La gran reforma del mercat del Carme de Maó (1986-1998)

Un cop enllestides les obres de la planta baixa i les cobertes del claustre del Carme, el maig del 1986 es va escometre la rehabilitació de la planta pis, que en una primera fase va tenir un cost de vint milions de pessetes (a les quals el Consell Insular va contribuir amb vuit) i afectà les ales sud i est, on es van ubicar la sala d’exposicions, una escola taller i la col·lecció Hernández Sanz-Hernández Mora (inaugurada el 1987), que havia estat donada a la ciutat feia poc i s’hi està fins al seu trasllat a ca n’Oliver, el 2015.

 

El març del 1987 l’Ajuntament arribava a un principi d’acord amb la Conselleria de Cultura del Govern Balear, que poc després va cristal·litzar en un conveni, per cedir-li una ala del Claustre, que allotjaria el Conservatori Professional de Música de Menorca durant trenta anys, a canvi de l’aportació de trenta milions de pessetes per a les obres de l’edifici. D’aquesta manera, el 1988 va arrancar una nova fase del projecte, per restaurar les ales sud i est. Tot i que el pressupost inicial d’aquesta era de prop de trenta-vuit milions de pessetes, al final s’hi van haver d’afegir deu més, per la necessitat d’obrir noves finestres i el gran gruix de les parets. L’entitat s’hi instal·là a l’ala oest el curs 1988-1989, com a solució provisional als problemes d’espai que patia des de la seva inauguració el 1980, fins que no comptés amb una seu definitiva, que encara no ha trobat, malgrat el temps transcorregut, que ha exhaurit el termini de la concessió.

L’any 1990 l’Ajuntament va condicionar la plaça del Claustre. La Comissió Balear del Patrimoni Històric aprovà el projecte amb la condició que es recuperés la cisterna central, que es pretenia eliminar. Es considerava que era un element relativament modern, però que donava caràcter al recinte. Tanmateix, la Brigada Municipal va desmuntar el coll del pou, fet que denuncià l’oposició municipal i provocà un apercebiment del director general de Cultura al batle de Maó. La Corporació va adduir problemes sanitaris, però al mateix temps reconeixia que tenia interès de guanyar espai per a la realització de concerts en aquell àmbit. Per un costat el regidor de Cultura va prometre que es restituiria el pou, però per l’altre l’Ajuntament indicava que havia conservat els elements metàl·lics retirats i donaria una solució definitiva quan es realitzessin les obres de rehabilitació del mercat. Tanmateix, quan, anys més tard es van emprendre aquestes, aquest element no fou restituït. De fet, el volum soterrat que ocupava la cisterna fou destinat a una superfície comercial.

L’octubre del 1991 l’Ajuntament va emprendre la renovació de les ales nord i oest, que pensava dedicar a activitats culturals, una actuació que va finalitzar al cap d’un any i incloïa la connexió completa dels pisos superiors i l’obertura d’un nou accés des de la plaça Miranda, que va permetre la recuperació d’una volta, en la clau de la qual figurava la data de 1763. Tanmateix el trasllat de les oficines del servei de Cultura, que fins llavors s’ubicaven al Principal de Guàrdia (a la plaça de la Constitució), les aules dels tallers de pintura i ceràmica i l’Escola de Música així com la delegació de la Universitat Nacional d’Educació a Distància van haver d’esperar que l’any següent es disposessin dels fons per a la dotació del mobiliari. Els treballs, que al final van tenir un cost de quaranta-sis milions de pessetes, van comptar amb una aportació de l’Estat.

Finalitzada la reforma del pis superior, el 1993 es va portar a terme la darrera intervenció, en la qual es van esmerçar onze milions de pessetes, per eliminar les construccions adossades a la façana de l’entrada de la Miranda i deixar espai per a un nou accés i vestíbul. Al final, la reforma de l’edifici havia tingut un cost global de 162 milions de pessetes, dels quals l’Ajuntament només va contribuir amb seixanta-vuit, ja que la resta fou sufragat per altres administracions. 

Tanmateix, encara quedava la reordenació del mercat. El 1987, la Dirección General de Arquitectura havia remès a l’Ajuntament un projecte redactat per Enric Taltavull i Pérez Medina per a la rehabilitació interior del Claustre, que proposava quatre solucions per a la seva recuperació estètica. Es conservaven 110 de les 133 parades de venda, dotant-les de serveis i una estructura moderna i es preveia un nou aparcament. La idea llavors no va tenir recorregut, però seria el punt de partida de la darrera reforma.

El claustre del Carme abans d'obrir el passatge exterior. Foto Diari Menorca

A aquelles altures, el mercat s’havia quedat obsolet, s’allunyava del que els consumidors demanaven als punts de venda i mancava de les mínimes condicions sanitàries. A principis de la dècada del 1990 l’afluència de compradors va experimentar un considerable descens, per la competència creixent dels supermercats, que augmentaven la seva implantació a passos de gegant. Aquest fet provocà el tancament d’alguns llocs de venda, davant la impotència dels comerciants, que continuaven aferrats a la seva estratègia d’oferir productes de qualitat a preus alts. Així les coses, l’octubre del 1993, l’Ajuntament va anunciar que deixaria la reforma l’edifici en mans d’un concessionari que, a canvi, es faria càrrec de la gestió de l’equipament.

Es tractava que la iniciativa privada dinamitzés l’activitat econòmica del centre de la ciutat, per a la qual cosa es permetria l’ampliació de l’oferta comercial i la construcció d’un aparcament subterrani a la veïna plaça de la Miranda, per a convertir-lo en un pol d’atracció per als consumidors i els turistes. Així mateix, el concessionari s’hauria de fer càrrec de la rehabilitació de la planta baixa, que ocupava el mercat, tot mantenint i recuperant els elements històrics de l’edifici. La Corporació havia rebut la proposta d’un grup empresarial menorquí per assumir-ne l’explotació, manifestant la seva disposició a invertir fins a 700 milions de pessetes.

Els comerciants van decidir formar una associació per presentar-se al concurs, una idea que va rebre el suport del Consistori. Tanmateix, quan aquest es va convocar l’any següent, l’Ajuntament el va declarar desert. Malgrat que s’havien presentat aquesta oferta i una altra d’una empresa privada, cap d’elles complia amb els requisits econòmics, jurídics i de protecció del patrimoni històric. Fent ús de les possibilitats que oferia la Llei de Contractes, la Corporació va optar per l’adjudicació directa, sense canviar el contingut de les bases, als comerciants, que van readaptar el seu projecte per complir amb les condicions exigides.

Obres del pati del claustre. Foto Josep Portella. Fotos Antiguas de Menorca

D’aquesta manera, el 1995 l’Ajuntament atorgava una concessió administrativa per 75 anys a Mercado del Claustro, SA., l’empresa constituïda de forma majoritària per llogaters dels llocs de venda, que va executar les obres (assumint una part del cost, ja que també va rebre subvencions del Govern Balear i la Direcció General de l’Habitatge) i gestionaria l’espai a canvi d’abonar a la Corporació un cànon anual de poc més de sis milions de pessetes.

El projecte, que es va començar a executar aquell mateix any i es perllongà fins al 1998, va suposar la renovació interior del mercat, la instal·lació d’un local comercial al soterrani (regentat per una cadena alimentària) i l’excavació d’un aparcament subterrani a la contigua plaça de la Miranda, amb connexió amb el supermercat. En el marc d’aquesta reordenació també es van rehabilitar les ales que encara no havien estat reformades, la qual cosa permeté convertir les aules de l’antic col·legi en l’Escola Municipal de Ceràmica i Pintura i en les dependències del Servei Municipal de Cultura. Als porxos es va instal·lar la seu a Menorca de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Alhora es va edificar un nou entresol entre la planta baixa i el primer pis de l’ala est, que fou donat en concessió a la Fundació Rubió, que el juliol del 1998 obrí una biblioteca pública. 

Obres a la planta pis del claustre del Carme 1991. Foto Javier Diari Menorca.

Aquesta actuació va venir complementada amb l’obra exterior, que es va desenvolupar a partir del 1996 i permeté comunicar per un passatge exterior les places de la Miranda i el Carme, deixant exempta la façana nord, que va ser millorada. Les obres, amb un pressupost de quaranta-un milions de pessetes, van ser contractades directament per la Dirección General para la Vivienda, el Urbanismo y la Arquitectura, que n’assumí el cost. El nou carreró quedà sense enllumenat fins que es van posar faroles el 2010 a través del pla E impulsat per l’Estat per combatre la crisi.

 D’aquesta manera culminava la gran reforma del Claustre del Carme, que transformà la seva aparença i dona llum a l’edifici tal i com es pot veure al segle XXI. Tanmateix, aquesta no aconseguí revertir la pèrdua d’atractiu comercial del mercat tradicional de fruites, verdures i carns i ha continuat la seva substitució per establiments destinats a la venda d’altres articles i, cada cop més, bars, el més destacat dels quals és el situat al pati, que dinamitza l’entorn amb concerts i altres activitats lúdiques.