits, amb comitès, subcomitès i àrbitres col·legiats i no col·legiats, les coses començaven a prendre un mal rumb. Havia passat una altra pàgina de la història de la plaça.