Perú és un país enorme, més del doble d'Espanya, amb una població bastant menor. Les distàncies són grans i bona part transcorre per deserts o altiplans desertics, que atresoren paisatges singulars.
PARACAS
La primera aturada és Paracas, a la costa del Pacífic, a 240 km al sud de Lima. El poblet és punt de sortides per a les illes Ballestas, d'una bellesa ben particular.
Les illes, que només es poden veure des de la mar (no es pot desembarcar) són famoses per la seva faula: pingüins, lleons marins, estrelles de mar...
OASI DE HUACACHINA
L'oasi de Huacachina és al costat de la ciutat d'Ica, a uns 70 km cap a l'interior. En aquestes terres dominades per l'arena, aquesta llacuna natural fan un gran efecte.
LÍNIES DE NAZCACHINA
A 140 km al, en mig d'un ermot rocós on no plou quasi mai i sempre en quantitats ridícules, hi ha les línies de Nazca, que deuen la seva conservació a la manca de precipitacions que les esborrin i presència humana que les malmeti.
Sobrevolar el paratge en avioneta i comprovar com en uns segons al terreny grisós apareix un col·libri, una aranya o un còndor, finament traçats, és una experiència inoblidable.
AREQUIPA: LA JOIA DE LA CORONA
Els 565 km que separen Arequipa d'Ica aconsellen arribar amb un bus nocturn, a menys que s'agafi un avió... La pallisa val la pena perquè és la ciutat peruana que més ens va agradar.
Dotada d'un clima primaveral, està situada en un paratge espectacular, amb diversos volcans, el més alt dels quals, el Chachani, arriba als 6.075 m. El més visitat és el segon, el Misti, a 5.822 m.
L'anomenada "ciutat blanca", pel color de la pedra més comú, es caracteritza per un barranc crioll, que mescla la cultura europea amb tradicions indígenes.
El punt culminant és el convent de santa Caterina on, enlloc de construir les cel·les al voltant d'un claustre les monges, filles de nobles, van fer-se cases en una petita ciutat, amb carrers, places, fonts, escales i fins i tot un cementiri.
Les millors cases tenen façanes gravades i a l'interior hi ha cuina de llenya, menjador, dormitori i pati interior.
LA VALL DEL COLCA
Des d'Arequipa es pot contractar una excursió a la vall del Colca. Convé prendre's la cosa amb calma perquè és enfora. De camí ens trobam l'espectacular altiplà de la reserva Salinas, on viuen guanacos i vicunyes, els parents salvatges de les llames.
També hi ha alpaques, altres camèl·lids, aquests domesticats i amb una llana molt preuada i una carn ben gustosa. De fet, les llames s'empraven per transportar mercaderies, com els nostres ases.
La carretera ascendeix fins al mirador dels Andes, a 4.910 m i on el mal d'altura no és cap broma. Costava respirar i ens rondava un mal de cap constant. Des del mirador es veuen els volcans de la zona. Els peruans encara avui fan montículs de pedres en honor a la Pachamama.
Després de dormir en el poblet de Chivay, a 3.600 m sobre el nivell de la mar, partim cap al canyó del Colca. El riu primer transcorre entre terrasses que el cenyeixen i ofereixen un panorama que talla la respiració.
Tot d'una apareixen grans muntanyes, sobre les que volen alguns ocells.
Són els còndols que, a primera hora del matí, aprofiten els corrents ascendents per desplegar les seves ales i pujar al firmament.
De tornada, ens aturam a algun dels encatadors poblets de la vall.
EL LLAC TITICACA
El llac Titicaca és a 3.812 m. sobre el nivell de la mar, el que el conveteix en el llac navegable més alt del món. Fa frontera entre Perú i Bolívia, per la qual és vigilat per bucs de Marina dels dos països.
El llac és un lloc molt espirtual. Hi ha santuaris inques i encara avui en dia a la barca que ens transporta hi ha gent que s'alça, tanca els ulls i obre o tanca els braços fent pregària...
Prop de la costa els indis Uros construeixen unes illes artificials, amb uns jocs, anomenats "totora", que han de renovar cada pocs anys.
També es pot visitar Taquile, una autèntica illa, que és preciosa, amb terrasses, platges: un món en miniatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada