Les memòries de la Cambra de Comerç són una font considerable d’informació sobre la situació econòmica de Menorca la primera meitat del segle XX. Un dels apartats més rellevants és el de la manufactura, de la qual ja hem comentat diverses etapes, la darrera de les quals es refereix als anys posteriors a la conclusió de la II Guerra Mundial.
Després dels moments extraordinàriament difícils que van seguir a la fi de la Guerra Civil, el 1946 l’estat de la indústria es tendia a estabilitzar. Malgrat les condicions anòmales en què s’havien de moure aquesta i el comerç, tant en l’economia nacional, llastrada per la manca i elevat cost de les primeres matèries, com en l’internacional, greument afectada pel recent conflicte, les estadístiques mostraven que a Menorca unes activitats conservaven els valors dels anys anteriors i altres les superaven.
El 1947, aquest diagnòstic es mantenia inalterat: el comerç i la indústria seguien en crisi. Recentment s’havia creat una psicosi o expectativa de reducció de preus que paralitzava les transaccions, fins al punt d’afectar de forma seriosa l’estabilitat de les empreses, que es veien obligades a treballar en règim de setmana reduïda. Agreujava aquesta conjuntura el fet que el comerç exterior encara no s’hagués recuperat del marasme en què l’havia sotmès la Guerra Mundial. Tot i que no existien dades sobre el seu efecte a Menorca, la Cambra considerava que les principals indústries de l’illa patien un notable descens respecte a l’any anterior.
El 1948 es donava per finalitzada la psicosi de baixa que havia entorpit les relacions comercials, però tampoc s’havia produït cap reacció positiva, la qual cosa era lògica per l’escàs poder adquisitiu de la gran massa treballadora, els ingressos de la qual havien minvat per mor de la retracció industrial: les empreses, impossibilitades d’acudir als mercats internacionals, no podien proporcionar-los prou feina. A Menorca, els sectors del calçat i la bijuteria havien registrar una sensible caiguda.
L’any següent les perspectives havien evolucionat positivament. Així i tot, malgrat la notable recuperació de l’activitat industrial, les empreses no havien aconseguit sanejar els seus comptes, perquè els costos de producció s’encarien dia a dia i aquest increment no podia ser absorbit pel mercat.
El 1950 la situació es va consolidar i el comerç i la indústria van experimentar una recuperació evident, impulsats per diferents circumstàncies positives. Hi destacaven la normalització de les relacions diplomàtiques, que havia permès el retorn d’Espanya a l’ordre internacional, un fet que facilitava les exportacions, amb un benefici innegable per a moltes companyies. En l’interior del país, havia tingut una importància capital una climatologia favorable, que va fer possible l’aixecament de diverses traves administratives que perjudicaven la indústria. Al mateix temps, una bona collita augmentà la capacitat de consum de la gran massa de la població. En poder adquirir els articles bàsics a millor preu, les famílies disposaven de més recursos per comprar altres béns.
El 1953 les perspectives eren encoratjadores arran de la signatura dels tractats amb els Estats Units, però persistia la crisi industrial i comercial, amb un estancament que repercutia negativament en l’economia dels negocis. Aquest any la Cambra feia un repàs de les principals empreses manufactureres de l’illa. A Maó hi havia 171 establiments amb 468 treballadors. Destacava la fabricació de sabates, màquines de calcular, joieria i bijuteria. A Ciutadella es comptaven 100 fàbriques i tallers amb 322 operaris. La seva activitat més important era la confecció de calçat, d’una qualitat excepcional i per aquest motiu extremament apreciat en els mercats nacional i estranger.
Alaior comptava amb 25 tallers (145 empleats). La seva indústria primordial era la sabateria i també hi havia una fàbrica de frontisses. Es Mercadal era una població eminentment agrícola, però s’hi comptaven 41 industrials. A Sant Lluís aquests pujaven a 31 i la manufactura més rellevant era una factoria de miniatures navals. Finalment, as Castell hi havia 26 fabricants, que produïen bijuteria, articles de plàstic i gèneres de punt.
 |
| Trobada entre Franco i el president americà Eisenhower |
El 1954 subsistia la sensació de feixuguesa en la indústria i el comerç, que en alguns casos aïllats abocava les empreses a crisis agudes. D’altra banda, era perceptible una notable ampliació del corrent de turisme internacional que acudia a Menorca, un fenomen fins aleshores aliè a l’illa. Les previsions per als propers anys indicaven que aquesta afluència continuaria. La inauguració d’un hotel a Ciutadella i la construcció d’un altre a Maó eren mostres evidents d’aquesta realitat.
El 1955 persistia la crisi, molt palpable en algunes companyies, si bé els horitzons comercials i industrials eren més prometedors, per mor del considerable increment de salaris aprovat pel Govern. L’afluència turística internacional apuntada l’any anterior s’havia consolidat; aquest corrent ja era prou evident i s’esperava que quallés, perquè tenia repercussions beneficioses per a l’economia de l’illa. Els indicis de recuperació es van confirmar l’any següent. S’havia experimentat un apreciable augment de les exportacions de productes manufacturers de l’illa, que també havia resolt els seus problemes amb el fluid elèctric gràcies a les noves instal·lacions construïdes per GESA.
El 1958 s’estava pendent de les negociacions per a l’ingrés d’Espanya a la OECE, però de moment la contracció econòmica que s’havia registrat a nivell nacional en el comerç i la indústria afectaven de forma acusada l’economia de l’illa i el futur es presentava amb símptomes d’estancament. L’any següent les expectatives seguien essent positives i s’esperaven els resultats del Pla d’Estabilització. Els preus havien deixat de créixer, la qual cosa redundava de forma positiva en el comerç i la indústria, que havien experimentat una reducció dels estocs i gaudien d’una conjuntura més favorable. Per aquesta raó, la reactivació de les activitats industrials en la bijuteria i el comerç, que també es veien beneficiades pel repunt de les exportacions, era inqüestionable.
 |
| Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE) |
El 1962 la Cambra es feia ressò de l’ingrés d’Espanya en l’acord del GATT, que integrava el país encara més en el concert econòmic europeu. Menorca prosseguia en la seva trajectòria ascendent, amb pas lent però ferm. La bijuteria i el calçat evolucionaven de forma positiva i el gran turisme avançava amb un ritme pausat però decidit, per a la qual cosa es feien els preparatius necessaris.
L’any següent s’afermà l’auge econòmic. La bonança era general i abraçava tant els productes del camp com els de la indústria, que s’expandien amb força, mentre augmentaven les inversions de cara al turisme, que es desenvolupava progressivament i així es prepara per a la seu creixement ordenat. Es notava un increment constant en el ram de la construcció i en les urbanitzacions turístiques. S’estaven produint múltiples transaccions de terrenys radicats a la costa, el preu dels quals seguia una corba marcadament a l’alça; s'ampliaven hotels i tot feia preveure que en un futur no gaire llunyà Menorca quedaria definitivament incorporada al corrent turístic.
El camí ascendent de l’illa continuava el 1964, de manera que el nivell de vida augmentava de forma constant. Bona prova era el fet que en poc menys de tres anys s'havien instal·lat uns 3.800 televisors, una penetració important en relació al seu reduït nombre d'habitants (42.339). El darrer exercici la venda d'aparells electrodomèstics depassava les 1.200 unitats. També existia una gran quantitat de vehicles, el consum de combustible dels quals havia passat de 153.000 litres el 1960 a 1.344.280 l. el 1964.
 |
| Plaza Constitución de Maó. Fotos Antiguas Menorca. CarlosGomilaCaules |
El 1965 es consolidava el despertar turístic de Menorca, que atreia capitals nacionals i estrangers. Aquesta expansió no perjudicava les activitats manufactureres, que no patien de manca de mà d’obra atès que la immigració de bon nombre de treballadors permetia cobrir les demandes constants de peons, sobretot en el ram de la construcció.
L’any següent la Cambra de Comerç de Palma, que havia assumit la publicació de les memòries anuals, remarcava que el ram del calçat produïa articles d’alta qualitat, que podia oferir a preus competitius gràcies al baix cost de la mà d’obra. Ara bé, l’alt nivell d’ocupació i les elevades retribucions que proporcionava el turisme havien impulsat notablement els sectors relacionats, en especial la construcció, la qual cosa estava provocant una crisi en determinades indústries. L’observació es referia bàsicament a Mallorca, però anticipava tendències que en el futur es reproduirien a la nostra illa.
