dimecres, 19 de maig de 2021

Menorca no pot perdre el tren de la reconversió turística

La Covid-19 ha causat un enorme impacte sobre el sector turístic. Per primera vegada hem hagut de patir un temporada gairebé en blanc i les perspectives no són bones. Els experts auguren canvis duradors en el negoci vacacional. 


Jaume Martínez, exconseller de turisme amb el govern Bauzà i impulsor de la Llei turística del 2012, clarament expansiva, preconitza, en una entrevista al diari Ultima Hora, una reconversió per eliminar places turístiques, perquè “La pandèmia ha canviat moltes coses i ha arribat el moment de plantejar-nos què podem fer per millorar el model econòmic i turístic”. Els 16 milions de turistes que va rebre Balears el 2019 li porten a afirmar que és evident que cal reduir la càrrega turística de les illes, perquè duplicar la població durant alguns mesos és poc sostenible. D’aquesta manera, qui el periodista qualifica d’“un dels teòrics del turisme, amb prestigi i ascendència entre els hotelers” passa d’advocar pel creixement a reivindicar la sostenibilitat: “En general, els hotelers aposten per la sostenibilitat. El canvi climàtic és fonamental per planificar el futur.”

Aquestes opinions coincideixen pràcticament punt per punt amb les que hem expressat en diverses ocasions algunes persones. Així reconeix que a Balears no hi ha sòl urbanitzable ni l’haurà en el futur, tot remarcant que hi ha consens en la necessitat de preservar el medi ambient i reduir la pressió urbanística. La seva crida en pro d’una reconversió turística està en línia amb la meva intervenció en les jornades sobre la Covid-19,organitzades per l’Institut Menorquí d’Estudis i disponible en el seu canal de youtube.

Jaume Martínez

Martínez és conscient dels canvis que imprimirà la Covid a la demanda turística, que ha fet augmentar l’atractiu de les segones residències, incloent les dels jubilats estrangers, fins al punt de recomanar la reconversió d’hotels obsolets en habitatges. També es mostra crític amb els habitatges vacacionals. És partidari de llogar unifamiliars, però propugna la seva prohibició en plurifamiliars, ja que “el nostre sector turístic ha de ser professional; hem de defensar l’accés a l’habitatge”. Continua assenyalant que no creu que sigui convenient que convisquin usos residencials i turístics i proposa reprendre el debat de l’allotjament vacacional. A la nostra illa, hauríem de reflexionar sobre la incongruència d’haver prohibit la construcció de blocs d’apartaments a les urbanitzacions i permetre que aquesta mena d’allotjaments puguin ser emprats per arrendar-los als turistes.

L’exconseller planteja la modernització de la planta hotelera, perquè una part dels establiments han quedat obsolets i insta l’administració a planificar: “redefinir, reconvertir, reconstruir, reindustrialitzar el sector”, afrontant la revolució digital, ja que Balears no està aprofitant plenament la potència de les noves tecnologies. En aquest procés convindria “comprar alguns establiments amb els diners de l’ecotaxa per a la seva demolició” i urgeix que açò és faci amb rapidesa, perquè ja estem visualitzant un nou futur turístic.

 


Martínez subratlla que per avançar envers la qualitat és necessari prescindir de les places que no tenen un estàndard mínim del que volem com a destinació turística. Aquesta idea és la que vertebra el treball presentat pel Fòrum de la Societat Civil de les Illes Balears, un col·lectiu integrat per entitats ben allunyades del sector hoteler, com la Fundació Gadeso, Comissions Obreres, UGT, STEI, Obra Cultural Balears, GOB o la Federació d’associacions de veïns de Palma. Crida l’atenció les similituds entre aquest dossier i les declaracions del polític del PP. El document parteix de l’obsolescència de part del parc hoteler, per demanar una ordenació de l’oferta amb criteris de decreixement que combati la sobreocupació, per la qual cosa és necessària una planificació. En particular plantegen la transformació de l’oferta de baixa qualitat en habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. Proposen analitzar l’oferta desfasada amb criteris econòmics, socials i institucionals ben definits per destriar la “recuperable” de la “insalvable”, que seria la que es destinaria a habitatges. Aquesta operació precisaria d’un notable volum d’inversions, però té una considerable capacitat de generació d’ocupació.

No és la primera vegada que es llança un pla de modernització a les Illes Balears. Si la llei del 1990 va tenir escassa incidència a Menorca (on bona part dels allotjaments eren nous), la situació actual de la nostra planta no s’allunya de la de l’arxipèlag. És cert que les dues iniciatives estan planejades en clau mallorquina. Així i tot, Martínez assenyala que l’obsolescència no es refereix només a places hoteleres. A Menorca comptam amb un gran volum d’apartaments, alguns dels quals sense els estàndards de qualitat exigibles. L’excepcionalitat de la Covid pot oferir rendiment una o dues temporades, però ben prest seran establiments de baixa demanda o comercialitzats a preu rebentat, una competència deslleial que censura l’exconseller. 

Així mateix, quan el mallorquí exposa que és necessari diversificar el model turístic, segurament pensant en la importància de disposar d’un ampli ventall d’establiments d’allotjament i de serveis per als turistes, a la nostra illa caldria afegir la imprescindible diversificació de mercats, superant la fase en què els turistes britànics eren els preponderants, en especial ara que, fora de la Unió Europea, el Regne Unit vol separar el seu destí del Continent. S’ha de treballar per aconseguir obtenir un còctel turístic més equilibrat i orientat a nínxols de mercat que valorin el que significa la Reserva de la Biosfera. Alhora, fora convenient anar més enllà i compensar la reducció del sector turístic amb un impuls a altres branques productives, tant les tradicionals (agroalimentari, calçat i bijuteria) com les incipients: el naval o les noves tecnologies. 


Les propostes de Jaume Martínez i el Fòrum de la Societat Civil demostren que la Covid ha sacsejat els fonaments del sector turístic i fan imprescindible una reconversió. A Mallorca s’han adonat i estan treballant sobre el tema. Els menorquins no ens podem quedar al marge sinó volem perdre el tren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada