diumenge, 7 de novembre de 2021

L'experiència de travessar l'illa de Tenerife

Travessar l'illa de Tenerife de cap a cap, de la punta del Teno a la punta Hidalgo, fent més de 130 quilòmetres en sis dies és un repte, un repte que es converteix en una experiència, tota una vivència impossible d'assolir si no t'acompanyen uns companys amb qui comparteixes la ruta, amb els seus moments bons i dolents, tots plens de descobriments inoblidables.

Dia 1. De la Punta del Teno a Las Portelas

La punta del Teno és l'extrem més occidental de Tenerife. Un terreny aspre, un desert martítim.


Hi ha una petita cala, on vam tocar l'aigua de l'Atlàntic, com rite inicial de la ruta i un far diminut, però molt vistós.


L'ascensió per la falda de la muntanya és dura. Poc a poc deixam enrere la punta de Teno amb el seu far.


Al capdamunt de la serralada hi ha el llogaret de los Bailaderos, lloc completament aïllat fins fa quaranta anys, on els pagesos sobrevivien amb una agricultura molt bàsica que ha modelat un paisatge fascinant.


Serralada amunt ens endinsam per un bosquet de laurisilva, on la verdor només és a les branques dels arbres.


Als nostres peus, els penyals es precipiten a l'oceà; més enllà s'estén l'illa de Gomera.


Sempre per la carena, divisam el final d'aquesta etapa: el poblet de las Portelas, que somriu a la plana.


Dia 2. De Las Portelas a los Altos del Chío

Després de seguir pujant cap a l'interior de l'illa i travessar el poblet d'Erjos, arribam a les grans eres que hi ha a l'ecomuseu del Tanque.


Més amunt es troba el volcà del Chinyero i les colades de lava que va deixar la seva erupció de 1909, sobre les quals han crescut alguns pins


En acostar-se al cim del volcà la panorama es torna un infern dantesc.


A la vora hi ha el poble de Vilaflor, on es troba el pino gordo, un extraordinari exemplar del pi de Canàries, de 45 m d'alçada i un perímetre de més de nou metres.

Dia 3. Del mirador de Sámara a el Portillo

Avui som al Parc Nacional del Teide, un desert a més de 2.000 metres d'alçada. Recorrem tota la vessant sud del Teide: més de 30 km que ens mouran 180º al voltant del gegant de les Canàries.

De primer el Teide queda ocult pel pico Viejo, que entrà en erupció el 1798 per formar las Narices del Teide. La cicatriu de la colada de lava encara és ben present.


El terreny és duríssim. Ganivets de roca que contempla, impassible, la lluna.


Es un autèntic desert, de grava, roques i arena, que castiga el cos dels caminants.


El Teide s'alça sobrevolant roques de formes enigmàtiques.  

Al voltant del Teide s'aixequen les restes d'un volcà gegantí que es va esfondrar fa milions d'anys. Al seu peu recorem les "cañadas" que abans transitaven els pastors de l'illa.


El paisatge és d'una aridesa extrema. Sembla que són al gran canyon del Colorado.

Cau la tarda, s'aixequen núvols, el Teide ara ens ofereix la seva esquena, com a senyal de comiat.


De tornada a Vilaflor, podem contemplar la posta del sol per damunt dels núvols, un espectacle oníric, només a l'abast del que s'aventura a l'alta muntanya.

Dia 4. Del Portillo a la Caldera

Iniciam el descens. En la llunyania s'entreveu la costa del nord de l'illa, enmig dels pins canaris.

Pel camí ens trobam amb la Cruz del Dornajito, on havia una font, les aigües de la qual van alabar els viatgers il·lustres que el segle XVIII pujaven cap al Teide: Edens, Humbold...


De camí, descansam a La Orotava, una alegre població des d'on es veu la llunyana costa.


Dia 5. De la Caldera a la Esperanza

Avui travessarem zones boscoses en direcció a l'extrem nordoriental de l'illa. A estones podem veure el Teide, majestuós per damunt dels núvols. 


Els pins s'aferren a les roques, en posicions que desafien la llei de la gravetat.


El camí, entre roques i pins, a estones és tortuós


Més avall dels pins trobem la laurisilva, territori de les fades i els elfs.


És el regne de les falgueres, els llorers i altres plantes prehistòriques


Dia 6. De la Laguna a Punta Hidalgo

De la Laguna i passant per las Mercedes, s'arriba després d'un ascensió per un altre bosc a la Cruz del Carmen, que ofereix una vista superba de tota la comarca.


El descens cap a la mar ens mostra una costa salvatge.


Llogarets dimuts s'aferren al barranc, amb les faixes de terreny laboriosament afaiçonades durant segles.


Passat el poble de Chinamada, al camí, al peu del penyasegat, només hi ha xumberes i altres plantes avesades a aquest clima desèrtic.


Les roques prenen formes d'aus rapinyaires: àguiles, voltors...


Arribat a un punt, només els cactus poden sobreviure al sol en aquest terreny erm.


Després d'hores de descens, la mar ens acull com si fos un miratge.


Arriba el final de la ruta: el far futurista de punta Hidalgo.


La ruta ha estat llarga. Hem arribat al final. La despedida del sol ens fa tremolar d'emoció.


Dia 7. La Laguna

Arriba el moment de partir. Descansam de la ruta visitant l'antiga capital de l'illa: La Laguna, bella com a poques.


El seu mercat ofereix les maravelles d'aquesta terra i les seves aigües.


Pels seus carrers, plens d'encants, comença l'enyorança dels bons moments passats.




2 comentaris:

  1. Enhorabona al grup per el repte preciós superat. I Alfons felicitats dobles per deixar-nos compartir aquest camí a través de la teva mirada històrica. Un gustàs llegir-ho

    ResponElimina